La llengua catalana ha estat l'eix central de l'actualitat política d'aquesta setmana. El dimarts, el Consell d'Afers Generals de la Unió Europea abordava per primera vegada un escenari insòlit fins al moment: la petició per convertir el català en la 25a llengua oficial del club comunitari. Els titubeigs i reticències dels països, sent Suècia i Finlàndia els que més clarament van expressar aquests dubtes, van abocar José Manuel Albares (ministre d'Afers Exteriors en funcions del govern espanyol) a retirar de l'ordre del dia la votació perquè el català, l'eusquera i el gallec siguin llengües oficials a les institucions europees. Malgrat l'ajornament de la qüestió, des de múltiples entitats i les formacions sobiranistes s'insta a seguir negociant i informant puntualment els estats amb l'objectiu que l'oficialitat pugui tirar endavant. Una de les que treballa en aquesta línia és Plataforma per la Llengua, que situa l'horitzó en el 24 d'octubre, data en què s'ha de tornar a reunir el Consell d'Afers Generals.

Al llarg dels darrers dies, han intensificat la seva campanya 'Say Yes' per convèncer els països —cal que els 27 hi votin favorablement perquè prosperi— de la importància cabdal de l'oficialitat del català, a través de reunions diplomàtiques a diversos nivells amb aquests estats, amb impactes d'índole diversa als mitjans o vídeos de personalitats destacades com Pep Guardiola, Joan Laporta o Sergi López demanant i argumentant la rellevància d'aquest 'sí'. Darrere d'aquesta campanya a favor de l'oficialitat del català a la UE hi ha Pol Cruz-Corominas, que n'és el coordinador i responsable. El passat dilluns, es va reunir amb l'ambaixador permanent espanyol a la UE, Marcos Alonso, per proporcionar tots els arguments necessaris per al conclave de l'endemà. Ara, la proposta del govern espanyol de prioritzar la llengua catalana podria ser-ne el desllorigador. I és que, a parer de Cruz-Corominas, el moment és clau: ara es reuneixen tres ingredients que "no es repetiran".

Entrevista Pol Cruz Corominas plataforma per la llengua   Carlos Baglietto (2)
Pol Cruz-Corominas, al balcó de la seu de Plataforma per la Llengua / Foto: Carlos Baglietto.

Quina lectura fa de l'ajornament de la votació de l'oficialitat del català a la Unió Europea?
Nosaltres vam insistir que es podia proporcionar tota la informació que els estats volien i convèncer-los perquè la decisió es prengués el dimarts. Al final, aquesta és una petició que es va fer el 17 d'agost i, per tant, vam intentar insistir en el fet que calia que el vot sortís el dimarts. En qualsevol cas, s'acaba decidint posposar-ho sense que hi hagi cap país que ho veti i, a més, amb una proposta per part de la delegació espanyola de dues velocitats amb la qual el català passa primer, per dir-ho així, que valorem positivament perquè creiem que pot ajudar a desencallar-ho el 24 d'octubre. Aleshores sí que és quan creiem i insistim que és quan s'ha de fer aquesta votació, no anar més enllà, i que ja no hi haurà aquest argument dels estats que no hi ha hagut prou temps per rebre la informació si el govern espanyol la proporciona —que s'està demanant—. Per tant, això s'ha de votar el 24 d'octubre.

A parer de Plataforma per la Llengua, el govern espanyol ha fet totes les passes que hauria d'haver fet fins avui dia?
Nosaltres considerem que s'hauria d'haver proporcionat tota la informació. Quan detectem això poc abans és quan comencem a enviar més informació i ens reunim amb les delegacions, i quan demanem aquesta reunió d'urgència amb la representació espanyola davant la Unió Europea per aportar arguments. Vam veure l'ambaixador que tenia arguments —no estem dient que no n'haguessin aportat cap—, però fèiem insistència en el fet que si els estats en demanaven més, doncs que no se'ls donés raons per posposar-ho. I també posem èmfasi en un altre aspecte que se li va dir a la representació espanyola, que és que si hi ha algun estat que no només vol arguments sinó que està negociant altres coses, que l'Estat espanyol hi negociï amb el benentès que —a vegades— les relacions entre els estats funcionen així, a través de negociacions.

