Veus les portades dels diaris de Madrid, de tots, i és inevitable preguntar-se per quins set sous les manifestacions massisses i massives de l’independentisme a Catalunya no van merèixer la mateixa mirada i tractament que la de diumenge a la plaça de Colón de Madrid contra els indults dels presos per l’1-O. Si ets de comparar molt, potser t’inquieta la pregunta a l’inrevés: Per quin criteri un milió de persones a Barcelona no van tenir el mateix espai i relleu a les portades que les 125.000 (o 25.000) de Madrid? La resposta la sap tothom, els que reclamen falta i targeta per les portades d’avui i els que les justifiquen. Perquè no els agraden les manis indepes. Diguem-ho, que no és naïf. Els diaris al·ludits no estan per informar sinó per fabricar “fets alternatius” que componguin la realitat al seu gust. La que no desitgen es fa desaparèixer. D’aquí plora la criatura.

Crida molt l’atenció el títol de La Razón, que destaca la condició de demòcrates dels concentrats a Madrid. Aviam, que ser demòcrata és com ser dona —o home—. Si ho has de dir és que no ho ets (és una idea manllevada a Margaret Thatcher). A més a més, és inquietant. Què deuen entendre per democràcia? I si estem pensant en coses diferents? També té gràcia que sigui aquest diari, que de fa anys que té feta la portada de tots els 11 de Setembre amb el mateix títol: la Diada punxa.

Abascal guanya Casado

Per sortir de dubtes sobre què va passar a Colón hi ha altres diaris. La Vanguardia titula amb els dos fets que expliquen la cosa i que estaven a la vista de tothom: Els manifestants eren menys que fa dos anys al mateix lloc (totes les dades ho confirmen) i hi anaven dividits (van refusar fer-se la foto plegats, al contrari que el 2019). El País afegeix un detall interessant: Casado va deixar tot el protagonisme a Vox. De fet, ja fa dies que l’ha cedit. En concret des del dia que les portades del Trio de la Benzina van titular simultàniament que el president del PP no volia aparèixer fotografiat amb els ultres. Aquesta promesa sí que l’ha complert. L’Ara remarca en un subtítol un afer que podia haver titulat: Ayuso va embolicar el Rei en la campanya contra els indults, demanant-li si els signaria. Es fa estrany que els altres diaris ignorin —xiulen i miren al sostre— aquesta instrumentalització de la monarquia. O potser per això no es fa tan estrany, perquè quod non est in actis non est in mundo. És complicat.

El Periódico titula amb la seva conclusió de tot plegat: el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha guanyat aquest envit (no embat, alerta) o, com agrada dir a Espanya, aquest órdago. Perquè les altres dues partides també les ha guanyat. D’una banda, Juan Espadas, el seu candidat a dirigir el PSOE d’Andalusia, ha derrotat Susana Díaz, l’última enemiga. De l’altra, la ministra Ione Belarra ha estat votadíssima secretària general per l’assemblea de Podemos, partit que relleva Pablo Iglesias amb normalitat. Val a dir que el Trio de la Benzina havia donat suport a Díaz i provat d’enfrontar, sense èxit, Belarra i l’altra Díaz, la ministra de Treball, Yolanda. Ben pensada aquesta portada, que aplega en un sol bloc les batalles de la mateixa guerra. Els altres diaris les expliquen com peces separades. El Periódico les presenta com un únic teatre d’operacions. Bé. Si de la cosa a Madrid en vols un resum més castís, el títol d’El Punt Avui: La dreta fa llufa a Colón. Fot-li que és de Reus.

LV

EPC

EPA

ARA

EP

EM

ABC

LR

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat