Gabriel Rufián va completament a la seva. Ja fa mesos que advoca per impulsar un front comú de les esquerres plurinacionals a l’Estat, malgrat que Oriol Junqueras l'hagi desacreditat. Esquerra Republicana assegura que no formarà part de cap projecte d'aquest tipus en unes generals i que mantindrà intactes les seves sigles centenàries. La proposta també ha sigut rebutjada per Bildu i el BNG, i refredada per les formacions que conformen Sumar. Però el portaveu dels republicans a Madrid ha tirat pel dret, especialment aquesta setmana; no tira la tovallola i es manté capficat en la seva idea. "Tinc zero suport polític, però tinc suport popular", etziba. De moment, la seva insistència ha actuat com a electroxoc per a un espai que es troba a l’UCI: ha sacsejat el taulell polític espanyol i les formacions integrades al paraigua sumarita han espavilat i han mogut fitxa. El partit de Yolanda Díaz, els comuns, Izquierda Unida i Más Madrid presentaran el 21 de febrer en un acte a la capital espanyola una nova aliança d'esquerres de cara a les pròximes eleccions generals. Aquesta refundació de l'espai, però, arrenca amb una gran incògnita: qui liderarà el projecte quan arribi l’hora de definir candidatura i marca? El lideratge de Díaz està tocat i Rufián, per ara, es nega a postular-se per aquest front comú que defensa.
En privat, líders de Más Madrid admeten que no confien que un front tan unitari com el que planteja Rufián —encara que formacions independentistes com ERC, Bildu o BNG al final sí que s'hi sumessin— aconsegueixi arreplegar més vots que presentar-se per separat. Aquestes mateixes fonts, d'altra banda, expliquen que l'acte del 21 no serà un Magariños 2.0, en referència al nom del poliesportiu de Madrid on, ara fa gairebé tres anys, Yolanda Díaz va oficialitzar la seva candidatura a les generals sota la marca ‘Sumar’. Durant tot aquest temps hi ha hagut un cert malestar dins de tot aquest espai per l'hiperlideratge que va tenir l'encara vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, sobretot després de la patacada patida a les eleccions europees. Díaz es va veure obligada llavors a dimitir dels seus càrrecs orgànics, malgrat mantenir-se dins de l'executiu de Pedro Sánchez. Aquest acte que tindrà lloc el pròxim cap de setmana, insisteixen fonts de les formacions que hi participaran, implicarà la posada en escena d’una plataforma en la qual els diversos partits hi han de participar en igualtat de condicions; més de la que hi ha hagut fins ara a Sumar.
Allunyar el centre de gravetat de Madrid
Vet aquí la coincidència en allò que planteja Rufián. El cap de files republicanes a Madrid demana que, en cas de reeixir el front comú que planteja ell, les formacions "sobiranistes, nacionalistes, autodeterministes i independentistes" deixin de situar el centre de gravetat a la capital espanyola per construir una iniciativa pròpia. "Hem de deixar que es lideri des d'aquí i liderar quelcom nosaltres", manifestava dimarts als passadissos del Congrés dels Diputats. Alberto Ibáñez, diputat de Compromís integrat dins la coalició Sumar en aquesta cambra, advocava dimecres en declaracions a La Sexta per "fer alguna cosa" que mobilitzi i deixar enrere les "batalletes madrilenyes". I s'expressen de la mateixa manera fonts dels comuns.
Aquesta formació catalana, que participarà en l'acte madrileny del 21, ha aplaudit els moviments de Rufián. La seva coordinadora, Candela López, ha explicat que tant ell com Podemos hi estan convidats, però l'entorn del líder d'ERC al Congrés assegura a aquest diari que no hi anirà "perquè és un acte de Sumar". En conversa amb ElNacional.cat, un important membre dels comuns assegura que la seva formació està "en sintonia" amb allò que defensa Rufián: "Enfortir al màxim l'espai a l'esquerra del PSOE bastint ponts i buscant acords entre les esquerres republicanes i plurinacionals, independentistes i no independentistes". "Seria suïcida renunciar als fronts amplis", sentencia.
Hi ha membres dels comuns, de fet, que tenen intenció d'assistir a un altre acte que també tindrà lloc a la capital espanyola uns dies abans: Rufián celebrarà un acte amb el lema Disputar el present per guanyar el futur amb Emilio Delgado, polític en auge dins de Más Madrid. Aquest divendres, l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau va valorar "positivament" el missatge d'unitat de Rufián i va fer una crida a superar "egos i picabaralles".
