Des que Carles Puigdemont i afins van prendre la direcció del PDeCAT a Madrid, el govern de Pedro Sánchez presenta fisures en línies mestres de la legislatura, que dimarts van arribar a aixecar fins i tot els rumors d'un possible avançament electoral -que el propi equip de la Moncloa va intentar frenar. La primera alarmar va saltar aquest dimecres, quan el sector puigdemontista es va oposar a la proposta de renovació d'RTVE, partint en dos el grup parlamentari al Congrés. I el segon avís podria emergir amb el sostre de dèficit, que divendres iniciarà les votacions. 

I és que fonts dels demòcrates traslladaven des dels passadissos de la cambra baixa espanyola el seu dubte sobre què farien, en considerar que el seu suport no podria ser "gratis" en un moment en què els consellers de l'1-O continuen a la presó i l'autodeterminació continua sense materialitzar-se. En aquest sentit, les fonts no es mostraven pessimistes, però deixaven caure que, al seu parer, l'executiu central tampoc mostraria predisposició d'endegar intents d'arribar a una entesa, ja que preveien que el sostre de dèficit fos tombat al Senat, on el Partit Popular hi té majoria.

El fet és que la proposa de Sánchez amb el dèficit per al 2019-2021 no s'ajusta a allò que el conseller d'Economia i vicepresident Pere Aragonès va demanar a la ministra d'Hisenda Maria Jesús Montero, en la reunió a Madrid fa dues setmanes. Montero ofereix a les autonomies un increment del 0'1% al 0'3%, que podria suposar per a Catalunya capacitat d'endeutament fins als 400 milions d'euros, però Aragonès volia que fos del 0'4%. Les fonts es mostren ofeses perquè Hisenda no truqués, després del Consell de Política Fiscal i Financera on el Govern no hi va ser.

Al seu torn, la vicepresidenta espanyola Carmen Calvo ha fet el cop de porta sobre la proposta de reunió a Bèlgica per al diàleg i posterior desplegament d'una república catalana -que Junts per Catalunya veu condició per seguir aportant suport a Madrid. Calvo va dir que Sánchez ja s'estava "reunint amb tots els presidents autonòmics", també Quim Torra, en funció de "paràmetres democràtics" i l'interés general. "El propi Puigdemont ha reconegut que cap treballar en aquest espai" que passaria per la "lleialtat institucional" entre ambdós executius ha dit.

També cop de porta es preveu a ERC, i per extensió a l'executiu català, després que el conseller d'Exteriors Ernest Maragall exigís que en la comissió bilateral entre Estat i Generalitat, que serà la setmana que ve a Barcelona, inclogués el referèndum i els presos. Des de Madrid, la voluntat no és negociar res en aquest sentit, sinó deixar l'independentisme dir la seva i tractar de seduir-lo amb la concessió de transferències pendents, així com l'aixecament de litigis competencials al Tribunal Constitucional -en lleis energètiques, socials...-, i inversions en infraestructures.

Però més enllà del suport independentista, el PSOE clama perquè el PP cedeixi al Senat amb el dèficit. Per altra banda, això permetria incloure en l'elaboració dels pressupostos generals de l'Estat les partides per a l'AVE Madrid-Galícia que Sánchez va prometre al president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, en la passada reunió a la Moncloa entre els dos dirigents. La ministra d'Hisenda va recordar aquí al nou president del PP, Pablo Casado, que ells van mantenir els pressupostos de Rajoy per "responsabilitat" -tot i que era una exigència del PNB en la moció de censura.

Entre la resta de suports possibles, Podemos manté la idea que és "difícil" aprovar aquest sostre de dèficit. Per la banda del PNB, aquests creuen que la nova senda de dèficit permesa per Brussel·les és més una qüestió "tècnica que política" -potser albirant noves inversions als PGE de 2019. I al seu torn, ERC també s'alinearà amb el PDeCAT i el Govern -la consellera de Presidència Elsa Artadi ja va explicar que volien saber com tiraran endavant la votació, si el PP la tomba. Però a la Moncloa responen que "ningú aguantarà més allò del raonable"; i que el tràmit del Congrés és vital.