El Periódico obre a tota plana amb l’acord entre Trias i Maragall per governar plegats l’Ajuntament de Barcelona. La Vanguardia, no: ho publica encapçalant una trista columna. Cap dels dos diaris, però, ho donen per fet i fan servir el verb “ultimar”, que és com dir que estan a punt però encara no han fet el fet, com quan segueixes al mòbil la ruta del taxi que has encarregat: s’acosta però encara no hi ets dins. Els diaris del Trio de la Benzina ressusciten a ETA un altre cop aprofitant-se d'unes declaracions del delegat del govern a Madrid en què diu de Bildu que "ha fet més pel país que molts patriotes de bandereta" i també que la seva acció política "ha salvat milers de vides". El Mundo, l'ABC i La Razón s'hi han llançat a sobre amb l'afany d'un alcohòlic que torna a beure després d'una setmana d'abstinència.
El tema, però és un altre. Un torero de Vox serà vicepresident del govern valencià, diu l’Ara al títol d’obertura de la portada d’aquest divendres. El PP valencià cedeix la vicepresidència a Vox, que tria un extorero, rebla La Vanguardia, que fa servir de subjecte al responsable d’aquest momentàs polític. Podien haver titulat “El PP passa el porró a Vox que beu deixant regalimar el vi pel front mentre riu”. Faria un efecte semblant. El contrapunt el tens a la portada d’El País, diari de to solemne a qui no ha semblat decorós titular amb la imatge directa còmica i carnavalera de l’Ara o de La Vanguardia. El diari madrileny fa una continuació del títol del dijous, un segon capítol, una confirmació: El PP de Feijóo obre la porta a les polítiques d’ultradreta. No se n’ha pogut estar, però, d’agafar-se al costat bromista i publica en un subtítol l’acudit intraduïble d’un manaia peperu: Nos falta una tonadillera de portavoz.
Es podria somiar una cosa més espanyola que un torero vicepresident i conseller de Cultura? Els diaris se’n foten una mica, sí, però Vox ha començat la broma primer. El torero és Vicente Barrera Simó, que a les municipals de fa tres setmanes anava de número 7 a la llista ultra per València i no té cap experiència de servei públic més que la proporcionada pel parar, templar y mandar amb què Juan Belmonte resumia la substància del toreig. En fi. Que si amb aquest nomenament Vox no s’està rient del mort i de qui el vetlla, poc se n’hi falta.
Cada diari remarca algun dels 50 punts programàtics acordats entre els dos partits. L’Ara ho resum: “anticatalanisme, xenofòbia i masclisme”. És massa. Si llegeixes el text de les 50 mesures t’adonaràs que és massa concepte per a tan poc acord. Són idees més aviat vaporoses que deixen veure la nova direcció política de la Generalitat valenciana però tan vagues i vagaroses que permeten encabir-hi polítiques concretes variades. Amagar les intencions i portar el toro allà on el vols per enganxar-lo al següent moviment és l'art de l'engany del toreig.
En realitat has de llegir el pacte del Botànic entre el PSOE, Compromís i els altres socis que governaven fins ara per saber de què va el pacte de la dreta i la ultradreta o, més aviat, contra què va. Mesures precises només n’hi ha una: “eliminarem les subvencions a entitats i associacions que promoguin els ‘països catalans’”, la tercera després de l’exhortació de la primera, que presideix l’acord i n’és la clau d’interpretació: Defenderemos la unidad de España, la igualdad entre españoles y la riqueza y diversidad cultural. Les paraules España i españoles apareixen deu cops en set pàgines.
