Insòlit. L’Audiència de Barcelona ha ordenat a la jutgessa que investiga els tres mossos acusats d’ajudar el president a l’exili, Carles Puigdemont, en la seva visita llampec a Barcelona el 8 d’agost de 2024, que s’analitzi els mòbils dels tres agents per descobrir si van parlar entre ells i amb el president de Junts. Puigdemont ja era un càrrec electe i, després de la seva intervenció a l'Arc de Triomf, volia assumir la seva acta de diputat, però, al final, no va anar al Parlament per no ser detingut. La titular del jutjat d’instrucció 24 de Barcelona va denegar aquesta diligència a l’acusació popular exercida per l'entitat espanyolista Hazte Oír, que ara, la secció 7a de l'Audiència de Barcelona ha estimat parcialment.
En la resolució, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dijous, el tribunal desestima que s’inclogui les trucades amb altres persones, però sí "les que haguessin pogut existir" entre els tres agents i Puigdemont i sosté que és “una mesura que sembla útil i adequada per al correcte esbrinament dels fets i proporcionada davant la gravetat dels mateixos”. Amb tot, ordena que s’obri “una peça separada i secreta” i que reculli “missatges via sms, Whatsapp o Telegram creuats entre els investigats el dia dels fets o amb els testimonis i amb Puigdemont”, un mes abans i després dels fets.
No hi ha mòbils
Des de la defensa dels agents s'avança que no hi ha mòbils, ni missatges d'aquell dia, ara fa més d'un any. A més, els investigadors no han tingut mai els mòbils dels imputats, ja que la magistrada instructora, Maria Antònia Coscollola, no va considerar necessari requisar-los, com tampoc la declaració dels càrrecs polítics d'Interior ni els acompanyats de Puigdemont aquell dia. Per tant, els agents difícilment podran aportar cap aparell al tribunal.
Els tres agents són investigats per un delicte d’omissió del deure de perseguir delicte perquè Puigdemont té una ordre en vigor de detenció a l'Estat espanyol per l'1-O perquè el Tribunal Suprem es nega a aplicar-li la llei d'amnistia. La direcció dels Mossos, llavors encapçalada pel comissari Eduard Sallent, va admetre, en l'informe que els va requerir el jutge Pablo Llarena, que no van poder detenir Puigdemont perquè "els va enganyar", ja que pensaven que aniria al Parlament - a la investidura de Salvador Illa, com a president- pel parc de la Ciutadella, on esperaven detenir-lo un exagerat dispositiu policial.
Els drons dels Mossos
En la resolució, el tribunal -amb la magistrada Ana Rodríguez Santamaría, de ponent- descarta que s'afegeixin més informes sobre els enregistraments que van fer els Mossos d'Esquadra amb els seus drons en la zona de l'Arc de Triomf, en l'acte convocat per l'ANC, i on va aparèixer Puigdemont.
L'Audiència de Barcelona manifesta: "No ha de perdre's de vista que els fets investigats se centren en l'ocorregut el dia 8 d'agost de 2024, quan Carles Puigdemont es va presentar en la zona de l'Arc de Triomf de Barcelona i posteriorment va desaparèixer sense que s'executés l'ordre de detenció que pesava sobre ell dictada pel Tribunal Suprem. Els fets van succeir en presència d'unes 4.500 persones, entre les quals es trobaven els tres investigats que haurien pogut facilitar aquesta fugida. És evident la facilitat d'aquests per a dissimular les concretes accions que duguessin a terme per a facilitar aquesta fugida, que són les que tracten de determinar-se en aquesta investigació si es van portar o no a efecte, però que difícilment podran esclarir-se o dilucidar-se a través de les gravacions preteses, sense perjudici que ho siguin per a l'acte del judici."