Nova crisi a Sumar. La coordinadora del partit, Lara Hernández, ha dimitit aquest dimecres després que la formació hagi arxivat l'expedient que se li va obrir per assetjament laboral. Sobre ella pesaven sis denúncies per presumpte tracte vexatori a treballadors que just s'han retirat quan expirava el termini per presentar candidatures a les primàries del partit. En una roda de premsa, ha denunciat una "campanya de desprestigi, mentides i injúries" en contra seva. Amb la seva dimissió, Hernández també renuncia a presentar-se a la reelecció en el càrrec en el pròxim congrés de Sumar de l'11 de juliol. Per tant, no figura en l'única candidatura formalitzada per renovar la nova direcció que encapçalen la portaveu al Congrés, Verónica Martínez, i la secretària d'Estat de Drets Socials, Rosa Martínez.
En la seva compareixença davant dels mitjans, Hernández també ha explicat que deixa la militància en l'organització. Ha reconegut que en els darrers mesos ho ha passat "molt malament" i ha assegurat que, malgrat estripar el carnet de Sumar, no deixa la política. Ha afirmat que pretén construir des d'allà on pugui "la recomposició a fons d'un espai d'esquerres" a l'Estat espanyol, que és el que ha intentat des que era una "estudiant", ha dit. Els periodistes li han preguntat si en les darreres setmanes s'ha sentit acompanyada de la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que ha romàs en silenci malgrat les dures acusacions. "M'he sentit molt acompanyada", ha afirmat, a banda d'agrair el "caliu" que ha rebut per part d'altres membres de l'espai.
Sobre la possibilitat de contraatacar i denunciar els treballadors denunciants per difamació, s'ha reservat el seu dret a fer-ho i ho ha deixat en mans de la seva advocada. "Tinc la consciència tranquil·la perquè soc innocent i mai a la meva vida he assetjat a ningú; totes les boles, mentides i injúries que he hagut de suportar aquests mesos s’han demostrat falses", ha reivindicat la successora de Díaz al capdavant de Sumar. Ha denunciat que ha patit una campanya "brutal".
Enèsima crisi a Sumar
La dimissió d'Hernández és l'enèsim episodi d'una crisi interna a Sumar. Yolanda Díaz va deixar de ser la líder formal del partit fa ja dos anys després del seu fracàs en les eleccions europees del 2024, i fa uns mesos va anunciar que no es presentaria a les pròximes eleccions generals. Però no és només això. Fa uns dies va dimitir l'aleshores secretària d'Organització Laura Moreno entre dures acusacions contra Hernández, revelant que hi havia una investigació interna que pesava sobre ella sobre presumpte maltractament a un grup de treballadors. L'obertura del protocol antiassetjament es va obrir arran de la denúncia d'un grup de dirigents de Sumar que relataven comportaments suposadament vexatoris a uns cinc empleats. No obstant això, aquests treballadors han comunicat que no ratifiquen la renúncia i, per tant, la investigació ha quedat arxivada, com ha explicat la mateixa Hernández.
Degoteig de renúncies
Malgrat que Sumar és un partit molt nou, ha viscut ja incomptables crisis. Va renunciar l'exeurodiputada María Eugenia Rodríguez Palop, l'exportaveu parlamentari Íñigo Errejón va ser denunciat per presumptes abusos sexuals i es va retirar de la primera línia política i de la vida pública i també es van baixar del carro l'exsecretari de Comunicació David Comas i de l'escriptora Elizabeth Duval. Aquesta última es va mostrar aquests dies molt crítica amb Hernández i va dir haver estat testimoni de comportaments inadequats per part d'ella cap a treballadors. Hernández, de fet, era ara mateix el màxim referent de Sumar després de la dimissió del diputat Carlos Martín del càrrec de cocoordinador del partit.
Aquest dimecres, Hernández ha demanat disculpes a tota la gent d’esquerres per “l’espectacle” que creu que ha format Sumar. Aquestes turbulències internes es produeixen just quan Movimiento Sumar ha revalidat l'aliança electoral amb Más Madrid, IU i Comuns per forjar una nova coalició àmplia d'esquerres de cara a les pròximes generals, que de moment no té candidat ni marca electoral. Els yolandistes fan aquests moviments mentre Gabriel Rufián, paral·lelament, reivindica que cal construir un front comú d'esquerres a tot l'Estat que respecti les formacions territorials i nacionalistes, més arrelades a les circumscripcions on es presenten; o bé fer un procés de primàries en el qual no descarta presentar-se si així li ho demanen.