En aquesta reunió amb l'ambaixador el passat dilluns, van detectar que es marqués algun límit per part de la delegació espanyola?
No. Nosaltres el que els vam dir és que havien de convèncer els estats i que havien de fer servir les seves habilitats per negociar i convèncer-los. Per això, llegim positivament el fet que ells facin aquesta proposta a dues velocitats que, si això hagués estat un límit el fet de no poder-la fer, això sí que nosaltres ens hauria semblat que no era acceptable. Si estan disposats a fer aquesta proposta per desencallar això, ens sembla que és una notícia positiva i insistim: cal que negociïn. No vam trobar cap límit en concret i nosaltres vam insistir que no n'hi hagués, de límits.

Pot desbloquejar, doncs, aquesta proposta d'anar a dues velocitats l'oficialitat del català el dia 24?
Sí. Si el posicionament dels estats és dir que, si n'han de ser tres, no en són cap —fruit de la proposta espanyola tot apunta que podríem haver estat en aquest escenari i nosaltres per les reunions que havíem tingut també teníem aquestes sospites—, i això ho desencalla, ens sembla una bona solució. Si el tema ha de ser una sí primer i les altres dues després perquè, si no, serà que cap, doncs endavant. El ministre va dir que qui ha posat més insistència en això són els catalans. L'oficialitat no s'havia sol·licitat fins que no són necessaris els partits catalans per a la Mesa del Congrés i, per tant, és just que aquesta proposta de l'oficialitat no quedi entrebancada senzillament perquè sigui un tema que si han de ser tres, no en són cap.

 

Si s'ha de fer oficial el català primer perquè, si no, no ho serà cap, endavant. No pot sortir, però, del perímetre de la investidura perquè no sabem si, sense incentius per a la investidura, el govern espanyol arribaria fins al final

Per què el 24 d'octubre? Per què aquesta data?
Nosaltres sí que creiem —és una evidència— que el govern espanyol no ha fet això per iniciativa pròpia. Nosaltres comencem una campanya el febrer impulsant un manifest per l'oficialitat amb altres entitats molt transversals per demanar al govern espanyol que la sol·liciti, i el govern espanyol no ho fa. Continuem fent el mateix quan sumem adhesions com el Barça en aquest manifest, i el govern espanyol no ho fa. Per tant, no és una cosa que el govern espanyol hagi fet per voluntat pròpia: ho ha fet empès per les condicions polítiques. Ho hagi fet per la raó que ho hagi fet, ho celebrem, però és molt evident que és per la pressió política que ha rebut. A partir d'aquí, creiem que no pot sortir aquest tema del perímetre de la investidura perquè, sinó, no sabem si sense aquests incentius per la investidura el govern espanyol en tindria per arribar fins al final. Ho desconeixem. Potser sí perquè ara ha arribat molt lluny? Bé, però no tenim aquesta certesa. Per tant, han de tenir la pressió política al damunt per acabar de fer els passos i han de donar garanties abans del 24 d'octubre.

Entrevista Pol Cruz Corominas plataforma per la llengua   Carlos Baglietto (3)
Cruz-Corominas és el coordinador de la campanya per l'oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea, que té com un dels lemes el 'Say Yes' / Foto: Carlos Baglietto.

