Oriol Junqueras ha acusat el Tribunal Suprem de silenciar-lo políticament per no rebaixar-li la condemna del procés, malgrat la derogació del delicte de sedició. Segons l'exvicepresident del Govern i líder d'ERC, la decisió de l'alt tribunal busca mantenir el seu "desterrament polític" fins a l'any 2031. Així, aquest dimarts les defenses de Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa han demanat al Suprem la nul·litat de la revisió de la sentència del procés — en la qual es va acordar mantenir les condemnes d'entre dotze i tretze anys d'inhabilitació, tot i la reforma del Codi Penal.

Els advocats Andreu Van den Eynde (Junqueras i Romeva) i Mariano Bergés (Bassa) han presentat els incidents de nul·litat de la revisió de la sentència de l'1 d'octubre i han reiterat que els dirigents republicans no van cometre cap delicte, la tesi principal sostinguda des del primer dia. Així mateix, han denunciat que en la revisió de la sentència no es va aplicar "allò que és més beneficiós" per als afectats. "El Tribunal Suprem ha fet, novament, una pugna oberta amb el poder legislatiu i ha decidit no aplicar la reforma del Codi Penal", ha asseverat Van den Eynde. A continuació, l'escrit de Junqueras presentat al Suprem:

 

Esgotar la via fins al TEDH

Les defenses de Junqueras, Romeva i Bassa han argumentat que demanen la nul·litat perquè es manté la pena per malversació, un delicte que sempre s'ha qüestionat perquè no hi va haver corrupció. És per això que l'escrit de Bassa recull que "no va disposar de fons públics per enriquir-se, sinó que la seva conducta responia al mandat polític de celebrar un referèndum". A més, han afegit que la revisió manté la inhabilitació absoluta — tot vulnerant els drets de representació i participació polítiques. 

Finalment, Van den Eynde i Bergés han retret que la pena es manté "d'una manera irracional". I és que el problema és que cau el delicte més greu (la sedició), però la pena resta intacta. "El fet que no els rebaixin ni un sol dia de pena és una qüestió bastant il·lògica", ha assegurat l'advocat de Junqueras i Romeva. Llavors, l'objectiu dels escrits és esgotar la via interna per tal d'arribar fins al final d'aquesta causa al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) — si escau. "Hi ha una sèrie de vulneracions de drets fonamentals associades al fet de no voler aplicar la llei més favorable, que és la llei actual. (...) Ho hem d'impugnar ara per poder arrossegar aquest debat al Constitucional i, sobretot, al TEDH", ha conclòs Van den Eynde.