El Parlament ha tornat a avalar, com ja va fer el passat 29 de juliol, la creació d'un Fons Complementari de Riscos amb l'objectiu de "protegir tots els servidors públics" i fer front a les reclamacions judicials o administratives a treballadors públics i alts càrrecs, iniciativa impulsada pel Govern arran dels 34 alts càrrecs de la Generalitat encausats pel Tribunal de Comptes per l'acció exterior  del Govern entre els anys 2011 i 2017. Es tracta d'una fórmula financera complexa a través de la qual el govern català esdevé el responsable final de la sanció astronòmica sol·licitada pel Tribunal de Comptes. Es reserva, això sí, el dret a reclamar la devolució íntegra dels diners avançats si s'acaba confirmant una sentència ferma.

La tramitació del projecte de llei per a la creació del fons seguirà el seu curs en haver-se rebutjat per àmplia majoria l'esmena a la totalitat de Ciutadans a l'instrument financer, que només ha rebut el suport del partit taronja durant el debat del projecte realitzat aquest matí al ple del Parlament. El text alternatiu plantejat per Cs volia evitar la "impunitat" i el "rescat" a aquells que van cometre actes delictius "gravíssims" contra l'ordenament jurídic i que estan processats. La formació ha assegurat que amb la seva alternativa volien protegir els funcionaris però no als polítics que creuen que "estan per sobre de la llei".

Giró defensa que és un instrument davant de la persecució

El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha defensat  la iniciativa, i ha recordat que compta amb l'aval del Consell de Garanties Estatutàries. Segons Giró, es tracta d'una iniciativa per blindar una resposta jurídica i política per restablir la presumpció d'innocència dels servidors públics: “És un mecanisme que permet garantir el restabliment de la llibertat de fer acció política a Catalunya sense por, davant de la persecució a servidors públics per fer la seva feina al servei dels Govern i del país”. 

Pel conseller aquest decret llei cobra ara més sentit que mai després d'haver vist les conseqüències per als membres del Govern i la expresidenta del Parlament després de l'1-O, o bé per les accions contra l'expresident de la Generalitat Quim Torra. "Sempre serem fidels a la defensa de les nostres institucions i de la llibertat i professionalitat dels treballadors públics", ha sentenciat.

Des del PSC, el diputat Joan Riba ha recordat que es tracta d'una cobertura "provisional" per a tots els treballadors públics mentre no hi hagi sentència. La diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha dit que el Govern "trobarà a la CUP" amb l'estratègia antirepressiva, mentre que des dels comuns, Joan Carles Gallego ha avalat la mesura malgrat lamentar la "mala gestió" del Govern. Pel que fa a Vox, el diputat Andrés Bello, ha manifestat la seva indignació amb la iniciativa i ha acusat l'independentisme de "robar".  Al seu torn, Alejandro Fernández (PPC) ha criticat que es posin les institucions i els seus recursos "al servei dels malversadors".
 

10 milions d'euros inicials

El Fons neix amb una aportació inicial de 10 milions d'euros i s'actualitzarà anualment en funció de les necessitats i liquidacions que s'hagin efectuat. Mentre no es constitueixi l'entitat gestora del fons, la gestió l'assumirà provisionalment l'Institut Català de Finances (ICF). Els treballadors públics podran sol·licitar aquesta cobertura sempre que no existeixi una resolució judicial ferma que declari il·lícites les actuacions, que el risc no es trobi cobert per cap pòlissa d'assegurança subscrita per la Generalitat i que la Generalitat no hagi iniciat accions contra la persona afectada.

A la imatge principal el conseller d'Economia, Jaume Giró, en el ple del Parlament d'aquesta setmana / Sergi Alcàzar