La presidència rotatòria que té Espanya a la UE és fins a finals d'any. Tenen la sensació que és ara o mai?
És ara o mai. L'alineació dels astres que s'ha produït ara no es tornarà a produir. Hi ha tres coses que no es repetiran: un moment en què Espanya té la presidència rotatòria —que passa un cop cada 13 anys—, un moment en què hi ha eleccions anticipades durant la presidència rotatòria, i un moment en què tots els partits catalans són necessaris perquè, sinó, el candidat a la presidència espanyola no és president —per tant, aquí hi ha una força de negociació important per part de Catalunya—. I aquest pas que s'ha forçat a fer al govern espanyol era un pas que se'ns deia que era impossible. Moltes vegades deien que això no passaria mai. Doncs bé, al final cal pensar què és més fort: el desig de Pedro Sánchez de ser president o el desinterès del PSOE pel tema de l'oficialitat que havia demostrat fins a la data —perquè no l'havia demanat—? Potser l'interès de Pedro Sánchez per ser president és més fort que el segon, oi? Per tant, potser tenen incentius en què això tiri endavant. És molt difícil tornar a generar un escenari en què hi hagi just aquests incentius i, a més, tinguin ells la potestat de fixar l'ordre del dia de les reunions del Consell —i tenint aquesta ascendència sobre els altres estats membres perquè tenen la presidència rotatòria en marxa—. Ara és el moment.

Ara és el moment, hi ha tres coses que no es tornaran a produir juntes: Espanya té la presidència rotatòria de la UE, hi ha eleccions anticipades durant aquesta presidència i els partits catalans són necessaris per a la investidura

Dies abans del debat que va haver-hi, alguns estats havien expressat reticències relatives a qüestions jurídiques, normatives o econòmiques. Hi ha realment esculls tècnics insalvables?
Cap estat ha dit que siguin insalvables, i nosaltres estem explicant des de fa mesos amb vídeos de campanya i amb informacions que els hem traslladat d'acord amb el que han explicat experts en el règim lingüístic europeu —professors de la Universitat Lliure de Brussel·les o professors de la Universitat de Barcelona— que no hi ha un impediment legal a l'oficialitat del català i que posen en qüestió l'opinió dels serveis jurídics del 2004, en què deien que per ser una llengua oficial abans cal ser una llengua esmentada als tractats. Aquesta opinió dels serveis jurídics ha rebut resposta per part d'aquests experts, i no és clara perquè enlloc s'estableix que això hagi de ser així. Aleshores, nosaltres el que demanem al govern espanyol és que ho raoni jurídicament a aquests països —perquè a vegades demanar informes jurídics per a l'única cosa que serveix és per guanyar temps o per acabar trobant una excusa que et permeti no fer allò que no vols fer a partir d'una opinió que diu que no és legal—. Insistim que expliquin que no hi ha inconvenients legals. El govern espanyol, de fet, ha fet un gest que valorem positivament, que és que en la seva proposta d'esmena del reglament —i nosaltres hi estem d'acord— fa esment a un article, a un concepte, que no era present en el Tractat de Niça quan el 2004 el Consell es va posicionar sobre aquest tema, sinó que és un article nou que el que vol és ser més inclusiu per a les llengües que no estan esmentades als tractats. Fins i tot no havent-hi base legal explícita el 2004, que és el que aquests professors han criticat, ara s'hi suma aquest altre argument. Encara, doncs, més reforç en què no hi ha un impediment legal.

Vist el que va passar el dimarts, quins són els països que, ara com ara, segueixen amb més dubtes?
Sembla que no hi ha dubte en què Suècia i Finlàndia són dos dels grans que presenten dubtes. Potser Finlàndia a rebuf de Suècia, perquè el primer que es posiciona clarament és Suècia i, poc després, surt Finlàndia. Potser Finlàndia ho fa més amb la boca petita i Suècia ho fa de manera clara, si ens fixem en els matisos de les comunicacions que han fet cadascun d'ells. En alguns casos, s'ha publicat també que Dinamarca. És possible que els països nòrdics o que tenen electorats més sensibles al tema pressupostari —si és que aquest tema és un argument a combatre— siguin els que puguin tenir més reticències.

