Després que aquesta setmana s'hagi ajornat la votació sobre l'oficialitat del català en la Unió Europea pels dubtes o l'oposició directa d'alguns estats membres, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha asseverat que "l'única porta digna" perquè el català formi part de les llengües oficials europees és l'ingrés de Catalunya a la UE com a nou estat independent. En un comunicat emès aquest dijous, l'entitat independentista que ara presideix Lluís Llach admet que és "previsible" que la qüestió s'allargui i insta els partits sobiranistes a no caure en "erros estratègics".
L'ANC lamenta que "s'ha intentat introduir la llengua catalana a la Unió Europea no per la porta natural del reconeixement dels nostres drets lingüístics i històrics", sinó que "s'ha intentat colar per la finestra d'una petició de l'estat espanyol fruit d'un mercadeig polític". L'oficialitat del català a Europa a canvi del vot de Junts a favor de Francina Armengol com a presidenta del Congrés, han apuntat des de l'entitat, tot recordant que la iniciativa s'emmarca en aquell acord dels socialistes amb els juntaires el 2023.
D'acord amb l'entitat sobiranista, el fet que el govern espanyol hagi tramitat l'oficialitat del català també com a resultat de la "lluita de poder" entre el PSOE i el PP i els seus respectius aliats "afebleix la posició" de Catalunya i "l'afeblirà en un futur". I afegeixen que per als partits independentistes seria un "error estratègic greu" entrar en les "picabaralles" dels partits d'àmbit estatal, fent referència també a les "maniobres" del PP per influir en el posicionament de diversos governs europeus. "El problema és estructural perquè correspon a la catalanofòbia que predomina a l'opinió pública espanyola", conclou l'entitat.
Debat ajornat pels dubtes d'alguns països i les maniobres del PP
La votació va quedar posposada dimarts passat per la manca d'unanimitat entre els 27 per validar la petició d'Espanya. Una iniciativa del govern espanyol en veure's obligat per la pressió de Junts per Catalunya, dels quals depèn la majoria parlamentària que sustenta l'Executiu de Pedro Sánchez, si bé els socialistes ja ho contemplen com a compromís propi per "reconèixer la diversitat" de l'Estat. La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha assegurat que continuaran "treballant i negociant" amb la resta de països per aconseguir l'oficialitat del català, el basc i el gallec a Europa. Fonts de la Moncloa han admès que la situació "s'ha complicat" els darrers dies fruit de la pressió del PP, que "ho ha posat difícil" maniobrant amb els governs conservadors d'altres països com Itàlia perquè això no tiri endavant.
Al seu torn, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha demanat "concrecions" als estats que no ho veuen clar i els ha instat a consultar als tribunals europeus si tenen dubtes. Al fil, el conseller català de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha demanat respondre "amb rapidesa i efectivitat" els dubtes dels estats. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha mostrat la seva "rotunda confiança" que s'acabarà aconseguint l'oficialitat. "Avui som més a prop d'assolir-ho", ha dit el president aquest dimecres en una atenció a mitjans des de Tòquio. També ha denunciat l'"obstruccionisme" del PP.