Avui dimecres les portades són cadascuna de son pare i sa mare, especialment la portada Friqui Premium de l’ABC, que consisteix en titular amb els pensaments del president Torra. Com tothom sap, hi ha diaris que tenen un aparell d’esbrinar intencions. Pel que es veu, és el cas del tabloide monàrquic.
Algunes coses criden molt l’atenció. Una, que El Periódico no dedica ni el retall més petit a parlar de la conferència política del president d’ERC, Oriol Junqueras. Cert que tenen una primícia, un presumpte cas de corrupció que afecta a l’exdirector general de la Infància i l’Adolescència i exregidor a Girona per ERC, Ricard Calvo. També és cert que la presentació de Junqueras va ser la notícia política del dimarts a Catalunya i no hi ha portada que no se’n faci ressò.
Una altra: la diferent presentació a El País i El Mundo de les dades de l’Enquesta de Població Activa, és a dir, de l’ocupació i l’atur. El primer diu que l’ocupació creix igual o més que abans de la crisi. El segon diu que justament això és el que es vol carregar el govern de Pedro Sánchez. El País (i també La Vanguardia) porta l’aigua al molí del govern espanyol —les dades ajuden, però només aparentment, ara ho veuràs— i El Mundo no vol dir que les xifres generals són bones perquè Sánchez fora! Eleccions ja!
Quin és el problema? Doncs que en l’afany de contribuir al relat del bon govern (El País i La Vanguardia) / mal govern (El Mundo), el més calent és a l’aigüera. Sí, l’atur cau el 2018 en relació al 2017 (un 5,82% a Catalunya, un 12,28% a Espanya) i les taxes de desocupació són del 11,75% a Catalunya i del 14,45% a tot l’Estat, les més baixes des del 2008. Aquests titulars, però, en la seva batalla per deixar millor o pitjor a Sánchez, es deixen al calaix que els sectors que tiben de l’ocupació són el públic i la construcció, mentre que el sector privat (tant indústria com serveis) no carbura bé i la temporalitat no acaba de millorar, dos alertes que afecten especialment a Catalunya i el País Basc.
És difícil titular aquestes coses, d’acord, però potser val la pena provar-ho i parlar a la gent de la realitat més que escalfar les dades però afavorir les pròpies preferències polítiques. Ja ho deia aquell, qualsevol xifra, si la tortures com cal, et canta la cançó que vulguis.
De Julen, avui, res de res.