Les portades d’avui parlen de la contradicció entre els plans de la única autoridad competente (tancar fronteres i obligar a 14 dies de quarantena a tots els viatgers, és a dir, matar el turisme) i els de la Unió Europea (tot el contrari). També sobta que, segons l’estudi serològic del govern espanyol, només un 5% dels que lo pone su dni tenim immunitat a la Covid-19, xifra molt allunyada de la immunitat de grup. Dit d’una altra manera: si volem més persones immunes, cal que moltes més s’infectin i ho superin. Això planteja algunes preguntes. Entre altres: Ens hem confinat massa? Encara serveix mantenir l’estat d’alarma? És la centralització una eina eficient? Es fan prou tests a la gent?

Com qualsevol institució que navega una crisi, les causes de la qual són encara molt desconegudes per prendre decisions amb seguretat, els diaris són porucs i no acaben d’entrar-hi a fons. Avui només El Mundo i La Razón semblen alarmar-se de les intencions de Pedro Sánchez de reformar la llei per suspendre drets bàsics —principalment les llibertats de moviment i de reunió— i l’activitat econòmica i social sense necessitat de l’estat d’alarma.

A la lluna de València

Es diria que Sánchez vol estalviar-se el control periòdic del Congrés. El govern espanyol fins i tot ha arribat a fer córrer diverses boles per estovar els partits de la cambra, com que els ERTO no seguirien vigents sense estat d’alarma. Aquesta actitud hauria de fer aixecar la cella a la premsa. Si més no, suscitar algun dubte. Potser fins i tot podria orientar la cobertura informativa.

Aquestes, però, són reaccions infreqüents als diaris de Barcelona i Madrid. Es distreuen amb les fases del desconfinament, algunes picabaralles polítiques menors, la popularitat de la monarquia, si cal avançar les eleccions, si el futbol arrenca o no arrenca… Mentrestant, el més calent és a l’aigüera. Un cas: la preinscripció a les escoles catalanes, que començava ahir. El sistema informàtic va col·lapsar. Segurament millorarà els dies que venen. Però avui les desenes de milers de famílies angoixades per una confusió desastrosa passen desapercebudes a les portades.

La desaparició de l'escola

No és qualsevol cosa. Els estudiants fa dos mesos que no van a classe i encara no saben ni com s’examinaran ni com serà el curs que ve. El Periódico fa dos divendres consecutius que diu, a tota portada, que l’ensenyament online es queda i que “l’escola del virus” i tal pasqual. Dilluns passat, La Vanguardia obria la primera pàgina amb el “desconcert” de famílies i mestres per la “manca de plans per al curs que ve”. Avui El Periódico llença un altre gat a la cara dels responsables públics: la pobresa sobrevinguda arran de les mesures imposades per evitar que la Covid-19 col·lapsés el sistema sanitari. El diari parla de gent que, per primer cop a la vida, ha de demanar menjar.

Potser és l’hora que els diaris no badin, facin de diaris i collin els governs perquè donin resposta a aquests desafiaments, tan si són la única autoridad competente com si no. Especialment si, a sobre, pretenen saltar-se el control parlamentari.

EPC

EM

LR

LV

EP

ABC

EPA

ARA