El líder de l'esquerra abertzale i previsible candidat a lehendakari per Bildu, Arnaldo Otegi, va parlar ahir sobre la seva vinculació amb ETA, per la qual va passar sis anys i a la presó. Preguntat en una entrevista al programa Salvados de la Setxa sobre l'atemptat contra l'Hipercor de Barcelona el 1987, en el qual van morir 21 persones, Otegi va respondre que aquest atemptat va suposar "un punt d'inflexió" en "el procés de reflexió del tema de la violència". Tot i això, ETA no va decretar el final dels atemptats fins a 2011.
El líder abertzale va assegurar que hi va haver una "convulsió absoluta" dins l'esquerra abertzale a causa d'aquell atemptat i va subratllar que hi va haver un "trencament personal i polític" per la mort de "gent treballadora humil fent la compra". No obstant això, Otegi va afegir que ETA va alertar fins a tres vegades de la presència d'un cotxe bomba perquè el centre comercial fos desallotjat. "La intenció no era matar, sinó, per què avises?", va afegir Otegi.
No condemna la violència
En aquesta mateixa entrevista, Arnaldo Otegi va considerar "absurd" l'exigència de condemnar la violència d'ETA, ja que, a parer seu, "no contribueix en res en l'actual situació". "Com em pots demanar al meu ara que jo condemni una cosa del passat quan jo no la condemnava quan es produïa i a més he pagat clarament per no fer-ho perquè jo he estat il·legalitzat, he estat detingut i he estat empresonat", ha dit el líder abertzale.
Otegi també ha titllat d'equivoc l'argument de la derrota policial d'ETA, ja que assegurar que la banda tenia capacitat per continuar fent atemptats i captar nous militants quan va decidir el cessament definitiu de la violència. Per reforçar la seva tesi ha al·ludit a l'assassinat de dos guàrdies civils a les Balears el 2009 i la col·locació d'un cotxe bomba a la casa caserna de la Guàrdia Civil a Burgos dies abans.
En aquest sentit, ha defensat que la fi de la violència d'ETA va ser una resposta a l'aposta per les vies polítiques empreses per l'esquerra abertzale. Ha acusat sectors de l'Estat d'estar interessats que seguís la violència terrorista: "li hauria convingut que ETA hagués continuat matant i a una part de l'Estat li convé que tornés. Em consta que és així". Sobre el canvi d'estratègia de l'esquerra abertzale ha dit que "hi va haver ingredients ètics" en la decisió si bé va respondre a la petició de la seva militància d'"articular una estratègia alternativa".