Reprenem el test de llengua amb ganes, i ho fem amb una qüestió que, com era d'esperar, genera molts dubtes a l’hora de parlar i escriure el català.
Ens referim a la confusió entre els termes mig, mitjà i medi, que en castellà es diuen tots igual: medio. I, per complicar-ho encara més, podríem sumar a la festa també mitja i mitjana (en castellà, media en tots dos casos). Tot plegat, un embolic!
Per exemple, què diries? A mig termini o a mitjà termini? Medi de comunicació o mitjà de comunicació? Classe mitja o classe mitjana? Mitjà terrestre o medi terrestre? Fer la mitja o fer la mitjana?
Si tanta pregunta t'està fent ballar el cap, no et preocupis, que tot seguit t’expliquem d'una manera clara i resumida què cal fer servir en cada cas. A veure si ho interioritzem i esvaïm els dubtes per sempre!
- MIG (adjectiu) significa la meitat d’un tot. Exemples: mig pastís, mig quilòmetre, mitja jornada, mitja taronja... Fixa’t que va sempre davant del nom.
- MITJÀ (adjectiu) és el que està al mig de dos extrems. Exemples: punt mitjà (i no mig), salari mitjà (i no mig), temperatura mitjana (i no mitja), espectador mitjà (i no mig)... Sol anar darrere del nom.
- Un MITJÀ (substantiu) és un instrument (és a dir, allò que serveix per arribar a un fi). Exemples: mitjà de subsistència, mitjà de transport, mitjans de producció...
- El MEDI (substantiu), en canvi, és l'entorn (és a dir, allò que envolta els éssers vius). Exemples: medi ambient, medi aquàtic, medi social...
- I finalment, la MITJANA (substantiu) és el mateix que la mitjana aritmètica (és a dir, el resultat de sumar una sèrie de xifres i dividir-ho pel nombre de sumands). Exemples: mitjana d’edat, mitjana de fills, de mitjana... NO són correctes amb aquest sentit ni *mitja ni *promig (paraula inexistent en català).
Com ho veus? T'ha quedat prou clar per treure un 10 en el test d'avui? Descobrim-ho tot seguit...
Posa't a prova!