La CUP ha anunciat que la seva diputada Eulàlia Reguant serà present en qualitat d'observadora internacional al macrojudici que comença aquest dilluns a Ankara (Turquia) contra 108 membres del partit prokurd HDP. ERC i EH Bildu també hi han enviat representants.

La Fiscalia d'aquest país ha acusat d'una vintena de delictes, entre els quals la violació de la integritat de l'Estat, homicidi i pertànyer a una organització terrorista, als 108 membres i demana cadena perpètua per a tots ells. 

Tot per unes protestes que es van produir el 2014 contra l'actitud passiva del govern turc durant el setge que Estat Islàmic va fer a la ciutat de Kobane, situada al Kurdistan sirià. En aquelles manifestacions van morir 37 persones pels enfrontaments entre manifestants kurds i membres de grups proturcs islamistes.

"Aquesta macrocausa judicial s’emmarca en la persecució per part d’Erdogan i de l’Estat turc del moviment kurd i de l’HDP, que acumula desenes de càrrecs electes empresonats, i que té com a objectiu avançar cap a la il·legalització del partit", ha carregat la CUP. Cal recordar que l'HDP és el tercer partit al Parlament turc.

Els anticapitalistes han acusat Turquia de "fer ús de totes les eines que té a l’abast per eliminar qualsevol força política i popular que busqui alternatives democràtiques a un règim autoritari".

5 anys de presó preventiva

Entre els acusats hi ha els exlíders de l'HDP, Selahattin Demirtas (del qual el Tribunal Europeu de Drets Humans ha reclamat el seu alliberament) i Fiden Yüksedag, que es troben en presó preventiva des del 2016, i també figures importants del partit com Gültan Kisanak, exalcaldessa de Diyarbakir .

La Fiscalia d'Ankara responsabilitza els acusats dels aldarulls desencadenats en les protestes de 2014. Segons la Fiscalia, els membres del HDP sospitosos "van cridar a la ciutadania a sortir al carrer i dur a terme actes terroristes".

Els advocats defensors, però, afirmen que l'acusació es basa en dades i presumptes proves infundades, com missatges publicats a les xarxes socials i testimonis anònims.

"És una acusació purament interpretativa, no és legalment acceptable. Es vol castigar algunes persones i també hi ha uns fets que van passar, però no hi ha un vincle entre ambdues coses", ha assenyalat una de les advocades de la defensa, Ruken Gülagaci, al diari Evrensel.

Turquia, cada cop més lluny d'Occident

El Parlament Europeu va condemnar dimarts passat, en un comunicat, aquest procés judicial per considerar "inacceptable" que es responsabilitzi funcionaris electes del que va succeir en un "esdeveniment la investigació del qual s'està obstaculitzant activament".

A més, aquest procés judicial comença poques hores després que el president dels Estats Units, Joe Biden, reconegués per primera vegada el genocidi que va cometre l'Imperi Otomà contra la població armènia el 1915. 

 

Imatge principal: activistes del partit prokurd HDP / @cupnacional