El català i la immersió lingüística continua sent el motiu d'enfrontament constant entre Partit Popular i Vox a les Illes Balears. Una de les principals mesures que vol prendre Vox és canviar el model d'immersió lingüística en el sistema educatiu de les Illes. Precisament, amb aquest tema al centre de la polèmica, el passat dimarts es va produir l'enèsim moment tens entre les dues formacions. El partit de Santiago Abascal va presentar a principis del mes d'octubre una Proposició No de Llei (PNL) per "garantir l'elecció de la llengua", entre català i castellà, en les primeres etapes educatives, Infantil i Primària, durant el pròxim curs escolar, 2024-2025, i implementar-ho a la resta d'etapes en el següent, 2025-2026, una mesura que posaria punt final a la immersió lingüística a les Balears. Finalment, el PP s'ha abstingut i l'oposició ha votat en contra, per tant, s'ha tombat la iniciativa. La resposta de l'extrema dreta a l'abstenció del PP ha estat el boicot a la tramitació dels pressupostos autonòmics.
En l'horitzó de PP i Vox a les Balears està l'Oficina de Llibertat Lingüística, ideada i dirigida per Vox —que es posarà en marxa el mes de gener—, per a través de multes de fins a 100.000 euros "lluitar contra la imposició del català a les Balears", en els casos que considerin "més greus". Amb aquesta nova entitat, l'extrema dreta pretén equiparar el castellà amb el català a les Illes. Així doncs, defensen que l'ens servirà per "fomentar la protecció del castellà", ja que consideren que ha estat perjudicada per una normativa "pancatalanista que dificultava l'ús del castellà". La intenció de Vox és que la nova oficina pugui actuar tant en l'àmbit privat i públic, des del govern Balear, el Parlament i altres institucions públiques com la Universitat de les Illes Balears, fins a les "persones físiques i jurídiques de naturalesa privada". Segons la proposta de Vox, les infraccions lleus poden ser multades fins amb 1.000 euros; les greus, fins als 10.000 euros, i les molt greus fins als 100.000 euros.
Canvis a la sanitat de les Illes Balears
La croada de Vox i PP contra el català no s'ha limitat només en l'àmbit de l'educació, sinó també en la sanitat pública. En només 100 dies de govern, ambdues formacions han decidit eliminar el requisit del català de la sanitat pública, en considerar que l'obligatorietat del català limitava l'arribada de personal sanitari. Tanmateix, això no és tot, sinó que es plantegen la possibilitat d'estendre la mesura a tota la funció pública, el que suposaria que per obtenir una plaça de funcionari no sigui necessari acreditar cap nivell de català. El Parlament balear està en mans de l'extrema dreta i entre les seves mesures està la de "derogar les normatives que promouen l'enfrontament i la divisió", així com promoure "la identitat i cultura, així com les peculiaritats lingüístiques de les Illes Balears com a part essencial de la plural riquesa d'Espanya".
La presidenta popular, Marga Prohens, ja ha aprovat algunes mesures que ataquen el català. Una d'elles ha estat l'eliminació del requisit del català a la sanitat, malgrat que han reconegut que no tenen dades exactes sobre la presumpta fugida de metges a conseqüència d'haver de parlar català. Fins i tot, aquesta setmana ha afirmat que lluitarà perquè treballar a les Balears "sigui un regal i no càstig", en relació amb el requisit del català. Abans d'aprovar-se la mesura de PP i Vox, s'exigia el títol del B2 de català per optar a una plaça fixa en la sanitat pública.
Desavinences amb el PP
La proposició de llei presentada per Vox és una de les qüestions amb les quals topa amb el PP, que asseguren que l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, tal com la planteja la formació d'extrema dreta "no els agrada ni poc res". El portaveu del PP a les Balears, Sebastià Sagrera, va advertir que si no es retirava la proposició, els populars presentarien una "multitud" d'esmenes contra el text, que van denunciar que no estava pactat, i del qual no havien estat avisats, i que "atempta contra l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, que el PP sempre defensarà". “Fa mal centrar-se en aspectes concrets de la norma, atès que envaeix competències, no ens agrada el preàmbul, té un règim sancionador que està fora de lloc o permet registrar institucions”, va declarar Sagreras. “Sempre hem defensat el normal ús i la pacífica convivència de les dues llengües cooficials de la nostra comunitat autònoma, dins del marc de l'Estatut", va afegir Sagrera.