Amb governs d'índole diversa, de colors molt diferents arreu d'Europa, s'havia arribat a pensar que Itàlia podria haver votat que no al debat per la connexió de Georgia Meloni amb Vox. Fins a quin punt hi ha aquesta relació de la ideologia per condicionar decisions? Fins a quin extrem és real?
Aquí és on fem valdre el que li diem al govern espanyol, que és que negociï amb els estats perquè els països negocien de tu a tu, i quan les relacions són entre els estats, aquest tema de la ideologia queda una miqueta a banda. Tots hem vist la primera ministra d'Itàlia, Georgia Meloni, a un míting de Vox, però quan passa a ser la primera ministra, poc després fa una trobada amb Pedro Sánchez i són tan amics. Una cosa és estar en campanya i tenir amics i família política, però quan es tracta de relacions entre els estats, després negocien de tu a tu els interessos que els convenen. I aquest és el nostre punt fort: la ideologia està molt bé, però les relacions entre els estats queda a vegades en un pla més secundari i realment el que prevalen són els interessos recíprocs.

 

Com valora el fet que el ministre d'Afers Exteriors de Finlàndia fes unes declaracions en català per expressar el seu parer sobre l'oficialitat?
Estem contents perquè creiem que, en part, valida la feina que nosaltres hem intentat fer amb la campanya del 'Say Yes'. Ja havíem parlat amb representants de Finlàndia. Són, de fet, dels que han estat més receptius amb nosaltres i la intenció del 'Say Yes' que teníem quan vam posar en marxa aquesta campanya era que els estats —que potser inicialment els arribava aquest tema sobre la taula pensant que seria un vot més, gairebé un tràmit—, és que els volíem explicar que alerta, perquè aquí hi havia una cosa grossa entre mans. És a dir, que el seu vot no passaria per sota el radar, sinó que el seu vot seria seguit molt atentament i el posicionament que ells adoptessin per un tema molt sensible per nosaltres com és la llengua, per un tema molt sensible pel mercat català —on ells moltes vegades hi tenen interessos—, que sabessin que el seu vot seria conegut i no passaria desapercebut. Quan el ministre finlandès surt amb el gest parlant en català, nosaltres ho entenem com que han pres consciència que han d'anar amb compte amb aquest tema, que és el que nosaltres buscàvem amb el 'Say Yes'. Amb tota la diplomàcia del món i de la manera més simpàtica possible, això és el que els volíem explicar, i aquest gest del ministre finlandès ens fa pensar que aquesta idea que teníem ha aconseguit el seu objectiu i per això volem continuar endavant.

Entrevista Pol Cruz Corominas plataforma per la llengua   Carlos Baglietto (4)
Pol Cruz-Corominas es va reunir el dilluns passat amb l'ambaixador permanent espanyol a la UE per abordar els arguments a favor de l'oficialitat del català / Foto: Carlos Baglietto.

Quan el ministre finlandès fa les declaracions en català, creiem que han pres consciència que han d'anar amb compte amb aquest tema: el seu vot és seguit atentament

Entrant específicament en la campanya del 'Say Yes', com es desenvolupa la idea?
La campanya sorgeix de manera natural quan aconseguim el primer objectiu que ens havíem fixat en la campanya de l'oficialitat, que es comença a pensar el 2022 de cara a aquest any, que és quan iniciem el primer pas necessari perquè el català fos oficial. Per això comencem amb un manifest exigint al govern espanyol que demani l'oficialitat. Fem actes abans que comenci la presidència rotatòria en què es demana que el govern espanyol demani l'oficialitat. Fins i tot quan hi ha eleccions anticipades insistim que Pedro Sánchez, independentment del resultat de les eleccions, serà president de nou de les reunions del Consell Europeu i li demanem que aprofiti aquestes trobades per fer-ho. Quan es produeix aquest primer pas el 17 d'agost —el govern espanyol ho demana—, la campanya ha de canviar perquè fem un salt a la segona fase, que és que ara els estats ho han d'acceptar. Aleshores, és quan diem què cal fer perquè els estats ho acceptin. En primer lloc, que notin certa pressió (en el bon sentit de la paraula) que estan sent observats, i aquí és on pren sentit el 'Say Yes', perquè és la petició directa de demanar que diguin que sí i som milions de persones que estem pendents que diguin que sí.

