La gestió de que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha fet durant la crisi del coronavirus no rep una bona valoració de la responsable del grup municipal de JxCat, Elsa Artadi (Barcelona, 1976), que l'acusa de poca ambició i falta de lideratge. Artadi no dona per tancada la polèmica sobre el concert als balcons que aquest dilluns va provocar un tens cara a cara en comissió entre l'equip de govern i l'oposició, i acusa l'alcaldessa de mentir en relació a aquest tema. En resposta a ElNacional.cat, la regidora es refereix també a les crides que des d'Esquerra i des de l'oposició es dirigeixen al president, Quim Torra, perquè convoqui eleccions. Assegura que li provoquen perplexitat i que seria una "bogeria" anar a eleccions en un moment com el present en què, subratlla, la prioritat és donar resposta a la crisi provocada per la pandèmia.

La polèmica del concert dels balcons ha acabat convertint-se en un focus de retrets dels grups de l'oposició cap a l’alcaldessa. Què ha passat?
Han passat dues coses: un exercici de vanitat per part de l’alcaldessa, de voler fer un espectacle en un moment en què no tocava, i explicar-ho d’una manera que no tocava, quan estem enmig d’una gran crisi sanitària, social i econòmica. Hi ha aquest primer error de vanitat, però després els retrets comencen perquè hi ha una cadena de mentides.

De fet, aquesta és una de les acusacions que se li van dedicar ahir a la comissió de govern, es va acusar l'alcaldessa de mentir, de no donar la cara, de falta de transparència...
Mentir, segur que ha mentit. Hi ha declaracions seves que són contradictòries unes amb les altres i per tant, hi ha moments, en què segur que ha mentit. En el mateix dia l’alcaldessa es contradiu sobre qui té la iniciativa del concert, qui està contactant amb els grups, el què costa la contractació, si hi ha o no expedient... i de fet els retrets vénen després per aquesta manca de confiança. Mentides, contradiccions, el que sembla rectificacions però alhora és amagar informació, i amb aquest punt d’arrogància. Un expedient que, a més, es contracta en un moment d’emergència i es fa servir la contractació per la via ràpida. La via que ha de ser per serveis essencials es fa servir per contractar un concert. A més, ahir no comparèixer a la comissió quan tota l’oposició en bloc -diversa i molt fragmentada- li demana que ho fes. Ho veiem tot com un despropòsit i un senyal que no hi ha un canvi d‘actitud per part del govern municipal en el sentit de voler cooperar i voler treballar conjuntament en el consens per tirar endavant la ciutat.

No pot ser que una contractació de 250.000 euros s’aprofiti l’emergència per fer-la de manera exprés

Des de JxCat s’ha dit que hi haurà d’haver conseqüències, que s’haurà d’assumir responsabilitat però no s’ha concretat a què es refereixen...
Perquè hem demanat veure l’expedient. No som els únics. Tota l’oposició té interès que hi hagi transparència i es vegi com s’ha fet això. En un govern municipal dels Comuns en què la major part de la contractació no s’està fent per concurs públic no pot ser que una contractació de 250.000 euros s’aprofiti l’emergència per fer-la de manera exprés. Volem veure com s’ha fet aquesta i com s’està fent la resta de la contractació. Estem a favor que es puguin agilitzar per donar resposta a la ciutadania, les famílies i al teixit productiu, però no per fer-se una festa i un homenatge a l’alcaldessa.

És una forma de treballar habitual?
Hi ha una part molt gran de la contractació que s’està fent a través de concursos menors i de no haver de passar per processos concursals. I hi ha una manera de treballar, que l’hem vist els darrers 5 anys, que és el contrari al consens, col·laboració i diàleg.

