Res, un parell d'apunts sobre les portades postelectorals, sobre allò que passen de contraban entre les xifres fredes dels gràfics i la lletra dura dels titulars. A la premsa de Barcelona tot és més simple. Per començar no conten boles ni fan estraperlo amb els fets com els diaris de la dreta mediàtica madrilenya, cosa que s’explicarà més endavant. El Punt Avui fa l’efecte que exulta o s’emociona, mentre que l’Ara s’ho agafa amb més distància, al contrari que El Periódico —per primer cop en molts dies no sembla irritat— que es treu del barret aquest “Maragall II” enganyós però simpàtic. Sembla encantat amb els resultats, com La Vanguardia.
No amb tots els resultats, però. La victòria a les europees de Carles Puigdemont, un papu per aquests dos diaris, l’han castigada al racó. Fa estrany bandejar així el guanyador de les eleccions europees a Catalunya amb un 28% dels vots. Esclar que ha de manar el desenllaç de Barcelona en temps de descompte. Però endur-se una victòria tan contundent sobre un rival, diguem-ne tan directe, en un duel que tothom esperava amb candeletes, i sense poder posar el peu a cap acte de campanya, ja és una història considerable, es digui el protagonista Puigdemont, Maragall o Agamèmnon. Sembla una manera de dissimular que en aquestes conteses electorals també estava en joc la qüestió independentista. En fi, visca la llibertat.
Casado ha guanyat, que no?
A la premsa de Madrid crida molt l’atenció l’esperit de correm-hi tots en direcció a Pablo Casado de la dreta mediàtica. Des de la patacada electoral del PP el mes passat a les generals, el trio de diaris de la cosa havia deixat de banda el presidente-pre-si-den-te d’aquest PP neoaznarista i més aviat el tractaven amb una barreja de molèstia i mal humor, com qui s’ha trobat un matalàs enmig del corredor de casa després d’una mudança mal feta.
Avui no. Casado pot pactar dos trifachitos a l’Ajuntament i a la Comunitat de Madrid i transformar dues derrotes en dos èxits. Fa l’efecte que ha guanyat les eleccions i, en realitat, només s’ha guanyat una pròrroga. Els tres diaris (El Mundo, ABC i La Razón) conten la mateixa mentida de tres formes diferents. La més gruixuda és la del diari de Francisco Marhuenda, que diu “Casado guanya…”. Guanya? Vaja. Els arguments per justificar l’acord amb Vox ja els van fer per les eleccions andaluses. Una lliçó han après aquests diaris: no agafar-s’ho tan a la fresca. Així, a cap ni un s’esmenta el necessari pacte amb el partit ultra. Aquest esdeveniment, això sí, els va de maravella per obviar la trompada que s’endú el PP a gairebé tota la resta d’eleccions.
A qui li tocarà patir ara és a Albert Rivera. La mateixa La Razón, que és el més pepero dels tres diaris, ja li dedica el titolet “El miratge de Cs”, assenyalant la diferència de regidors (prop de 18.000) a favor del PP.
L’excitació per la falsa revifada del PP és molt aguda a l’ABC, que perd l’oremus amb una prosopopeia com un castell al titular principal, on atribueix a Espanya la capacitat d’haver decidit “no entregar tot el poder al sanchisme”. Fascinant. Es veu que els electors que han votat socialista, que són els més, no són espanyols o no formen part d’Espanya. El frenesí de veure victòries populars arreu es complementa amb el titular sobre les eleccions europees, que penja a “populars i socialistes” la medalla de “resistir l’avançada del populisme”. En realitat, aquests dos blocs han perdut prop de 90 eurodiputats. La veritat l’expliquen El País i El Mundo: qui ha aturat els ultres a Europa és la pujada de verds i liberals, que han fet uns 60 escons més dels que tenien.