Podemos ni oblida ni perdona: marca distàncies
Qui marca distància clara amb tot això és la formació que fa uns anys va estar a punt de menjar-se el PSOE i que, amb el pas del temps, ha perdut força, ha patit un intent d'assassinat polític per part de Yolanda Díaz, se sent legítim controlador d'aquest espai i ha tingut sempre un pesant centre de gravetat a Madrid: Podemos. El seu portaveu, Pablo Fernández, ha reduït l'esdeveniment Rufián-Delgado a una mera "xerrada". I la líder del partit, Ione Belarra, s'ha desmarcat de l'acte del dia 21 argumentant que pertany a "qüestions internes de Sumar".
Podemos no ha aclarit aquesta setmana si pretén presentar-se a les pròximes generals dins d'una coalició i ha criticat totes les formacions situades a l'esquerra del PSOE —des dels yolandistes a ERC, passant per Bildu i el BNG— per sostenir Sánchez a la Moncloa "a qualsevol preu". Malgrat assegurar que Podemos també somia en "l'estructuració de la candidatura més àmplia possible", Belarra va carregar contra Rufián i li va exigir "respecte" després que el republicarà demanés que qualsevol front comí no es lideri "des del despatx d'una universitat de Madrid".
Fa gairebé un any, al març, Sumar va celebrar una assemblea en la qual va renovar la seva direcció, però Yolanda Díaz es va mantenir com a número tres de la coordinadora general de la formació. Ja en plena debilitat del lideratge de la vicepresidenta segona, Sumar apel·lava a una nova aliança amb Podemos. “Caminem junts”, suplicava en aquell acte la ministra, quan no feia ni dos anys que ella mateixa havia vetat Irene Montero de les llistes de Sumar. Paral·lelament, també en aquelles dates, la formació morada va celebrar un congrés en el qual es ratificava el lideratge d’Irene Montero situant-la com a número dos del partit i com a candidata a les pròximes eleccions generals.
Els lideratges
El passat mes de juny, un usuari de Twitter (X) parlava de Gabriel Rufián com a possible líder d’esquerres capaç d’unir tot aquest espai, i el situava com a futur candidat d’una llista unitària a les pròximes generals. El líder d’ERC al Congrés contestava adjuntant una fotografia d’Irene Montero. Si hi ha una cosa que genera un consens transversal a totes les converses informals que es tenen aquests dies al Madrid polític és que Yolanda Díaz no pot repetir com a líder en uns pròxims comicis, després d'haver fracassat en el seu intent de mantenir l'espai cohesionat. Les fonts dels comuns consultades per aquest diari demanen "lideratges corals i creïbles". "L'espai té una dotzena de noms que poden obrir aquest camí; ningú hi sobra", apunten. I aquests darrers dies, quan membres que conformen Sumar han estat preguntats pel lideratge de Díaz, s'han limitat a destacar que és una bona ministra de Treball. Fa uns dies, el líder d'Izquierda Unida, Antonio Maíllo, demanava "girar full" de l'actual etapa.
Rufián, que de moment no es postula com a líder d'aquest hipotètic front comú, és coneixedor de la força que té actualment. S'ha convertit en un líder d'esquerres molt valorat a tot l'Estat. Qui agafi el metro a Madrid i es fixi dissimuladament en les pantalles dels mòbils dels viatgers, veurà que el portaveu d'ERC al Congrés s'ha convertit en una estrella estatal de vídeos de TikTok i reels d'Instagram. Així ho certifica el CIS. En el darrer baròmetre, publicat el 16 de gener, Rufián apareix com el quart polític preferit dels ciutadans de tot l’Estat per esdevenir el pròxim president del govern espanyol; superat per Pedro Sánchez (24,5% dels electors), Santiago Abascal (10,4%), i Alberto Núñez Feijóo (9,7%). El republicà (4,2%) se situa per davant de l’actual líder de l’espai situat a l’esquerra del PSOE, Yolanda Díaz (3,1%), i també d’Irene Montero (0,6%).
El presagi d’Extremadura i l’Aragó
Més enllà dels sondejos, el que confirmen les urnes és que aquest espai espanyol està malferit i l’única possibilitat de sobreviure i aguantar amb una mínima força és arribar a acords i presentar-se plegats a les eleccions. L’única candidatura d’aquest espai que es va presentar a les eleccions extremenyes el passat desembre —Izquierda Unida amb Podemos— va passar dels quatre als set diputats. L’Aragó, per contra, va confirmar la setmana passada el fracàs al qual s’aboquen si van per separat.