Des del 17 d'agost que és quan el ministre Albares registra la petició al Consell d'Afers Generals fins al 19 de setembre que és quan es produeix el primer debat, quins són els passos que fa Plataforma per la Llengua des d'un vessant més diplomàtic?
S'han fet tota mena de comunicacions per fer arribar el missatge per tots els mitjans a aquests països. Comencem de manera molt discreta, sense ni tan sols dir que estem intentant establir aquestes relacions perquè volem evitar contracampanyes, i no fem públic mai en cap moment de manera immediata amb quin interlocutor hem parlat per evitar això, però s'intenten establir aquests contactes. A l'única persona que li hem posat noms i cognoms és a l'ambaixador espanyol quan fem aquesta reunió d'urgència el dia abans del debat.

En els darrers dies hem vist a Pep Guardiola, Joan Laporta o Sergi López fent vídeos per dirigir-se a països com França o Suècia i encoratjar-los a votar favorablement a l'oficialitat del català a la UE. Com sorgeix la iniciativa?
La iniciativa sorgeix de pensar com podem arribar a aquesta gent i a l'exterior. Emergeixen aquestes dues idees: una, fer una campanya de publicitat intensa als mitjans estatals d'aquests països més sensibles i també a mitjans europeus com Euronews o Politico. En el cas dels anuncis als mitjans estatals, per fer un gest de cridar-los l'atenció, fem els anuncis en la seva llengua. Aprofitem per explicar aquesta campanya als contactes que nosaltres tenim d'aquests països, que comencen a veure que hi ha gent que s'està mobilitzant per això i comencen a prendre consciència que, si ets una mica responsable, no treguis l'ull de veure què està fent aquesta gent amb els mitjans del teu país. I el segon pas és com podem accelerar encara més aquest impacte internacional. Ens imaginem que si l'entrenador de l'Inter fa un missatge públic dirigit a Pedro Sánchez, segur que els mitjans espanyols n'anirien plens que l'entrenador de l'Inter s'està dirigint a Sánchez, per posar un exemple. Per tant, necessitem aquesta gent amb visibilitat a l'exterior que es dirigeixin en primera persona al primer ministre del seu país.

Quines són les següents passes en aquesta nova fase del 19 de setembre fins al 24 d'octubre des de la campanya 'Say Yes'?
Com que l'èxit d'algunes de les accions tenen una part de factor sorpresa, el que estem fent és pensar en accions que encara no podem fer públiques. Però en la mateixa línia, sempre és el mateix objectiu, que és fer prendre consciència a l'exterior que aquí hi ha milions de persones que estan pendents d'ells, i en això és el que treballarem, a part de la feina diplomàtica que mantindrem amb tota la gent amb qui hem pogut tenir contacte perquè no perdin la pressió de saber que hi ha gent pendent del seu vot.

 

Imaginem que el 24 d'octubre se sotmet a votació aquesta qüestió i algun país vota que no. En conseqüència, la qüestió no tira endavant perquè s'ha de validar per unanimitat. Què entén Plataforma per la Llengua que hauria de fer l'Estat aleshores?
El que hauria de fer l'Estat és treballar abans. Que alguns estats demanen més arguments? Que se'ls aportin perquè no hi hagi cap excusa en forma d'argument genuí sobre la qüestió. Si algun estat està negociant diverses coses a la vegada —tu demanes això i jo t'estic demanant una altra—, el que ha de fer l'Estat espanyol és negociar. Per això nosaltres sempre hem dit que el responsabilitzem del resultat d'això, i que a la vegada si el que necessiten són arguments, si el que necessita són campanyes com les del 'Say Yes' per empènyer, nosaltres no tenim cap problema. Estem a disposició d'això.

