Si bé la setmana passada el Parlament tornava a avalar la creació d'un Fons Complementari de Riscos per "protegir els servidors públics" arran dels 34 alts càrrecs de la Generalitat encausats pel Tribunal de Comptes per l'acció exterior del Govern, aquest dimecres la Comissió d'Economia del Parlament ha tombat l'intent de PP, Cs i Vox de forçar la compareixença del conseller Jaume Giró i càrrecs de l'Institut Català de Finances per donar explicacions sobre la gestió que es va fer per avalar els càrrecs del Govern.

Les compareixences, en total set, s'han votat de manera diferenciada a petició del PSC. Totes han estat tombades principalment amb els vots en contra de Junts, ERC, CUP i Comuns, mentre que els socialistes han votat de manera diferenciada: en contra de quatre de les compareixences i a favor de tres.

La primera de les sol·licituds era a càrrec del PP, que ha demanat en concret una sessió informativa de Giró sobre l'aval de l'ICF per a afrontar les fiances imposades pel Tribunal de Comptes. Així mateix, els populars també han demanat que comparegui el que llavors era president de l'ICF, Albert Castellanos, per informar també sobre l'aval. Per últim, els populars han demanat la compareixença del conseller delegat de l'ICF, Víctor Guardiola.

Aquesta última compareixença també l'han presentat Ciutadans i Vox. Els primers, també reclamant informació sobre els avals, mentre que els ultres volien que informés sobre els objectius i les línies estratègiques del seu departament. El partit d'extrema dreta, en un altre punt, ha reclamat també compareixença de la directora de compliment i control de l'Institut per informar sobre els objectius i les línies estratègiques del seu departament.

Sense debat

No hi ha hagut debat per part dels proposants. La diputada Lorena Roldán (PP) ha estat l'única que ha pres la paraula per justificar que aquestes compareixences eren reclamades a favor de la transparència per tal de conèixer "en quines condicions es van concedir els avals". 

Els partits unionistes porten temps intentant atacar aquest instrument per donar cobertura als encausats. La setmana passada quan el Parlament va tornar a avalar la creació del fons de risc, Ciutadans va presentar una esmena a la totalitat que demanava evitar la "impunitat" i el "rescat" a aquells que van cometre actes delictius "gravíssims", però només va rebre el suport del partit taronja. També la setmana passada el PP va anunciar que portaria al Tribunal Constitucional el decret per les fiances amb el discurs que "no es pot avalar la sedició amb fons públics". 

En resposta a l'intent del partit de Carlos Carrizosa, Giró va explicar que crear un mecanisme d'aquestes característiques era més necessari que mai després d'haver vist les conseqüències per als membres del Govern i l'expresidenta del Parlament per l'1-O, o bé per les accions contra l'expresident de la Generalitat Quim Torra: "Sempre serem fidels a la defensa de les nostres institucions i de la llibertat i professionalitat dels treballadors públics", va sentenciar. 

A la imatge destacada, el conseller Jaume Giró durant la sessió de control al Parlament / Sergi Alcàzar