“No calia, per neutralitzar cap notícia falsa, [dir] d’on havia sortit o deixat de sortir la proposta de conformitat i si s’havia parat des de dalt. No ho requeria. I sí que era un relat públic o institucional de confessió i culpabilitat signat i en boca del Ministeri Fiscal”. En el torn de conclusions del judici del fiscal general de l’Estat, que arriba al seu final després de dues setmanes al Tribunal Suprem, Gabriel Rodríguez-Ramos, l’advocat d’Alberto González Amador, ha qüestionat d’arrel la nota de premsa que va difondre la Fiscalia el 14 de març amb detalls del cas de presumpte frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso i ha acusat Álvaro García Ortiz, que ahir va tornar a negar l’autoria de la filtració, d’haver “destrossat” la seva presumpció d’innocència: “No és que es transmetés als mitjans l’existència d’un procediment penal. Es transmet que és un delinqüent confés, es té una sentència pública de condemna abans que ni tan sols existís cap procediment penal. No hi havia repartiment de la denúncia i ja era el delinqüent confés”. I ha esgrimit que s’ha dictat una “sentència popular de delinqüent confés” i que hi ha hagut “representants polítics executant aquesta sentència popular diàriament”.
En una intervenció que s’ha allargat una hora i quart, el lletrat ha lamentat que el “relat institucional de confessió i culpabilitat” era un element de la nota de premsa “indiscutiblement innecessari” per “neutralitzar la suposada mentida que la Fiscalia hauria proposat un pacte i que el pacte s’hauria aturat des de dalt”. “La seva inclusió mai podria estar justificat per cap fi expressat per l’acusat. Neutralitzar que el fiscal de l’assumpte hagués impulsat la conformitat o que s’hagués aturat des de dalt no requereix dir que ha reconegut cap delicte”, ha al·legat. Com a acusació particular, demana quatre anys de presó per al fiscal general de l’Estat, una multa de 108.000 euros i una indemnització de 300.000 euros.
Gabriel Rodríguez-Ramos ha argumentat que les conductes del Ministeri Fiscal “s’alineen de manera plena amb el relat” que el 13 i 14 de març “integrava la política de comunicació” del govern espanyol i del PSOE, “sent idèntics el relat institucional de confessió i culpabilitat del Ministeri Fiscal i el relat polític del delinqüent confés, com idèntic va ser el mètode utilitzat per construir-lo”. “Quines conseqüències ha tingut això per a Alberto González Amador?”, s’ha preguntat. I ell mateix ha contestat: “Que et marquin i et converteixin de manera política del govern d’Espanya sota el relat institucional del Ministeri Fiscal de confessió i culpabilitat arrasa el teu dret a la intimitat i a la teva protecció de dades i arrasa, al procediment penal, la presumpció d’innocència i el dret de defensa”. “I això apuntalat dia a dia pel govern espanyol. Aquesta maquinària de comunicació genera continuats danys en àrees tan elementals com la vida familiar”, ha postil·lat.
“La seva estratègia considerava que les revelacions prèvies per periodistes l’habilitaven per publicar el contingut que volia integrar a la nota”
L’advocat d’Alberto González Amador ha establert un paral·lelisme i una causalitat entre la nota de premsa que es va difondre el 14 de març i la filtració del famós correu del 2 de febrer: “La seva estratègia [del fiscal general de l’Estat] considerava que les revelacions prèvies per periodistes l’habilitaven per publicar el contingut que volia integrar en la nota”. “Que estigués als mitjans no eliminava la tipicitat de la nota en aquest cas i la recerca d’aquesta protecció a través de la filtració de la Cadena SER l’únic que va fer va ser augmentar la tipicitat de les seves conductes i les conseqüències lesives derivades”, ha afegit.
I ha tancat la seva argumentació: “Imitant els mètodes de revelació polítics, aquest correu electrònic havia estat transmès com a mètode per activar el seu relat institucional de confessió i culpabilitat com a part de la seva estratègia per eludir la responsabilitat posterior”. “Són secrets d’un particular que es revelen a la Cadena SER com a estratègia per segellar institucionalment pel Ministeri Fiscal el relat de confessió i culpabilitat buscant una cobertura legal, encara que mal dissenyada”, ha reblat.