Si una resposta negativa del Consell de la Unió Europea a l'oficialitat del català fos una resposta administrativa, es podria elevar al Tribunal de Justícia de la UE

Segueixo amb l'eventual cas en què la proposta no tira endavant. Podria l'Estat espanyol elevar el rebuig al Tribunal de Justícia de la Unió Europea?
Hi ha dues situacions. Si la resposta del Consell de la Unió Europea fos una resposta administrativa, es podria elevar. Si tan sols és l'opinió dels serveis jurídics, doncs és només una opinió. Però què passa amb aquesta opinió? Que pot servir d'excusa als altres, i aquesta no es podria elevar. Aleshores, nosaltres en el que insistim és que si això és només una opinió, aquesta s'ha de superar; o directament l'Estat espanyol ha d'argumentar jurídicament perquè aquesta opinió no sigui necessària i no hi hagi algú que estigui temptat a tenir una excusa per no aprovar l'oficialitat del català.

Entrevista Pol Cruz Corominas plataforma per la llengua   Carlos Baglietto (5)
Plataforma per la Llengua marca en vermell el 24 d'octubre com el dia que s'hauria de votar l'oficialitat del català a la UE / Foto: Carlos Baglietto.

El dimarts es va poder parlar per primera vegada en català, aranès, eusquera i gallec al Congrés dels Diputats. Quina valoració en fa?
Fem una valoració favorable en el sentit que es normalitza una situació que era anòmala, que és que no es podia parlar en català o en aquestes llengües en un Congrés que, en teoria, ha de ser representatiu de tots els seus ciutadans. No pot ser d'altra manera. I en relació amb el tema de l'oficialitat, també ho valorem positivament perquè, encara que semblin temes inconnexos, un dels arguments dels estats en contra de l'oficialitat i que nosaltres hem percebut que hi era a les converses és: no em vinguis a demanar a mi el que Espanya no estigui fent a casa seva. Aleshores, això ens ha ajudat a explicar i dir que sí que ho està fent a casa seva. Aquí hem desactivat un argument que s'estava repetint entre els estats membres. Per tant, és coherent en el sentit d'ajudar de manera lateral, i ajuda a la qüestió de l'oficialitat.

L'oficialitat del català a la UE pot tenir diversos beneficis, però quin destacaria en concret?
Per a mi, el tema de poder demanar que tots els productes alimentaris a Catalunya siguin etiquetats en català em sembla que és un benefici molt clar i això podria passar un cop el català fos oficial. Si puc dir un de genèric, és sobretot el cercle virtuós que genera en favor de la llengua per no entrar en una espiral de desprestigi o desconsideració en el que a vegades hi ha hagut temors d'entrar. Si el català és oficial, passa a ser necessari en molts àmbits, petits àmbits de sectors econòmics en els quals la normativa europea et permet exigir-lo, com és per exemple el de l'etiquetatge. Per tant, el català passa a ser una llengua més necessària en molts àmbits professionals, més útil, vinculada al prestigi i un ascensor social, perquè és una competència laboral que t'obre portes. I és molt important crear aquest cercle virtuós en favor de conèixer el català perquè més gent el vulgui aprendre i el respecti, directament.

 

Un dels arguments dels estats en contra de l'oficialitat era que no els demanéssim allò que Espanya no feia a casa seva. Amb l'ús del català al Congrés, hem pogut desactivar-lo

Pot, també, contribuir a limitar o revertir el retrocés de l'ús social de la llengua?
Tot el que sigui enfortir-ne el prestigi, tot el que sigui enfortir-ne la necessitat, tot el que sigui enfortir que t'obri portes a escala laboral, rema a favor de revertir aquesta emergència lingüística. Per això ens sembla que l'oficialitat no és una mesura menor, sinó que és un tema que va molt més enllà de poder-se expressar en català a les institucions europees i al Parlament Europeu —que també està bé—, però que sobretot en el que impacta és en crear aquest cercle virtuós a favor del seu ús i que és el que més ens interessa a nosaltres.