No donem per tancat el tema del concert dels balcons

Però quan parla d'asumir responsabilitat, a quina mena de mesures es refereixen?
Hem de veure l’expedient per veure què hi ha i què no hi ha, veure qui ha signat què, si hi ha hagut irregularitats. Va ser unànime a la comissió que no es pot abusar de contractacions per via d’urgència. Hem de veure realment si les coses s’han fet bé o no. Fins que no ho veiem no podrem determinar. Ara, si ens vam quedar satisfets amb la comissió d’ahir? No. Si creiem que és suficient?, no. Si donem el tema per tancat? No. I insisteixo en cap cas és posar la cultura per una banda i altres necessitats de la ciutat per altra. No. Totalment a favor que es treballi amb el sector cultural, que és un dels més afectats. Ara, fer irregularitats en la contractació, no. Apel·lem a què hi hagi transparència sobretot en aquest moment perquè sinó es pot generar molt poca complicitat per treballar conjuntament les polítiques que la ciutat necessita.

Hi ha molt poca ambició i molt poc lideratge a l'alcaldia. Com si estiguessin desconcertats i esperant que algú altre els digui què han de fer

Més enllà d’aquesta polèmica, com valora la resposta de l’alcaldessa Colau a la crisi provocada pel coronavirus?
De moment és inexistent. Hi ha hagut una bona coordinació amb la Generalitat en el tema sanitari, però tot el que és mesures cap a famílies i cap al teixit productiu, el 95% del teixit productiu barceloní que són autònoms i pimes, fins ara no hi ha res. S’han anat fent anuncis, però materialitzat no hi ha res. Cap pla, cap projecte. I no hi ha tampoc un mètode de treball. Fem de tant en tant reunions, no se’ns dona cap informació prèvia. Hi ha molt poca ambició i molt poc lideratge. Com si estiguessin desconcertats i desorientats i esperant que algú altre els digui què han de fer.

De moment, es manté la previsió de pactar una reforma dels pressupostos abans estiu?
Sí. I veure l’orientació per al 2021, que tornarà a ser extraordinari perquè tot indica que encara no hi haurà un tractament o una vacuna definitiva contra el coronavirus. Tot apunta que necessitarem distància social, que no hi haurà economia del visitant, els restaurants i comerços seguiran tenint restriccions... Hem de treballar un horitzó de 18 mesos, el que queda 2020 i 2021.

Colau i Collboni què aconseguiran del govern espanyol, que són els seus?

JxCat manté, doncs, que no descarta fer costat als comptes?
Absolutament. Estem per intentar fer-ho. Però necessitem saber què tenen en ment i començar a resoldre incerteses. La primera: Colau i Collboni què aconseguiran del govern espanyol, que són els seus i estan governant a l'Estat? I el que ens temem i ens fa por és que el govern espanyol aprofiti això de nou per recentralitzar, quedar-se ells tot el marge d’endeutament que està donant la Comissió Europea. Els Ajuntaments de tots els colors estan reclamant el mateix. Tenim la crisi del 2008 molt recent en què van ser els ajuntaments els primers que van parar el cop i ara ho han de tornar a fer, però se’ls ha de donar eines i fins ara no se’ls ha donat res.

Si avui no invertim i fem tot l’esforç i de manera urgent, el drama d’aquí uns mesos serà impossible de gestionar

De fet, la preocupació ara, un cop la crisi sanitària es comença a controlar, és l'efecte en la crisi social i econòmica, què ha de fer l'Ajuntament?
Si avui no invertim i fem tot l’esforç i de manera urgent, el drama que ens trobarem a nivell humà i pressupostari d’aquí sis mesos o un any serà impossible de gestionar. Per tant, és el moment de ser valent i agosarat. Posar tot l’esforç ara per evitar que d’aquí sis mesos tot això s’ho pot emportar per davant si no ho frenem i no ho redirigim. Ara és el moment de posar en valor tots els actius que realment té la ciutat de Barcelona. A la gent se li està demanant molt d’esforç i ara correspon a l’administració acompanyar. Si s’han d’adaptar o invertir en digitalització o reiventar-se, aquesta inversió ha d’estar cofinançada per l’Ajuntament o la resta d’administracions. L’endeutament de l’Ajuntament hauria de servir per això.

