L’afany d’explicar la campanya de vacunació contra la covid-19 ocupa moltes portades, avui. També algun aspecte menys aprofundit de la pandèmia, com les conseqüències per a la salut mental (a El Periódico) o les queixes d`adolescents que se senten marginats de les decisions sobre la malaltia i acusats de comportaments irresponsables que la propaguen (a l’Ara). A El País i El Punt Avui parlen de la competència entre les farmacèutiques per posar al mercat una vacuna eficaç i de la inquietud dels governs per adquirir-ne dosis a l’avançada. El Mundo explica que no passa res per vacunar-se en un reportatge que aborda les inquietuds de la gent amb la imatge potent de Sant Sebastià travessat de xeringues.

El tema gruixut, però, és si serà obligatori vacunar-se o no. El govern espanyol diu que no, que ara mateix seria una il·legalitat i que caldria canviar les lleis a fons per a obligar tothom. En aquestes condicions, el ministre de Sanitat, d’aquella manera, perquè ho diu però no ho acaba de dir, aspira a un màxim del 60% de la població vacunada a final de l’any que ve. Pel to de les declaracions, sembla que vacunar tothom és una tasca que cau més enllà del múscul logístic de l’Estat, autonomies incloses, i potser també de la seva capacitat pressupostària. Les lleis actuals ja li van bé, doncs.

Hi ha qüestions de fons en joc, perquè el, diguem-ne propietari, de la salut és cadascú, i aquí hi intervé la llibertat personal. La salut de cadascú, però, té repercussions en els altres. Directes (els hi pots encomanar una malaltia o perjudicar-los perquè la malaltia és causa del teu comportament nociu per a d'altres…) i indirectes (si no tens cura de la salut, és molt probable que el sistema sanitari públic se n’hagi de fer càrrec… amb els impostos que paguen els teus conciutadans). Fet i fet, no se sap quines repercussions són més directes. Després cal sumar-hi l’espectre de persones que va des dels vacunafòbics fins a qui no ho veu clar, gent que té una por de base potser racional que origina una conducta irracional.

El debat sorgirà i el veurem als diaris. Serà una oportunitat per a explicar que les epidèmies no marxen soles: desapareixen perquè no els hi queda ningú més a qui encomanar. Els virus tenen el mateix interès que els humans en sobreviure i ho fan contagiant altres éssers vius. Si aquests éssers vius s'han vacunat, són immunes. Si no, no.

És complicat. Un 40% dels francesos i un 25% dels italians creu que les vacunes no són segures. Als dos països, la taxa de vacunació ha caigut per sota del que es considera adient per protegir la població, cosa que ha obligat l’Estat a aplicar mesures coactives. “Obligar a vacunar garanteix unes taxes [de protecció], però no genera confiança en les vacunes, que és el que ha de tenir la gent”, ha explicat Roi Piñeiro, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital General de Villalba, a Madrid. La confiança és un dels combustibles de la llibertat. Els diaris d’avui comencen a entrar en el debat. Continuarà.

ARA

EPA

EP

EPC

EM

LV

ABC

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat