Aquest divendres, el baròmetre de maig del CIS projectava que si se celebressin eleccions generals a Espanya ara, el PSOE obtindria la victòria amb un 36,2% del vot, 11 punts percentuals per davant del PP (24,9%) —una enquesta elaborada per l'organisme públic abans de la imputació de l'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero—. No obstant això, aquest dilluns s'han publicat dues enquestes, elaborades per GAD3 i per SocioMétrica, i publicades pels diaris conservadors ABC i El Español, respectivament, que apunten en la direcció contrària. En ambdós casos situen com a vencedor dels comicis el PP, que juntament amb un Vox a l'alça superarien de manera folgada els 200 escons —la majoria absoluta a la cambra baixa espanyola, necessària per formar govern, se situa en 176 seients—. El PSOE, per contra, cauria al voltant dels 105 escons i no aconseguiria formar govern amb l'espai a la seva esquerra i les formacions sobiranistes.
D'acord amb l'enquesta de GAD3, el PP d'Alberto Núñez Feijóo venceria els comicis amb un 33,1% del vot i 141 escons, un lleuger creixement respecte al 33,06% dels sufragis i 137 escons amb què compta des de les eleccions de 2023 en què va ser la força més votada —si bé no va poder formar govern per falta de suport parlamentari—. SocioMétrica amplia encara més aquest marge i eleva el vot als populars al 33,9%, amb la qual cosa obtindrien 147 escons. Feijóo, tanmateix, es veuria abocat a un escenari molt similar al del 2023: malgrat guanyar les eleccions, hauria d'articular un pacte d'investidura amb altres formacions. D'acord amb ambdues enquestes, el PP no aconseguiria el suport de PNB, Junts i Coalició Canària, per la qual cosa es veuria subjecte al suport de Vox —o a un per ara improbable acord amb el PSOE perquè faciliti la investidura popular—. El creixement del PP prové, d'acord amb SocioMétrica, d'un milió d'electors que el 2023 van optar per l'abstenció i de 445.000 ciutadans que fa tres anys van votar el PSOE.
Enmig de la voràgine d'escàndols i causes als tribunals per corrupció en la qual es veu immers el PSOE, i amb un govern espanyol assetjat per l'oposició i fràgil per la dependència dels socis a la seva esquerra i de l'independentisme català i basc, aquestes enquestes no auguren un panorama falaguer per a Pedro Sánchez. Els socialistes caurien al 26,8% del vot, amb el qual obtindrien 107 escons, segons l'enquesta de GAD3. Es tracta d'una important caiguda respecte al 31,68% del vot i 121 seients que van obtenir el 2023, després de tres anys de legislatura marcada per la dependència de Junts —després del terratrèmol d'acordar l'amnistia als encausats pel procés a canvi de suport a la investidura— i pels escàndols de Santos Cerdán, José Luis Ábalos i ara Zapatero. SocioMétrica projecta un resultat similar: 25,9% del vot i 105 escons. Tanmateix, no cauria per sota el llindar dels 100 escons, com han projectat en altres ocasions algunes enquestes menys optimistes amb els socialistes, de manera que el PSOE encara se situa molt per sobre dels 85 o 90 escons que van obtenir en plena crisi del partit i auge de Podemos el 2015 i 2016. D'acord amb SocioMétrica, una part important de la seva caiguda (al voltant d'un milió de vots) s'inclina cap a l'abstenció o dubta de a qui votar.
Vox continuaria com a tercera força, d'acord amb ambdues enquestes, que projecten un clar auge de la formació d'extrema dreta. GAD3 atorga als de Santiago Abascal un 17,1% del vot i 60 escons, molt per sobre del 12,38% dels vots que van obtenir el 2023 i amb els quals van aconseguir 33 escons. Es tracta, per tant, d'una xifra més similar als 52 escons que van obtenir el 2019, el seu zenit de moment. La projecció de SocioMétrica és similar: preveu un 17,4% del vot i 60 escons per a Vox. Aquest creixement prové, segons la segona enquesta, de rebre 1,1 milions de vots del calador del PP i un altre 1,1 d'antics abstencionistes. La suma dels vots de PP i Vox, si repliquessin els pactes de govern o d'investidura que han dut a terme en diverses comunitats autònomes després de dificultoses negociacions, superaria de manera clara el llindar de la majoria absoluta —176 escons—, de manera que podrien formar govern si encarrilen un acord. Sumarien 201 o 207 escons entre ambdues formacions, d'acord amb les enquestes.
Pel que fa a l'espai a l'esquerra del PSOE, ambdues enquestes projecten que queda totalment desfet. L'esquerra no té encara un candidat ni una fórmula electoral, després de la renúncia acabada d'anunciar de la vicepresidenta del govern espanyol i fundadora de Sumar, Yolanda Díaz. L'espai encara no ha aconseguit recosir-se després de la ruptura abrupta entre l'òrbita de Sumar, Izquierda Unida i Comuns amb l'òrbita de Podemos, i diverses enquestes han situat el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, com a possible candidat favorit entre l'electorat d'aquest espai, per davant de la mateixa Díaz, Irene Montero o Antonio Maíllo. L'enquesta de GAD3 situa Sumar amb un 5,9% del vot i tan sols 7 escons, tota una caiguda respecte al 12,33% del vot i 31 escons que va obtenir el 2023 la candidatura d'una Díaz en auge després de la seva projecció en el govern espanyol i com a líder de l'espai després de la renúncia de Pablo Iglesias. SocioMétrica, per la seva banda, preveu un 5,7% del vot i 6 escons per a Sumar. Aquesta última enquesta situa Podemos per separat i li atorga un 2,2% del vot un escó. D'acord amb SocioMétrica, part del vot de Sumar el 2023 es disgregaria entre el PSOE, Podemos i l'abstenció.
ERC i Bildu amplien la distància amb Junts i PNB
Finalment, pel que fa a l'espai sobiranista, a Catalunya, Esquerra Republicana se situa encara per damunt de Junts. Els de Gabriel Rufián —si repeteix com a candidat— obtindrien un 2% del vot total i 8 escons, segons GAD3, la qual cosa suposa un creixement respecte als 7 escons que van obtenir el 2023 amb un 1,9% del vot. SocioMétrica també els dona un 2,1% del vot i 8 escons. Quant a Junts, obtindrien un 1,6% del vot i set escons, segons GAD3, exactament el mateix resultat que van tenir els de Míriam Nogueras el 2023. L'altra enquesta, en canvi, augura una caiguda fins a l'1,2% del vot i 5 escons. En l'òrbita basca, Bildu afermaria el sorpasso al PNB: els de Mertxe Aizpurua obtindrien l'1,4% del vot i 8 escons, un creixement respecte a l'1,36% i 6 escons dels abertzales 2023. En el cas del PNB, ara sense Aitor Esteban com a candidat, ja que és el nou líder orgànic del partit, es mantindrien en un 1% del vot i 5 escons. Les enquestes també auguren dos escons per a BNG i per a Coalición Canaria, i GAD3 apunta a un seient per a Adelante Andalucía, la formació d'esquerra andalusista de Teresa Rodríguez.