Diu l’Ara que el preu dels vots d’ERC als pressupostos generals de l’Estat li han costat a Pedro Sánchez 15 milions d’euros, que és el volum del fons que es dedicarà a finançar produccions en les llengües cooficials a les plataformes que no tenen la seu a l’Estat espanyol (Netflix, HBO i Amazon). És a dir, que l’Estat subvencionarà les plataformes amb aquesta quantitat perquè produeixin i/o emetin i/o doblin al català, euskera i gallec la programació que més els sembli. A les plataformes no els costarà un duro i, si juguen bé la partida, encara els quedarà alguna cosa. Les plataformes, que van ganyolar en sentir que se les obligaria a una quota del 6% de producte en les llengües cooficials, no han dit res d’aquesta nova regulació. Deu ser perquè els va bé. Perquè te’n facis càrrec, un episodi de The Crown costa uns 120 milions d’euros. Un de La casa de papel, uns 11 milions. Per tant, què signifiquen 15 milions per a les llengües que no són l’espanyol? Doncs entre res i no res. Els diaris de Barcelona diuen que plou, ja saps la resta de la dita, i celebren que Espanya té pressupostos perquè tenir-los fa de país seriós, mentre que ignorar i humiliar la llengua en què està escrit això és un incident menor, un dany colateral, una cosa de no res.
L’ABC explica aquest acord dels 15 milions com una “cessió” del govern espanyol, com si hagués perdut un tros de territori a mans d’una potència estrangera o hagués estat derrotat en alguna guerra. Una cessió. També La Razón fa servir el mateix verb: Pedro Sánchez “cedeix amb el català”, com si fos una cosa forana. SI algú volia una prova que la llengua catalana és considerada per aquests diaris com una cosa aliena, estranya i enemiga, no en podia tenir una prova més exacta.
Té gràcia que El Mundo digui que el cas de Canet ha mogut “desenes de famílies” a demanar un 25% de castellà a l’escola. Desenes. Només desenes, val a dir. D’ençà del cas de Canet de Mar, 32 famílies han presentat sol·licituds similars arreu de Catalunya, mentre que des del 2005 només se n’havien presentat 82, segons RAC1. Però vaja, aquestes 32 tenen la seguretat que els jutges estan disposats a fer passar les seves demandes per sobre dels altres centenars de milers de famílies. Tot és més senzill quan tens tot un sistema judicial al teu servei. Si aquests diaris tinguessin la mateixa sensibilitat per altres demandes de la societat que amb el català i el castellà, t’imagines què estarien publicant, quines batalles lliurarien?
Atenció a El País, que torna a recordar a Pedro Sánchez que incomplirà la promesa que els va fer. El president del govern espanyol va dir: “Em comprometo: quan s'acabi el 2021 s'haurà pagat de llum el mateix que el 2018”. Així va titular el diari dels progres vells l’entrevista amb què la nova directora va inaugurar el seu mandat, com mana el ritual. Avui és el segon avís del diari a Sánchez. Perquè avui dijous la tarifa arribarà a màxims històrics, més de 300 euros per MWh. El diari està molt pendent d’aquest preu i del compromís de Sánchez, perquè pensa que així fa l’efecte que marca el govern i té collats els ministres. No enganyen ningú. Però com bé saps, la comèdia ha de seguir. The show must go on.
ABC, portada
La Razón, portada
El Mundo, portada
El País, portada
La Vanguardia, portada
El Periódico, portada
El Punt Avui, portada
Ara, portada