La conferència de Carles Puigdemont a Elna obre totes les portades, però no de la mateixa manera. Hi ha un gran contrast —cap sorpresa— entre els diaris de Barcelona i els de Madrid. Els de Barcelona (i El País) reprodueixen als seus títols principals els arguments i raons del president exiliat: que es presenta a les eleccions del 12 de maig per restituir la presidència arrabassada pel 155 i la repressió, que tornarà si és per ser investit president. Són títols plans i neutres, els fets nets i polits, potser una al·lusió implícita a promeses similars fetes en anteriors campanyes electorals pel mateix candidat, amb la diferència que tornar equivalia llavors a ser detingut. Sembla que Puigdemont havia previst aquesta eventual referència crítica i, per evitar-la, ha arrencat el seu discurs recordant que ha romàs a Bèlgica sis anys i mig per impedir que la presidència fos “ostatge o moneda de canvi” política en mans de l’Estat. Cap dels diaris de Barcelona publica en portada les reaccions crítiques d’Esquerra Republicana i del PSC al discurs, ni tan sols La Vanguardia, que domina l’art d'escriure títols repartits, on una meitat de la frase contrapesa el que diu l’altra.
Els diaris de Madrid, en canvi, branden la figura de Carles Puigdemont com el papu de l’independentisme, amb un deix d’indignació i d’ofensa: es presenta per acabar el que va començar l’1-O, torna per reiniciar el procés, ha fet el primer míting de campanya. Potser volen fer emprenyar els lectors, o espantar-los o les dues coses alhora. L’ABC, a més, hi afegeix una fotografia on Puigdemont apareix amb cara d’emprenyat i aixecant el ditet —el típic posat autoritari i antipàtic que és fàcil d’obtenir de qualsevol polític que s’està 45 minuts parlant des d’un faristol. El Periódico en publica una de semblant, amb un Puigdemont no tan tens. Les fotos d’El Mundo i d'El País són les millors, amb el protagonista per un carrer d’Elna, envoltat d’entusiastes i al costat de Pere Manzanares, històric activista indepe i ara regidor de la vila nord-catalana. Com per compensar, el tabloide ultra l’anomena prófugo amnistiado. La Razón parla del expresidente fugado.
Per vestir aquesta narrativa, els diaris del Trio de la Benzina la completen encaixant-hi algunes informacions del dia que ajuden a degradar o caricaturitzar la notícia principal. Remarquen que la conferència a Elna s’ha celebrat coincidint amb les dades del Centre d’Estudis d’Opinió, que deixen Junts per sota del PSC i d’Esquerra, com volent dir que la decisió de Puigdemont respon a la davallada de Junts a les enquestes, malgrat que aquest últim CEO indica que Junts remunta i que s’ha elaborat abans de confirmar-se la candidatura de l’exiliat. També es fan ressò de la decisió del Consell General del Poder Judicial de tirar endavant l'informe contrari a l’amnistia, que s’ha aprovat gràcies a nou vots del sector conservador. Cinc progressistes han presentat una resolució alternativa que considera constitucional la cosa. L’òrgan de govern dels jutges —el mandat caducat fa cinc anys— no estava obligat a pronunciar-se sobre la proposició de llei d’amnistia: ho ha fet a petició del Senat, controlat per la majoria del PP. Però això són detalls menors: el cas és llençar troncs a la foguera.
