El govern espanyol ha fet arribar una nova proposta als estats membres de la Unió Europea per intentar resoldre les reticències entorn de l’oficialitat del català, el basc i el gallec. La iniciativa arriba en previsió de la reunió del pròxim 18 de juliol, en què els 27 tornaran a abordar el tema. Segons la carta a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, el Ministeri d’Afers Exteriors ha fet circular un memoràndum en el qual es planteja afegir un nou article al projecte de reglament per deixar encara més clar que Espanya es fa càrrec dels costos derivats de la mesura. Aquesta inclusió busca dissipar els dubtes d’alguns governs, especialment el d’Alemanya.
La proposta manté el tema a l’agenda com a "punt de debat", amb l’opció que es pugui sotmetre a votació si hi ha prou consens. El text recorda que Espanya ja va assumir despeses similars en acords amb institucions europees els anys 2005 i 2006, sense que aleshores hi hagués objeccions. El memoràndum subratlla també que cap altra llengua compleix els requisits per seguir aquest mateix camí, i que no cal modificar els tractats europeus per fer efectiva l’oficialitat de les tres llengües.
Implementació esglaonada a partir del 2027
La proposta espanyola, ja presentada al Consell d’Afers Generals del passat 27 de maig, aposta per una aplicació parcial i progressiva de l’oficialitat, que començaria el 2027. En una primera fase, es preveu garantir només la traducció al català de la normativa aprovada pel Consell i pel Parlament Europeu. Les altres obligacions associades a l’oficialitat quedarien ajornades fins que el Consell en decideixi l’activació. "La proposta d'Espanya per al reconeixement ple del basc, el català i el gallec com a llengües oficials de la UE replica la seqüència seguida per al reconeixement del gaèlic el 2005", recorda l'executiu espanyol.
Set condicions per evitar peticions similars
Amb l’objectiu de tallar possibles demandes similars d’altres països, el govern espanyol ha inclòs una llista de "requisits estrictes" que qualsevol llengua hauria de complir per poder aspirar a ser oficial a la UE. Entre ells: que tingui reconeixement oficial des de fa més de 40 anys a l’estat que ho sol·licita, que es faci servir en la legislació d’aquest territori, que sigui llengua de treball habitual i que l’estat es comprometi a finançar-ne íntegrament el cost. "Cap altra llengua compleix simultàniament tots els requisits proposats", defensa el ministeri de José Manuel Albares en el memoràndum, que també afirma que la modificació del règim lingüístic de la UE proposada per Espanya "és una oportunitat per establir criteris clars i estrictes" per a futures peticions.
A la reunió del maig, diversos països —com Alemanya, Suècia, Itàlia, Croàcia, Àustria, Finlàndia o Txèquia— van mostrar reserves i van reclamar aclariments legals. Els serveis jurídics del Consell de la UE havien alertat que la mesura podria requerir una reforma dels tractats, cosa que Espanya desmenteix. El govern alemany, de fet, va advertir que podria votar en contra si Espanya insistia a forçar una decisió. Itàlia va sol·licitar un dictamen formal als serveis jurídics. En canvi, països com Irlanda, Portugal, Bèlgica, Romania, Hongria, Dinamarca, Eslovènia i Xipre han expressat el seu suport a la proposta.