El Parlament Europeu s'oposa a concedir temporalment la immunitat al president Puigdemont malgrat la seva breu detenció a Sardenya. Fonts parlamentàries confirmen a l'ACN que els serveis jurídics de la cambra tornaran a posicionar-se en contra de les mesures cautelars demanades per l'eurodiputat al Tribunal General de la Unió Europea. El Parlament Europeu té fins al 15 d'octubre per presentar les seves al·legacions en la segona petició de cautelars que fa el líder de Junts.

Segons afirmen les mateixes fonts, els lletrats de la cambra continuaran defensant "la decisió presa per la plenària" al març, és a dir, l'aixecament de la immunitat a Puigdemont i els també eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí.

Procediment suspès 

Després de la detenció i posterior alliberament a Sardenya, Puigdemont va demanar al TGUE que li retorni la immunitat de forma cautelar per evitar ser arrestat de nou. És la segona vegada que reclama protecció a Luxemburg, que al juliol va considerar innecessari que Puigdemont conservés de forma provisional la immunitat mentre es resolen diversos casos relatius a l'euroordre del Tribunal Suprem.

El procediment judicial per l'extradició del president, tant a Bèlgica com ara també a Itàlia, està "suspès" a l'espera del que digui Luxemburg en el cas de la immunitat i de les prejudicials del Suprem.

Immunitat 

L'octubre del 2019 el Tribunal Suprem va emetre la tercera euroordre contra Puigdemont pel cas de l'1-O i Bèlgica va iniciar, un cop més, el procediment d'extradició. Poc després, però, el líder de JxCat va ser reconegut com a eurodiputat i va adquirir immunitat. Per això, la justícia belga va deixar en suspens el procés per l'euroordre.

A petició del Suprem, que volia la reactivació de l'extradició, l'Eurocambra va aixecar la immunitat de Puigdemont el març del 2021. Una decisió que la seva defensa va impugnar al TGUE, tribunal de primera instància a Luxemburg, denunciant que el suplicatori del Suprem era "irregular".

En paral·lel, el magistrat instructor del Suprem Pablo Llarena va preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea com Bèlgica, o altres estats membre, haurien d'analitzar l'euroordre. Mentrestant, l'euroordre continua vigent i apareix en el sistema europeu d'alertes policials, però hi ha divergències entre el Suprem i l'advocacia de l'estat sobre si el procediment judicial està actiu o no.
 

Mantenir la protecció parlamentària 


A part de denunciar el Parlament Europeu davant del TGUE per l'aixecament de la immunitat, Puigdemont va reclamar que, de forma cautelar, pogués mantenir la protecció parlamentària. Malgratque va concedir-la inicialment de forma cautelaríssima, el 30 de juliol el TGUE va decidir que no era necessari que la conservés perquè els procediments judicials estaven "suspesos" a l'espera de la resolució del TJUE sobre les prejudicials de Llarena. "No hi ha res que suggereixi que les autoritats judicials a Bèlgica o les autoritats d'algun altre estat membre puguin executar les ordres europees de detenció", estipulava el vicepresident del TGUE.

Ara bé, el mateix tribunal obria la porta a retornar cautelarment la immunitat a Puigdemont en cas de detenció: "Si després d'haver-se dictat la present ordre (...) es pogués produir un suposat dany, en particular en cas de detenció dels sol·licitats per part d'una autoritat d'execució d'un estat membre o de la implementació d'un procediment per a la seva entrega a les autoritats espanyoles, podran presentar una nova sol·licitud de mesures provisionals".

A la imatge principal, el president Puigdemont arriba al tribunal de Sàsser / ACN