El ple del Tribunal Constitució ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat promogut per l'Obra Cultural Balear i signat per més de 50 diputat del grup del PSOE i de Sumar del Congrés dels Diputats contra la disposició final segona i la disposició derogatòria única del decret llei del govern de les Illes Balears, de PP i Vox, de mesures urgents en l’àmbit educatiu i sanitari del 28 d’agost. Aquest decret llei incorpora, entre altres mesures, “eliminar, amb caràcter general, l’exigència d’un determinat nivell de coneixement de català com a requisit per accedir a llocs de treball de personal estatutari i laboral al Servei de Salut de les Illes Balears i els seus ens instrumentals adscrits, pel que fa al personal que desenvolupa funcions sanitàries”.
Recurs de PSOE-Sumar
Els diputats que han recorregut la norma consideren que podria haver-hi una vulneració dels articles 86 de la Constitució i del 49 de l’Estatut de les Illes Balears “per falta de pressupost habilitant i afectació d’un dret estatutari”. Així mateix, entre altres motius, consideren que hi ha una “vulneració del règim de cooficialitat lingüística i del dret dels ciutadans a emprar la llengua catalana en les seves relacions amb l’administració sanitària”.
En el passat, alguns aspirants a formar part de la sanitat publica balear havien criticat el fet que s'exigís saber català, com passa en altres territoris. Aquestes queixes van aixecar polseguera i van ser una trinxera per PP i Vox. "Som conscients que no existeix un problema quant a la relació metge-pacient i es potenciarà l'ús del català a les consultes", afirmava fa setmanes García, tot i que la decisió és que la llengua catalana no cal que s'exigeixi per a treballar com a sanitari en el sistema de salut públic balear.
De fet, el futur de la llengua catalana a les Illes Balears passa per les mans de l'extrema dreta. El partit d'extrema dreta dirigeix l'Oficina de Garantia de Llibertat Lingüística a les Illes Balears, i és que era una d'alguna de les condicions que va imposar Vox en el seu pacte amb el PP per investir a Marga Prohens gràcies a l'abstenció dels d'Abascal. "En el pacte d'investidura amb Vox queda recollit que es tirarà endavant una oficina per garantir la llibertat dels ciutadans a utilitzar les dues llengües cooficials", va informar Estarellas.
Ofensiva de l'Obra Cultural Balear
L’Obra Cultural Balear (OCB) considera que el Decret Llei del Govern Prohens vulnera el principi d’igualtat, consagrat a la Constitució, i el de no discriminació per raó de llengua, reconegut a l’Estatut d’Autonomia. Atempta, així mateix, contra el règim de cooficialitat lingüística vigent, en sacrificar-se el dret dels ciutadans a utilitzar, en condicions d’igualtat i amb normalitat, la llengua catalana en les relacions amb l’Administració sanitària.
Antoni Llabrés, membre de l'OCB, assenyala que el Decret Llei del Govern "vulnera la prohibició d’arbitrarietat dels poders públics, en relació amb el mandat de protecció de totes les llengües espanyoles de l’article 3.3 CE, i amb el principi jurisprudencial de no regressió, en aquest cas en matèria de drets lingüístics, ja que l’eliminació de les garanties per a l’exercici del dret d’opció lingüística, proclamat a l’article 14.3 de l’Estatut constitueix un retrocés de l’estatus jurídic de la llengua catalana que no és raonable ni proporcionat, i contrari als mandats de normalització”.