L’únic que hem vist de Colau és que d’una manera acrítica ha aplaudit tot el que feia el govern espanyol

Com ha influït en la gestió de Colau el fet que el govern de Madrid hi hagi partits del mateix signe polític que a l'Ajuntament?
L’únic que hem vist és que d’una manera acrítica s’ha anat aplaudint tot el que feia el govern espanyol. Coses que dubto molt que si la mateixa política i gestió de la crisi l’hagués estat fent un partit d’un altre color que no fos el de Colau i Collboni els estarien destrossant ara mateix. No s’ha donat solució a les famílies que han de tornar a treballar i no poden portar els fills a l’escola, mesures que realment salvin els llocs de treball, flexibilització dels Erto, no s’està protegint la gent perquè no s’està obligant a anar amb mascareta pel carrer... Hi ha moltes dimensions en què el govern espanyol no ho està fent bé, està aprofitant per fer censura mentre condecora policies que van pegar l’1-O, està tenint una derivada autoritària, recentralitzadora, sense tenir en compte ni les comunitats autònomes ni donar marge als ajuntaments.... I des de Barcelona i l'alcaldessa Colau, totalment acrítics, aplaudint. Ens preocupa no només que s’hagin de menjar tot això sinó la poca influència que realment es té des de Barcelona al Govern espanyol.

 

Ens preocupa la poca influència que realment es té des de Barcelona al Govern espanyol

La relació entre la Generalitat i l’Ajuntament ha funcionat bé?
A nivell tècnic ha funcionat prou bé. Hi ha hagut diferents espais de coordinació i ara, també de cara al desconfinament. Afortunadament, excepte en alguns casos, el nivell de retrets no ha sigut alt. La coordinació ha anat bé. El que hi ha hagut de soroll polític ha sigut més per defensar el govern espanyol mirant d'atacar les propostes del president Torra, que després eren propostes que acceptava Sánchez. Ha sigut innecessari i ha generat aquesta crispació a vegades, que és el darrer que necessitava la ciutadania ara mateix.

Em quedo perplexa que algú estigui pensant ara mateix en eleccions. És una bogeria

A Catalunya també hi ha altres debats, per exemple el del calendari electoral. El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha demanat públicament a Quim Torra que pacti el calendari amb els socis de Govern. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va apuntar ahir que convindria convocar-les abans de l’estiu...
Em quedo perplexa que algú estigui pensant ara mateix en eleccions. És a dir, Barcelona estem en fase 0. Algú sap com estarem el mes de juny, juliol, agost, setembre...? Sanitàriament no sabem com estem, socialment i econòmicament sí ho sabem: amb una crisi que ja estem patint ara i s’ha de prendre mesures urgents, perquè com més ràpid, i més gran i ambicioses siguin les mesures, més fàcil ho tindrem de cara a l’any vinent, i a l’altre. Algú realment pensa que l’administració s’ha d’aturar ara tres mesos i no fer res i només barallar-nos en mítings polítics i declaracions i contradeclaracions? Algú ho entén això? Perquè jo no ho entenc. Parlo com a ciutadana. No entendria ara, ni a Administració de la Generalitat, ni a la de l’Estat, ni a l’Ajuntament si es pogués avançar eleccions, que el govern desaparegués, no pogués prendre decisions. A més, tothom sap com és el clima electoral, ens estiguéssim insultants entre tots tot el dia. I després estiguéssim x setmanes per formar un govern i posar-lo en marxa. Ara, precisament, si hi ha consens unànime entre tots els economistes és que com més ràpid prenguem decisions des de les administracions per ajudar les famílies i el teixit productiu més ràpid ens en sortirem. I ara algú proposa que l’administració deixi de treballar i deixi de prendre mesures durant uns mesos, quan més el necessitem? Es una bogeria això!

