El president dels Estats Units, Joe Biden, ha descrit aquest dissabte com a "genocidi" la matança d'1,5 milions d'armenis per l'Imperi Otomà el 1915, una mesura que amb tota probabilitat augmentarà les tensions amb Turquia.
En un comunicat per commemorar el 106è aniversari de l'inici d'aquesta matança, que es compleix aquest dissabte, Biden es va convertir en el primer president dels EUA en exercici que reconeix formalment l'ocorregut com a genocidi, una cosa que els seus predecessors han evitat per no posar en risc la crucial aliança amb Turquia. "El poble nord-americà homenatja tots aquells armenis que van morir en el genocidi que va començar fa avui 106 anys", ha dit Biden en la seva declaració.
El president ha utilitzat dues vegades en el comunicat la paraula "genocidi", complint així una de les seves promeses electorals i portant a terme una forta campanya de pressió de congressistes i grups de nord-americans d'origen armeni que porten anys demanant que s'utilitzi aquest terme.
La pressió del Congrés
El 2019, tant la Cambra Baixa com el Senat dels Estats Units van aprovar mesures en les quals descrivien com a "genocidi" la matança de 1915, malgrat les amenaces del Govern turc que això danyaria greument les relacions bilaterals.
Foto: Efe
Biden ha explicat en el seu comunicat que la seva intenció era "honrar" la memòria i el "dolor" dels immigrants armenis que van arribar als Estats Units després de la matança, i dels seus descendents, que mai no van oblidar aquesta "tràgica història". "No fem això per llançar culpes, sinó per assegurar que el que va passar no es repeteixi mai", ha subratllat.
El mandatari nord-americà ha destacat que el respecte als drets humans és una de les seves prioritats, així com construir "un món que no estigui tacat pels mals diaris de la intolerància". "Renovem la nostra determinació compartida de prevenir que passin atrocitats en el futur, en qualsevol lloc del món, i de potenciar la curació i la reconciliació", ha conclòs Biden.
La resposta de Turquia
Turquia ja ha sortit al pas d'aquest pas fet per Biden a través del seu ministre d'Exteriors, Mevlüt Çavusoglu, que ha rebutjat l'ús del terme 'genocidi'. "Les paraules no poden canviar ni reescriure la Història. No hem d'aprendre res de ningú respecte al nostre propi passat", ha escrit el cap de la diplomàcia turca a Twitter, moments després de difondre's el comunicat de Biden.
El trentè país en reconèixer el genocidi
Els Estats Units es converteixen així en el trentè país que reconeix fins ara com a genocidi l'ocorregut fa més d'un segle, inclosos alguns d'Europa i Llatinoamèrica, a més de Rússia i Síria, dos enemics d'Ankara.
Segons fonts oficials, la decisió de Biden no derivarà en la imposició de sancions a Turquia, malgrat que els Estats Units formen part de la convenció de l'ONU contra el genocidi de 1948, que demana als Estats de castigar aquest crim.
El president turc, Recep Tayyip Erdogan / Foto: Efe
No obstant això, sí que s'espera que debiliti la relació amb Turquia, el president de la qual, Recep Tayyip Erdogan, va mantenir una relació propera amb l'expresident Donald Trump, però bastant freda amb Biden quan era vicepresident de Barack Obama, entre el 2009 i el 2017. Turquia reconeix la mort de civils armenis durant els intents de deportació el 1915, però els enquadra en un context bèl·lic amb Rússia a l'est de l'Anatòlia durant la I Guerra Mundial, i es nega taxativament a acceptar el terme de genocidi.
Aquest moviment de l'administració Biden dificulta encara més la relació amb un país que, tot i ser membre de l'OTAN, cada any que passa sembla més alineat amb el bloc postsoviètic. Són molts els acords que Ankara ha dut a terme en matèria geopolítica i militar amb països com Rússia, Iran i, fins i tot, la Síria d'Al-Àssad.
Fins ara, cap president nord-americà en exercici no havia qualificat oficialment la matança com a genocidi, encara que Ronald Reagan (1981-1989) va utilitzar una vegada aquesta paraula per referir-se a la matança armènia en una proclamació sobre l'Holocaust nazi.