“No hi ha cap compromís amb la teva font, llevat que sigui la teva font”
Gabriel Rodríguez-Ramos ha posat Miguel Ángel Campos, periodista de la Cadena SER, en el punt de mira, ha qüestionat que tingués el correu el dia 13 de març al migdia i ha sostingut que el fiscal general de l’Estat va ser la seva font. “Quin problema suposaria per al secret de les fonts de Miguel Ángel Campos ensenyar el seu xat amb Álvaro García Ortiz i amb Mar Hedo [cap de premsa de la Fiscalia], mostrar que no hi ha comunicacions, que no són la seva font? No hi ha cap compromís amb la seva font, llevat que sigui la seva font”, ha argumentat. I ha volgut desmuntar la cronologia de la feina que va fer el periodista, que el dimarts va relatar que va tenir coneixement de la confessió de la parella d’Ayuso el dia 13 de març al migdia, quan va acudir al despatx de la seva font i va poder llegir el correu del 2 de febrer a la pantalla de l’ordinador.
“No hi ha un sol element objectiu diferent de la manifestació del periodista que doni suport a l’afirmació. No té l’email rebut, no té una foto, no comparteix amb ningú les notes o la informació. Diu que truca a molta gent a la tarda, però no aporta cap suport”, ha lamentat l’advocat. Finalment, ha utilitzat el missatge de WhatsApp que el periodista va enviar a Carlos Neira aquell dia a les onze de la nit com a argument: “Em vol dir que té vostè una notícia que li escalfa les mans, però no la pot publicar i no intenta enviar-li un WhatsApp a la tarda a veure si salta la llebre?”.
“Mai s’ha impulsat cap investigació a la Fiscalia General de l’Estat”
Així mateix, ha posat en dubte que la Fiscalia no investigués les filtracions sobre el cas d’Alberto González Amador: “Mai s’ha impulsat a la Fiscalia General de l’Estat cap investigació de la filtració de la denúncia del Ministeri Fiscal, de l’expedient tributari publicat per elDiario.es, de la qual s’ha donat publicitat per la Fiscalia General de l’Estat o de la filtració de l’email del 2 de febrer. I això perquè ells eren els autors”. I ha considerat que el fet que el fiscal general de l’Estat demanés que li enviessin els correus entre el fiscal Julián Salto i l’advocat Carlos Neira al seu compte personal de Gmail és “clau” perquè va permetre sortir del “circuit de traçabilitat” del Ministeri Fiscal.
L’APIF compara esborrar el mòbil del fiscal de l’Estat amb llençar droga al vàter o amagar un cadàver
Després de l’acusació particular, ha estat el torn de les acusacions populars. Ha destacat un dels al·legats de Juan Antonio Frago, l’advocat de l’Associació Professional i Independent de Fiscals, que ha comparat el fet que el fiscal general de l’Estat esborrés el seu mòbil amb els delinqüents que llancen droga al vàter, llancen farcells al fons del mar o amaguen un cadàver: “Els recordo que la sala ha condemnat senyors com José Bretón, que va matar els seus dos fills. Els cossos mai es van trobar, però s’ha donat per provat que aquest esborrament de la prova, que és l’eliminació malauradament física dels nens, ha estat així”, ha exposat. I no s’ha quedat aquí: “El Suprem condemna, per exemple, gent que llença farcells des d’una barca al Camp de Gibraltar i ningú es molesta a baixar al fons del mar a saber si allà hi havia droga o hi havia altres elements. O els cèlebres casos de les persones que llencen droga pel vàter i, així i tot, es condemna”. “Estem davant que l’eliminació intencional del cos del delicte o de les proves de la innocència pot i ha de ser pres com a prova de càrrec als efectes condemnatoris”, ha reblat.
A més, ha posat en dubte que Miguel Ángel Campos, que així ho va declarar com a testimoni, hagués accedit al correu abans que el fiscal general de l’Estat: “No sabem per què el primer impuls del periodista, que està veient el seu Atlètic de Madrid i estan marcant-se gols, en aquest moment decideix oblidar-ho tot per trucar a un contacte amb el qual fa dos anys que no parla, que és una autoritat de l’Estat, per demanar-li una confirmació”. “És que no és lògic”, ha afegit. I ha qüestionat que el periodista i Álvaro García Ortiz no parlessin, com han afirmat tots dos: “Parlen quatre segons, però hi ha un contacte real. I, a partir d’aquí, extremen les precaucions. L’única conjectura que podem fer és que hi va haver comunicació d’àudios de WhatsApp, enviaments de WhatsApp o trucades de WhatsApp”.
