Aquest diumenge crida molt l’atenció comparar la portada de l’ABC amb la resta dels diaris. El tabloide monàrquic posteritza les cues de gent que volien visitar el carro gros de l’Armada espanyola, el Juan Carlos I, ancorat al port de Getxo, municipi de 80.000 habitants on l’ajuntament s’havia oposat a la presència del vaixell d’assalt amfibi. El diari destaca precisament això, que malgrat la corporació municipal no ho volia, “milers i milers” de ciutadans l’han anat a veure, com volent dir que l’ajuntament, on governen PNV i PSOE amb el suport d’EH-Bildu, no està en sintonia amb l’ànima dels getxotarras.
És una portada per a treure’s l’espina amb satisfacció, d’aquelles que donen l’oportunitat de donar un cop de colze al veí i assenyalar-li la contradicció entre l’esperit espanyol net i clar dels veïns i la mala cara dels nacionalistes i els seus aliats. Seria més senzill dir que anar a veure el porta-avions —el Juan Carlos I o qualsevol altre— era un gran pla familiar de dissabte. A qui no li fa gràcia veure 400 milions d’euros surant sobre el mar?
En fi, l’ABC sempre llegeix aquesta mena d’esdeveniments ordinaris com una gran victòria de la pàtria una i no cinquanta-una, etcètera, que dona bona conversa de cafè. Si això els deixa viure… Llàstima que per quedar-se a gust, la portada bandeja els grans afers del dia. Cap problema: els pots llegir a les primeres pàgines dels altres diaris (les tens a sota d'aquest article).
El País obre amb una enquesta de 40dB. El resultat és aquest: el trident de les dretes queda a catorze escons de la majoria absoluta i és el PSOE qui es perfila com a pal de paller de l’esquerra (122 escons per 40 de Podemos) i del futur govern espanyol si reedita la coalició que va tombar Mariano Rajoy… amb els partits independentistes. L’altra alternativa seria PSOE i Cs, però com aquests s’han compromès a no sumar amb aquells… Aquesta opció rebrà probablement una atenció especial d’alguns dels diaris del 155 de Madrid i Barcelona, aviam si Rivera s’hi repensa i estén la mà a Sánchez… ni que sigui després de les eleccions.
Una altra dada interessant: la fragmentació de la dreta. A Vox li atribueixen 31 escons, 55 a Cs i 76 al PP. Serà bonic veure cap a on s’inclina ara la dreta mediàtica madrilenya, a la que els catorze escons que manquen al tripartit andalús encara li deuen semblar una diferència salvable. Ens espera un espectacle de pressió mediàtica com mai, perquè provaran de capgirar aquest pronòstic. El que potser no saben és que, ara per ara, tots els estudis seriosos no atorguen als mitjans de comunicació un poder de canvi tan gran. De moment, avui mateix, La Razón i El Mundo ja comencen el canoneig avisant que Pablo Iglesias ha tornat a la faisó del Robespierre assedegat de sang, més radical que mai i amb ganes de sumar amb Sánchez. Quina por.
La Vanguardia, habitualment ben informada de les deliberacions i propòsits del Tribunal Constitucional, avisa: anul·larà la llei catalana que permet investir president a un candidat no present al Parlament. No calia, però: això ja ho fa ell solet, de manera efectiva, el mateix Parlament.
