Les portades del Trio de la Benzina estan de molt mal humor per l’aprovació in extremis de la reforma de la reforma laboral impulsada per Yolanda Díaz, vicepresidenta i ministra de Treball a més d’estendard electoral d’Unides Podem. És grotesc llegir els invents que fabriquen per tal de presentar com a cosa negativa el fet que el govern espanyol hagi aconseguit una majoria alternativa sumant al PSOE i UP tres partits conservadors (PDeCAT, Unió del Poble Navarrès i Ciutadans), els vots dels quals el rescabalaran de la pèrdua del suport d’ERC, PNB i Bildu. Cal tenir molt de nervi per explicar la cosa com un “cisma” (El Mundo) o un fracàs personal de Yolanda Díaz (ABC) o contar-ho com una trifulga entre la mateixa Díaz i ERC (La Razón). Sembla més notable que el govern espanyol hagi fet passar una llei amb el suport de socialistes, “comunistes”, les principals patronals, els sindicats i tres partits de dreta i centredreta, a última hora, de pressa i corrents, i respectant l’amenaça de la patronal CEOE (“sense tocar-hi ni una coma”) i la vigilància de la Unió Europea. En fi. Les contorsions que els diaris del Trio de la Benzina obliguen a fer a la realitat en aquest cas acaben amagant la mateixa realitat. És periodisme o activisme, això? Potser no cal produir-se amb l’entusiasme d’El País, que, en una altra noticieta al costat, diu que la nova normativa laboral propicia un augment del 92% en la xifra de contractes indefinits. Ara, hi ha un gris molt extens entre sostenir que la nova reforma laboral posa en crisi la coalició de govern o és una derrota de la seva promotora i comparar-la amb la multiplicació dels pans i els peixos. També resulta curiós que El País no esmenti al subtítol el PNB ni Bildu, que s’hi oposen tant com ERC. Diran que no els hi cabia, que ja era sabut, que Esquerra és el grup més gran i tal pasqual. Però fa lleig. Tot i que no siguis amic de conspiranoies —com ha de ser— sempre penses per què singularitzen ERC. Potser és un senyal que el Madrid progre s’esperava una altra cosa dels republicans. Potser no és res.

L’Ara obre amb una notícia fenomenal. El 87% dels catalans estem immunitzats de covid, diu. Hi afegeix que les escoles deixaran de fer tests d’antígens als contactes de positius. El País diu, per sota de la pàgina, que la sisena onada remet a tot arreu i en tots els grups d’edat. Està molt bé, això, sobretot perquè justifica que s’acabi dur la mascareta al carrer. Aquest tema es veu fluixet als altres diaris. Té una explicació. Les portades són un ecosistema poc hospitalari per als temes repetits —la covid—, i menys encara per a les anomenades “bones notícies” o notícies positives. Per paga, és difícil resistir-se a publicar aquestes fotos inquietants de soldats, tancs o coets russos que fan tanta por i generen molta angoixa —per això els russos les deixen fer i les difonen. Tal com van els diaris aquests dies, sembla que si no t’hi quedes per la covid t'hi quedaràs per la imminent invasió russa. Aquest dijous, però, també tens una altra opció si no vols saber res de les notícies del dia: llegir El Punt Avui. En comptes de dir que s’ha acabat la comèdia, el diari gironí sosté la fantasia que el Parlament defensa numantinament l’escó que la Junta Electoral Central ha arrabassat al diputat cupaire Pau Juvillà. Tria la teva aventura.

EM

El Mundo

ABC

ABC

LR

La Razón

EP

El País

LV

La Vanguardia

EPC

El Periódico

ARA

Ara

EPA

El Punt Avui