“No calia, per neutralitzar cap notícia falsa, [dir] d’on havia sortit o deixat de sortir la proposta de conformitat i si s’havia parat des de dalt. No ho requeria. I sí que era un relat públic o institucional de confessió i culpabilitat signat i en boca del Ministeri Fiscal”. En el torn de conclusions del judici del fiscal general de l’Estat, que arriba al seu final després de dues setmanes al Tribunal Suprem, Gabriel Rodríguez-Ramos, l’advocat d’Alberto González Amador, ha qüestionat d’arrel la nota de premsa que va difondre la Fiscalia el 14 de març amb detalls del cas de presumpte frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso i ha acusat Álvaro García Ortiz, que ahir va tornar a negar l’autoria de la filtració, d’haver “destrossat” la seva presumpció d’innocència: “No és que es transmetés als mitjans l’existència d’un procediment penal. Es transmet que és un delinqüent confés, es té una sentència pública de condemna abans que ni tan sols existís cap procediment penal. No hi havia repartiment de la denúncia i ja era el delinqüent confés”. I ha esgrimit que s’ha dictat una “sentència popular de delinqüent confés” i que hi ha hagut “representants polítics executant aquesta sentència popular diàriament”.
En una intervenció que s’ha allargat una hora i quart, el lletrat ha lamentat que el “relat institucional de confessió i culpabilitat” era un element de la nota de premsa “indiscutiblement innecessari” per “neutralitzar la suposada mentida que la Fiscalia hauria proposat un pacte i que el pacte s’hauria aturat des de dalt”. “La seva inclusió mai podria estar justificat per cap fi expressat per l’acusat. Neutralitzar que el fiscal de l’assumpte hagués impulsat la conformitat o que s’hagués aturat des de dalt no requereix dir que ha reconegut cap delicte”, ha al·legat. Com a acusació particular, demana quatre anys de presó per al fiscal general de l’Estat, una multa de 108.000 euros i una indemnització de 300.000 euros.
Gabriel Rodríguez-Ramos ha argumentat que les conductes del Ministeri Fiscal “s’alineen de manera plena amb el relat” que el 13 i 14 de març “integrava la política de comunicació” del govern espanyol i del PSOE, “sent idèntics el relat institucional de confessió i culpabilitat del Ministeri Fiscal i el relat polític del delinqüent confés, com idèntic va ser el mètode utilitzat per construir-lo”. “Quines conseqüències ha tingut això per a Alberto González Amador?”, s’ha preguntat. I ell mateix ha contestat: “Que et marquin i et converteixin de manera política del govern d’Espanya sota el relat institucional del Ministeri Fiscal de confessió i culpabilitat arrasa el teu dret a la intimitat i a la teva protecció de dades i arrasa, al procediment penal, la presumpció d’innocència i el dret de defensa”. “I això apuntalat dia a dia pel govern espanyol. Aquesta maquinària de comunicació genera continuats danys en àrees tan elementals com la vida familiar”, ha postil·lat.
“La seva estratègia considerava que les revelacions prèvies per periodistes l’habilitaven per publicar el contingut que volia integrar a la nota”
L’advocat d’Alberto González Amador ha establert un paral·lelisme i una causalitat entre la nota de premsa que es va difondre el 14 de març i la filtració del famós correu del 2 de febrer: “La seva estratègia [del fiscal general de l’Estat] considerava que les revelacions prèvies per periodistes l’habilitaven per publicar el contingut que volia integrar en la nota”. “Que estigués als mitjans no eliminava la tipicitat de la nota en aquest cas i la recerca d’aquesta protecció a través de la filtració de la Cadena SER l’únic que va fer va ser augmentar la tipicitat de les seves conductes i les conseqüències lesives derivades”, ha afegit.
I ha tancat la seva argumentació: “Imitant els mètodes de revelació polítics, aquest correu electrònic havia estat transmès com a mètode per activar el seu relat institucional de confessió i culpabilitat com a part de la seva estratègia per eludir la responsabilitat posterior”. “Són secrets d’un particular que es revelen a la Cadena SER com a estratègia per segellar institucionalment pel Ministeri Fiscal el relat de confessió i culpabilitat buscant una cobertura legal, encara que mal dissenyada”, ha reblat.
“No hi ha cap compromís amb la teva font, llevat que sigui la teva font”
Gabriel Rodríguez-Ramos ha posat Miguel Ángel Campos, periodista de la Cadena SER, en el punt de mira, ha qüestionat que tingués el correu el dia 13 de març al migdia i ha sostingut que el fiscal general de l’Estat va ser la seva font. “Quin problema suposaria per al secret de les fonts de Miguel Ángel Campos ensenyar el seu xat amb Álvaro García Ortiz i amb Mar Hedo [cap de premsa de la Fiscalia], mostrar que no hi ha comunicacions, que no són la seva font? No hi ha cap compromís amb la seva font, llevat que sigui la seva font”, ha argumentat. I ha volgut desmuntar la cronologia de la feina que va fer el periodista, que el dimarts va relatar que va tenir coneixement de la confessió de la parella d’Ayuso el dia 13 de març al migdia, quan va acudir al despatx de la seva font i va poder llegir el correu del 2 de febrer a la pantalla de l’ordinador.
“No hi ha un sol element objectiu diferent de la manifestació del periodista que doni suport a l’afirmació. No té l’email rebut, no té una foto, no comparteix amb ningú les notes o la informació. Diu que truca a molta gent a la tarda, però no aporta cap suport”, ha lamentat l’advocat. Finalment, ha utilitzat el missatge de WhatsApp que el periodista va enviar a Carlos Neira aquell dia a les onze de la nit com a argument: “Em vol dir que té vostè una notícia que li escalfa les mans, però no la pot publicar i no intenta enviar-li un WhatsApp a la tarda a veure si salta la llebre?”.
“Mai s’ha impulsat cap investigació a la Fiscalia General de l’Estat”
Així mateix, ha posat en dubte que la Fiscalia no investigués les filtracions sobre el cas d’Alberto González Amador: “Mai s’ha impulsat a la Fiscalia General de l’Estat cap investigació de la filtració de la denúncia del Ministeri Fiscal, de l’expedient tributari publicat per elDiario.es, de la qual s’ha donat publicitat per la Fiscalia General de l’Estat o de la filtració de l’email del 2 de febrer. I això perquè ells eren els autors”. I ha considerat que el fet que el fiscal general de l’Estat demanés que li enviessin els correus entre el fiscal Julián Salto i l’advocat Carlos Neira al seu compte personal de Gmail és “clau” perquè va permetre sortir del “circuit de traçabilitat” del Ministeri Fiscal.