Manos Limpias creu que atribuir la filtració al fiscal de l’Estat és “l’única explicació raonable”
Des de Manos Limpias, l’advocat Víctor Soriano ha argumentat per què considera que el fiscal general de l’Estat és el “filtrador” del correu del 2 de febrer: “No es tracta que sigui la millor explicació possible, és que és l’única explicació raonable. És a dir, davant aquest cúmul d’indicis plurals i correlacionats, on destaca la probabilitat prevalent de la hipòtesi acusatòria, no existeix una alternativa a aquesta única exposició raonable davant d’altres hipòtesis explicatives i l’absència d’una veritable i sustentada tesi fàctica de descàrrec”, ha justificat.
Així mateix, ha assenyalat que Álvaro García Ortiz “ostenta un dels pocs càrrecs unipersonals que estan esmentats nominalment a la Constitució” i que, per tant, “se li ha de pressuposar una actuació impol·luta” i ha lamentat que el fet que la seva actuació estigui “més que lluny de ser impol·luta” fa que els seus actes “siguin més greus que els de qualsevol altra persona que, sent igualment una autoritat o funcionari, no ocupi aquesta alta responsabilitat”. Ahir, Manos Limpias va rebaixar la petició de presó de quatre a tres anys aplicant l’atenuant de “difusió pública de fets relatius al procés i de dades personals de l’investigat” després que durant la instrucció es produïssin “filtracions amb el perjudici consegüent per a l’acusat”. Van ser el seu mòbil i el seu correu personal, que apareixien a l’informe de l’UCO que va arribar als mitjans de comunicació.
El Foro Libertad y Alternativa assenyala un “autoencobriment impune” del fiscal general de l’Estat
En nom del Foro Libertad y Alternativa, l’advocat Fernando García-Capelo ha parlat del ritme frenètic de comunicacions que hi va haver el 13 de març a la nit al si de la Fiscalia instigat pel fiscal general de l’Estat per aconseguir els correus entre el fiscal Julián Salto i l’advocat Carlos Neira: “L’únic que versemblantment pot justificar aquesta urgència és que el que es volia era que aquesta informació estigués ja a la nit als mitjans de comunicació, la qual cosa generaria un efecte informatiu i justificaria la publicació de la nota”. A més, ha assenyalat que la declaració d’Álvaro García Ortiz d’ahir “no té credibilitat”. “Per què posa en una nota informativa el reconeixement exprés d’uns delictes que és absolutament innecessari? És obvi i palmari per a qualsevol que no era necessari posar-ho”, ha afegit.
En un altre sentit, ha posat en dubte les intencions del fiscal general de l’Estat quan va esborrar el seu mòbil: “Qualsevol persona amb un coneixement jurídic mitjà, per no dir tot un fiscal general de l’Estat, sap que si hi ha una investigació en marxa, els elements de prova s’han de conservar, no es poden esborrar”, ha sostingut. “I és que a més no aporta cap evidència, cap prova que realitzés esborraments sistemàtics dels seus WhatsApp. L’únic que ens aporta és la seva paraula, una paraula que no està sotmesa a l’obligació de dir veritat i que a més resulta inversemblant”, ha assenyalat. I ha apuntat que això porta a un “autoencobriment impune”.
Foro Libertad y Alternativa també acusa el fiscal general de l’Estat d’un delicte de prevaricació: “Veiem que hi ha un excés en l’ús de les facultats d’un alt funcionari que va més enllà de la revelació del secret. I aquest abús de les facultats es concreta quan, dins d’un expedient governatiu, dona l’ordre contrària a la normativa i amb una finalitat maldestra perquè se li remetin els correus al seu compte personal”, ha al·legat. “L’única cosa que justifica que s’enviï al seu compte personal és deixar-se oberta la porta per, en cas que sigui necessari, com ha estat, poder-ho esborrar sense deixar rastre dels elements que queden al compte corporatiu”, ha reblat.
El Col·legi de l’Advocacia de Madrid creu que una possible alternativa “no ha quedat acreditada”
En uns termes semblants s’ha expressat l’advocat del Col·legi de l’Advocacia de Madrid. Durant la seva intervenció, Ignacio de Luis ha justificat que els “elements alternatius no han quedat acreditats” i ha recalcat que el “contraindici” ha quedat “completament orfe”. Així mateix, ha posat el focus en “l’esborrament deliberat” de les converses de WhatsApp: “Una cosa és que l’autoencobriment en el nostre sistema no sigui punible i una altra cosa és que l’esborrament no deixi empremta processal. I és clar que la deixa, operaria com un indici més”. Sobre la petició dels correus, crec que va ser una “dació de compte completament artificial” per “mitjans una mica estranys i aliens al control oficial”, com un compte personal de correu electrònic. També ha tingut paraules dirigides als periodistes: “El secret professional és sacre en les dimensions periodístiques, però el que no pot ser bo és per generar espais d’impunitat”.