La catàstrofe electoral que el PP va viure diumenge serà un problema econòmic i laboral quan es constitueixi el Congrés de la XIII Legislatura, ja que la quantia de la subvenció que rebrà, supeditada al nombre d'escons, patirà una reducció considerable que podria acostar-li a prescindir de part del seu personal.

Els populars, en sumar diumenge 66 escons, molt per sota dels 134 aconseguits el 2016 (sense incloure els dos d'UPN i el de Foro Asturias), rebran gairebé 112.000 euros menys al mes.

El reglament del Congrés permet que els grups que es formin com a tal a partir del dia en què es creïn les Corts percebin una subvenció mensual fixa de 28.597,08 euros, a la qual s'afegeix, també al mes, una altra d'1.645,49, però aquesta depèn del nombre de diputats.

A més, les fonts de finançament s'estenen a la Llei Electoral, article 175.1. El Butlletí Oficial de l'Estat va recordar el passat 9 de març les quanties que rebran els partits pels seus resultats en les eleccions d'ahir, sempre d'acord amb una sèrie de paràmetres.

Aquestes quantitats, les mateixes que en els comicis de 2016, són 21.176,64 euros per escó i la que resulti de multiplicar una mitjana de 0,81 a la xifra de diputats aconseguida (per al Senat és la mateixa quantia fixa segons escons, però la mitjana per vot és 0,32).

L'èxit obtingut per Mariano Rajoy en el Congrés fa tres anys es va traduir en 7,9 milions de vots i en 134 escons (sense incloure els dos d'UPN i el de Foro Asturias). Sobre aquesta base, el PP va percebre 9,3 milions d'euros.

Es pot afegir l'assignació mensual de les subvencions fixa i variable que dóna la Cambra Baixa, tal com estipula el seu règim econòmic. En total, els populars van rebre 249.092,74 euros al mes durant la legislatura anterior.

Els resultats de les eleccions de diumenge passat llancen el partit de Pablo Casado a una realitat molt diferent. Els 7,9 milions de vots per al Congrés aconseguits fa tres anys s'han reduït fins als 4,3 milions, i en conseqüència, la forquilla dels 137 escons s'ha estret a 66.

Conseqüències econòmiques i laborals

La conseqüència és política, però també econòmica i laboral. Si el Congrés va donar al PP durant la legislatura passada 249.092 euros al mes, a partir de juny li donarà 137.199,42 euros.

Així mateix, la quantitat que provindrà de la llei electoral minvarà considerablement perquè els 9,3 milions provinents dels escons i els vots del Congrés aconseguits el 2016 baixen a 4,9, és a dir, uns quatre milions i mig menys.

El cop a les arques del Partit Popular serà considerable i és probable que afecti part de la plantilla amb la qual ha vingut treballant aquests anys en el Congrés.

Tal com recorden fonts parlamentàries, els grups disposen d'una quota d'assistents que ajuden els diputats en el seu dia a dia. Aquesta quota s'estableix segons una ràtio vinculada al nombre d'escons.

Així, el grup popular de l'anterior legislatura va comptar amb 103 assistents gràcies als seus 134 parlamentaris, però en la pròxima, amb 66 diputats, és probable que se li assignin entre 50 i 53 ajudants.

Els assistents cobren del Congrés

Les nòmines d'aquests assistents van a càrrec del Congrés, pel que les conseqüències, en aquest cas, es manifestaran que el PP l'assignin menys despatxos i menys superfície de treball.

Però els grups contracten també amb la subvenció variable que concedeix la Cambra, ja que no hi ha regla que ho impedeixi. Aquí decideix la direcció de cada grup, apunten les fonts consultades.

L'efecte a la plantilla de la Cambra es podria notar fonamentalment en aquest grup, ja que la reducció serà de gairebé 112.000 euros mes rere mes.