Les pensions vitalícies i les indemnitzacions que reben els expresidents de la Generalitat i del Parlament estan en debat. Fins a tres grups parlamentaris ho han posat damunt la taula arran de la condemna i inhabilitació de l’expresidenta de la cambra catalana, Laura Borràs, que ja ha renunciat a la indemnització a la qual té dret després de perdre el càrrec. Tot i així, les quatre iniciatives (de Ciutadans, el PSC i els comuns) s’han debatut avui. Només una ha tirat endavant, la dels comuns, que proposava retirar percepcions davant sentències fermes de corrupció. Hi ha hagut un consens molt ampli en aquesta iniciativa: el PSC, ERC, la CUP, els comuns, Ciutadans, el PP i l'extrema dreta de Vox. La resta han naufragat pels vots de l'independentisme. Per la seva part, Junts per Catalunya s’ha quedat sol votant en contra de totes les propostes. Ha denunciat que es tracta de “llei ad hoc per casos concrets” i ha advertit que no es pot legislar així. Ara continua el tràmit parlamentari, on el text podrà ser esmenat i fins i tot rebutjat.

En aquests moments, els expresidents del Parlament, a més d’una pensió vitalícia quan es jubilen, tenen dret a percebre una assignació mensual del 80% del sou durant la meitat del temps en exercici del càrrec i amb un mínim d’una legislatura. Per tant, Borràs tindria dret a percebre una prestació de 8.055 euros mensuals, almenys fins que no es modifiqui la llei que ho regula. Pel que fa als expresidents de la Generalitat, un cop compleixen 65 anys, tenen dret a percebre el 60% del sou que percebien com a cap del Govern.

Damunt la taula hi havia quatre propostes, que s’han debatut conjuntament i votat per separat: dues de Ciutadans, una del PSC i una altra dels comuns. Només l'última ha tirat endavant. Els comuns plantegen suprimir aquesta indemnització en cas de sentència ferma per delictes vinculats a la corrupció, tant pels expresidents de la Generalitat com del Parlament. I només Junts ha votat en contra de la seva tramitació, mentre ERC s'ha abstingut i tota la resta s'hi ha posicionat a favor.

Per la seva part, els socialistes proposaven derogar la llei de l’estatut dels expresidents de la Generalitat (que també regula els expresidents de la cambra) amb una disposició transitòria per als expresidents que cobren actualment aquesta percepció, perquè passin a percebre el 20% en lloc del 80%. I Ciutadans demanava suprimir-ho tot: als expresidents, als exconsellers i també als caps de l’oposició. Les del PSC i Ciutadans han naufragat.

 

Junts, en contra de tot

L’únic grup que havia presentat esmenes a la totalitat, en total quatre (una per a cada proposta de reforma), era Junts per Catalunya. I durant el debat, el diputat Jaume Alonso Cuevillas s’hi ha posicionat clarament en contra. El dirigent juntaire ha advertit que “no es pot legislar amb precipitació”, recordant el cas de la llei del 'només sí és sí', que acaba tenint “un resultat totalment contrari”. I també ha denunciat que no es poden fer “lleis ad hoc per casos concrets”. Cuevillas ha qualificat de “bunyol” les iniciatives i ha defensat que l’expresidenta Laura Borràs és “qui ha lluitat més contra els privilegis en aquesta casa”, citant les llicències d’edat i les dietes dels diputats per desplaçament.

Excepte Junts per Catalunya, la resta de grups s’han mostrat favorables a obrir el debat sobre les indemnitzacions que cobren els expresidents. Però l’independentisme ho ha fet amb més matisos, denunciant de forma conjunta que es tracta d’una iniciativa “ad hoc” i que cal anar amb més cura. Així, Esquerra Republicana només ha facilitat la tramitació de la iniciativa dels comuns i ha rebutjat les del PSC i Ciutadans. Per la seva part, la CUP ha votat a favor de la dels comuns, s’ha abstingut a la del PSC i ha tombat les iniciatives de Ciutadans. El republicà Jordi Orobitg ha criticat que la revisió, que és “necessària”, s’hagi fet de forma “oportunista” i ha advertit que “s’ha de legislar amb el cap fred”. El cupaire Carles Riera ha recordat com ells “ja fa molt temps” que treballen en aquesta qüestió i han fet “propostes consistents”, i ha lamentat com han estat rebutjades sistemàticament.

Centrat en el cas Borràs

En defensa de la proposta del PSC, Ferran Pedret ha assegurat que en aquests moments hi ha “privilegis inexplicables” i que “ens toca posar-hi remei de la manera més raonable i ponderada possible”. El diputat socialista ha advertit que “el conjunt de la nostra societat no entén que s’estableixin aquesta mena de pensions vitalícies”. En nom dels comuns, David Cid ho ha centrat en el cas de Laura Borràs. El portaveu del grup ha lamentat que el Parlament viu una “triple vergonya”, perquè “per primera vegada ha hagut de suspendre una presidenta per corrupció, ha vist com era jutjada per corrupció i ha vist com era condemnada per corrupció”. Ha rebutjat que sigui comparable a cap altre cas de judici a dirigents independentistes. I Carlos Carrizosa, de Ciutadans, ha carregat contra tot, barrejant les “supèrflues” oficines dels expresidents de la Generalitat amb Carles Puigemont, “fugit de la justícia”.