Els periodistes continuen desfilant pel Tribunal Suprem en el marc del judici del fiscal general de l’Estat. Són els que van informar sobre l’encreuament de correus entre l’advocat d’Alberto González Amador i el fiscal Julián Salto al voltant de les converses per arribar a un acord de conformitat en el cas de presumpte frau fiscal comès per la parella d’Isabel Díaz Ayuso. Després que José Precedo, d’elDiario.es, assegurés que Álvaro García Ortiz és innocent, negués que li enviés cap document i afirmés que va veure el correu una setmana abans que ell, avui ha estat el torn de Miguel Ángel Campos, de la Cadena SER. Ell va informar en antena el 13 de març a les 21.20 hores que havia estat la defensa de González Amador la que havia proposat arribar a un acord reconeixent dos delictes fiscals (contràriament al que havia publicat inicialment El Mundo).
Davant del tribunal i a preguntes de la defensa de González Amador, Miguel Ángel Campos ha relatat que ell es va activar després que la presidenta madrilenya afirmés falsament que era Hisenda la que devia diners a la seva parella: “Parlo amb una persona i em diu que no és cert, que és tot el contrari i que ha iniciat un procediment de conformitat”. Li va preguntar si tenia alguna prova i la font el va convidar per demostrar-li-ho: “Vine i t’ho ensenyo”. Això era al migdia. En canvi, l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre els missatges de Pilar Rodríguez (la fiscal en cap provincial de Madrid) va revelar que ella va reenviar a Álvaro García Ortiz el correu a les 21.59 hores procedent del fiscal Julián Salto. De fet, en un altre moment, a preguntes de la Fiscalia, ha assegurat que la seva font no va ser el fiscal general de l’Estat.
Després de parlar amb la seva font per telèfon, ell va agafar un taxi per anar a veure-la. Eren les 15.34 hores: “Pujo al seu despatx i allà efectivament em mostra en una pantalla d’ordinador el famós correu del 2 de febrer”. Ell li va demanar que l’hi reenviés o l’hi imprimís, però no el va deixar per evitar “deixar rastre” i només li va permetre prendre notes. Tot seguit, ell va copiar íntegrament i textualment el contingut del correu que Carlos Neira havia enviat a Julián Salto. “[El correu] vindria a contradir l’afirmació de la presidenta de la Comunitat de Madrid i obtinc el permís de publicar sense citar la font i col·locant algunes frases entre cometes”, ha prosseguit Miguel Ángel Campos. “Això era nou, no se sabia que hi havia negociació per a un acord de conformitat”, ha afegit. Tanmateix, la font va fer marxa enrere: “Quan torno amb el taxi de camí a la redacció, em truca la font. ‘Miguel Ángel, que no, que em poso en un embolic, no sé les persones que poden tenir accés a això… Que no, que no’. I, finalment, no em deixa publicar-ho”, ha recordat.
Les trucades de Miguel Ángel Campos per intentar confirmar-ho
A continuació, Miguel Ángel Campos va arribar a la redacció: “Sec a la meva taula i començo a trucar a persones per veure si podia arribar a la mateixa informació que jo havia vist, però a través d’altres vies”, ha assenyalat. Ara bé, la seva recerca no va ser fructífera i no va aconseguir lligar la informació. “Quan truques a persones que tenen interès que no surti una informació, probablement executin una maniobra de voladura controlada i rebentin el que estàs treballant”, ha esgrimit. Finalment, va desistir al voltant de les vuit del vespre perquè havia quedat amb un amic per veure el partit de Champions de l’Atlètic de Madrid (el mateix que estava veient a l’estadi el fiscal Julián Salto).
Després de la publicació d’El Mundo, Miguel Ángel Campos va rebre una trucada de la redacció de la Cadena SER preguntant-li per la notícia. Quan va penjar, va trucar a la seva font, que no li va respondre la trucada, a dues o tres persones més i al fiscal general de l’Estat. L’informe de la Guàrdia Civil va revelar que hi havia hagut aquesta trucada i que havia saltat la bústia de veu. “Una trucada que no contesta i que no retorna”, ha recordat el periodista. “[Vaig trucar per] veure si em pot confirmar el que jo ja sé. En veure que no m’agafa el telèfon, no torno a insistir”, ha afegit. I ha puntualitzat que, com ell sabia que la informació d’El Mundo “no era certa”, la SER no publicaria res fins que ell pogués “certificar la informació” de la qual disposava.
Finalment, abans de les onze de la nit, va poder parlar amb la seva font i va aconseguir convèncer-la que li deixés explicar el correu que li havia exhibit. “Ja estava publicat, jo entenia que ja no hi havia cap secret, jo entenia que el secret eren les negociacions per l’existència d’un acord de conformitat. Una vegada s’havia revelat l’existència d’unes negociacions de conformitat i d’un correu del fiscal a l’advocat, no hi havia cap secret”, ha argumentat el periodista.
Un altre periodista va obtenir la informació d’una “font de tota solvència” de la Fiscalia de la Comunitat de Madrid
Després ha declarat com a testimoni José Manuel Romero-Salazar, que era subdirector d’El País en el moment dels fets i ara és subdirector d’elDiario.es. Ell ha exposat que va tenir la informació sobre la confessió de la parella d’Isabel Díaz Ayuso el dia abans de la notícia d’El Mundo i que el correu arribés al fiscal general de l’Estat. “La meva font em diu que l’advocat d’Alberto González Amador ha presentat un acord de conformitat, reconeix els delictes i es presta a pagar una multa per reduir la pena de presó i evitar entrar a la presó”, ha relatat. Ha presentat l’origen de la informació en una “font de tota solvència” de la Fiscalia de la Comunitat de Madrid, que està encapçalada per Almudena Lastra.
“Mai vaig tenir el correu, vaig tenir la informació continguda en el correu”, ha reconegut. Això sí, ha estat clar sobre la cronologia dels fets que s’investiguen: “Coneixíem el secret molt abans que el fiscal general de l’Estat es posés a buscar-lo”. I ha justificat que no ho van publicar quan ho van tenir confirmat perquè ell estava en “altres fronts informatius” relacionats amb el frau d’Alberto González Amador: “Intentàvem publicar alguna exclusiva, vam publicar una novetat, que el negoci amb el qual havia aconseguit dos milions en comissions era per la venda de mascaretes, avançàvem una cosa que crèiem especialment greu”.