No hi haurà desobediència del Parlament i el diputat de la CUP per Lleida Pau Juvillà queda en uns llimbs jurídics que, a la pràctica, el situen més com a exdiputat que com a diputat. Amb aquesta decisió, que és evidentment política, la cambra catalana desactiva qualsevol acte de desobediència basant-se en el dictamen d'urgència aprovat aquest mateix dimecres per la Comissió de l'Estatut dels Diputats amb el seu nou president, el diputat i jurista Jaume Alonso-Cuevillas, i que argumenta que el límit és no afectar els funcionaris del Parlament. La decisió no és, per motius ben diferents, del grat dels partits independentistes i tampoc dels no independentistes.

La presidenta Laura Borràs ha perdut algun llençol en la bugada, ja que no ha pogut arribar fins al final del seu compromís per mantenir l'escó de Juvillà, perquè, després de la decisió de la Junta Electoral Central de desposseir-lo, no hi havia un terreny jurídic ferm per poder trepitjar. El seu partit, Junts per Catalunya, l'ha acompanyat públicament, però, tanmateix, amb diferents veus expressant el seu neguit si, al final, no es mantenia una actitud de desacatament a la JEC. La CUP, mantenint un pols amb Borràs pel seu diputat Juvillà, ja que volia que continués sent parlamentari fins a la comunicació del Tribunal Suprem, que havia de ser la instància que acabés retirant-li l'escó fins a la intromissió de la JEC. Esquerra, per la seva part, ha vist els toros des de la barrera. En la divisió dels partits independentistes n'ha tingut prou amb veure com Junts i la seva presidenta es ficaven en un embolic del qual no han pogut sortir amb una explicació convincent.

En l'altre costat, PSC, els comuns, Vox, Ciutadans i PP han gestionat la seva satisfacció, en entendre que no hi hauria un acte de desobediència, amb diferent intensitat tant política com jurídica. L'argument que per a aquest viatge no eren necessàries tantes anades i vingudes recull bastant fidedignament les enormes diferències existents en moltes coses, però també la unanimitat quan toca posicionar-se davant els partits independentistes si el que està en joc té relació amb la sobirania de Catalunya. Per acabar d'embolicar-ho, les negociacions a 600 quilòmetres de la reforma laboral, que ha provocat un conflicte entre el govern de Pedro Sánchez i Esquerra Republicana, en haver de pactar-la l'executiu del PSOE i Unidas Podemos amb Ciutadans, PDeCAT i altres partits de centredreta, oblidant-se dels seus aliats de l'esquerra per tirar-la endavant al Congrés dels Diputats, han deixat el Govern de Pere Aragonès encara més a la intempèrie.

Només dos exemples: la CUP s'ha negat a fer la reunió que tenia agendada amb el president per buscar fórmules que permetin recompondre la unitat independentista. En menys d'una setmana, la CUP i el president d'Aragó, el socialista Javier Lambán, han deixat plantat Aragonès. I el soci que va ajudar el Govern a aprovar els recents pressupostos de la Generalitat fa poc més d'un mes, els comuns de Jéssica Albiach, ha amenaçat el president de retirar-li el suport al Parlament si els diputats d'Esquerra no donen suport a la reforma laboral en un gest gens indissimulat de doblegar la negativa actual i protegir la vicepresidenta d'Unidas Podemos, Yolanda Díaz, promotora i impulsora de la nova normativa.

Resumint i tornant al principi: la suspensió de l'activitat del Parlament pel cas Juvillà ha acabat sent un acte estèril. Perquè, en política, les accions es valoren pel seu resultat i molt em temo que l'objectiu que es buscava no s'ha aconseguit.