El trasllat de les restes de Franco és l’afer que ocupa la major superfície de portada del dia. Abans, però, val la pena comentar la portada d’El Mundo, que insisteix en fabricar el relat que el Govern és darrere dels CDR, que la tasca dels CDR és promoure “accions violentes” i que Catalunya i l’independentisme —ells no fan distincions— són un niu de terroristes en potència. Tot això gràcies als retalls de la investigació que segueixen l’Audiència Nacional i la Guàrdia Civil. Al final resulta que cón “indicis”, concepte lleuger que no els priva d'obrir la portada a tot drap. 

L’historial d’aquest diari en aquest cas és ben galdós. Ja van fer córrer que els CDR detinguts havien estan filmats per la Guàrdia Civil fent proves d’explosius en una pedrera. Van fer circular que una germana de Puigdemont feia d’intermediària entre els CDR i els presidents Torra i Puigdemont. Ni una cosa ni altra figuren al sumari.

Ni l’Audiència ni la Guàrdia Civil no s’han queixat de les filtracions —han de tenir uns forats mida túnel dels Brucs—, però com el diari insisteix en atribuir-los-hi les mistificacions que publica, no és exagerat pensar que ja els va bé o que ni jutge ni cos armat atorguen gaire relleu. Si en tinguessin no haurien anat a parar a la portada del diari —per no perjudicar la mateixa investigació. Seria, a més una negligència delictiva dels funcionaris filtradors —revelació de secrets— que menyscaba el dret de defensa dels detinguts i es carrega la presumpció d’innocència. El Mundo es presta a la intoxicació i al xou amb la mateixa manca de rigor que ja és marca de la casa en tots els afers de Catalunya. La portada d’avui només és un dia més a la claveguera.

El dictador i les víctimes

Ara sí. El trasllat de les restes de Franco. Encara gràcies que cap diari en parla com del “veritable final de la transició”, malgrat que potser és d’hora per celebrar-ho. De les portades d’avui sembla que s’escapi com un sospir tipus mission accomplished. Té gràcia. La mateixa setmana que s’han escoltat discursos uniformats que no recorden la transició sino l’època anterior, també és la setmana que es desenterra el cadàver de Franco del seu mausoleu —on el va dur el seguici presidit per Joan Carles I— i la mateixa setmana que s’han desenterrat actituds dignes d’aquell règim. Quines casualitats.

S’han dedicat més portades, editorials i columnes al trasllat dels òssos del dictador d’una tomba a una altra que als més cent mil represaliats pel generalíssim enterrats en fosses i vorals que continuen sense traslladar-se a tomba digna. Quines coses. Ara que volen fer veure que han matat Franco 44 anys després de mort, ni la vicepresidenta Carmen Calvo, ahir tan orgullosa d'anunciar el tancament del Valle de los Caídos —es veu a la foto de portada d’El País— va tenir un record per les víctimes del franquisme.

EM

EP

LR

EPC

ARA

LV

ABC

EPA