Però Quim Torra està pendent d’una sentència del Suprem que podria confirmar la seva inhabilitació, la qual cosa obligaria a anar a eleccions...
El Suprem no sé quan decidirà. Ara també hi ha hagut aquesta aturada judicial. Ens diuen que això va per llarg. Insisteixo, em semblaria una bogeria que algú ara li digués a la ciutadania que el millor que pot fer l’administració que està treballant -i aquí expresso la meva empatia amb tothom que està al capdavant d’un govern, sigui municipal, la Generalitat o l’espanyol, tothom que està treballant 24 hores al dia per prendre decisions per veure com es gestiona un fenomen que és nou, la pitjor crisi que nosaltres haurem viscut-, que el millor que poden fer ara mateix és desaparèixer del govern i anar a fer mítings electorals. Fa dos dies ens deien que el PIB podia caure un 10%, que l’atur es duplicaria, que això es repetiria l’any vinent, i ara la solució màgica d’algú és dir que ens en anem tots a fer campanya electoral? Jo no ho puc entendre i em sembla bastant indecent proposar que el que hem de fer ara és aturar i anar en contra del que qualsevol amb dos dits de seny diu, que és prendre amb urgència decisions.

Això no obstant, va ser el mateix Torra qui va dir que s’havia trencat la confiança entre els socis de govern fa dos mesos...
Però la situació fa dos mesos no tenia res a veure amb la situació que vivim ara. Igual que fa dos mesos tant a Barcelona com a la Generalitat es treballava amb uns escenaris d’un pressupost per una realitat que existia en aquell moment, la realitat postcovid no té res a veure. El món és diferent. Està tot tancat i ara mateix el que cal és ajudar la gent, rescatar famílies, autònoms, llocs de treball i teixit productiu. Si ara desapareixem en qualsevol de les administracions i es decideix no prendre mesures, l’atur que tindràs no seran les previsions que ens donaven, serà el doble. Abans de la Covid existia un món, ara, un altre, i el que cal és ser responsables i donar una resposta a la ciutadania. I entenc que ara és també ser molt valent mantenir-se en el govern i prendre decisions i gestionar la triple crisi que ens ve a sobre. I, si a la tardor tot ha sigut normal i perfecte, parlem-ne. Però ara mateix, quan s’està decidint, ja no si obriran les escoles, sinó si pot obrir la botiga o si pots sortir del municipi, estar pensant en alguna altra cosa és intentar tapar alguna història d’algun polític teu que no t’agrada com fa les coses o es estar totalment fora de la realitat.

Intentar tapar alguna història?
Per exemple, no sé si Miquel Iceta està molt orgullós de la feina que està fent Pedro Sánchez... Jo no n’estaria.

El fet objectiu és que la falta de confiança entre socis, ERC i JxCat es continuen tirant els plats pel cap, la tensió continua sent-hi... Pot continuar així el Govern?
El fet objectiu és que tenim una triple crisi i això ha de passar per davant de tot. I si no passa per davant de tot, ens estem equivocant.

Malgrat tot, en el moment en què toqui anar a eleccions, apareixerà de nou el debat sobre el candidat. Podria tornar a ser Carles Puigdemont el candidat al Parlament?
El president Puigdemont ara mateix és eurodiputat i ha expressat la seva voluntat per seguir fent la seva tasca. Ara mateix dins de JxCat el tema eleccions no l’estem tocant. Anem dedicant-hi tots els minuts del nostre dia a intentar gestionar el que tenim damunt de la taula. Tots els temes que eren rellevants en una situació precovid ara estan aparcats. Un exercici de responsabilitat. No ho hem hagut ni de debatre. Com vull pensar que ha passat a totes les administracions i tothom que té responsabilitats.

Per tant JxCat no té cap previsió en relació a aquest tema?
Ara mateix l’única certesa que tenim és que vivim en un món extremadament incert i que ho haurem de gestionar dia a dia i la prioritat ha de ser afrontar aquesta triple crisi. No entendria la política i el servei públic de cap altra manera.