El nou ministre de Transports del govern espanyol, Óscar Puente, ha admès aquest diumenge l'evidència, sense els crits al cel i estridències que acostuma a emprar la dreta sobre la separació de poders i el respecte a la "independència" dels jutges o la prudència —o posar-se de perfil— que caracteritza el PSOE; ha admès, amb normalitat, que a Espanya existeix el ‘lawfare’: “Casos de ‘lawfare’ sens dubte n’hi ha, negar-ho és un gest de cinisme”, ha afirmat Puente, en una entrevista a eldiario.es, a on l'ha comparat amb les meigues —les bruixes gallegues—. "El 'lawfare' és com les meigues, un pot no creure en elles, però d'haver-hi, n'hi ha", ha dit.  Puente, fins fa ben poc un desconegut fora de Valladolid —a on va ser alcalde— i arribat a primera plana amb la seva contundent intervenció a la investidura fallida de Feijóo, ja acostuma a ocupar titulars, amb millor o pitjor fortuna, per la franquesa amb la qual parla de qüestions incòmodes davant dels mitjans, com l'amnistia o ara l'anomenat 'lawfare', la guerra política a través de la judicialització interessada.

Sobre l'amnistia, segons Puente, s’està “exagerant” quan es diu que una mesura de gràcia que afecta un nombre limitat de persones “posa en risc la independència judicial”. “Atemptar contra la independència del poder judicial és que un polític confessi que controla la Sala Segona del Tribunal Suprem per la porta del darrere”, assenyala, en referència a les polèmiques paraules de l'exportaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó. La llei d’amnistia, diu, en canvi, és “una decisió del poder legislatiu” i serà el Tribunal Constitucional que decidirà si és revisable. 

En aquest sentit, Puente ha comparat l'amnistia al procés amb la del 1977, durant la Transició, per argumentar que és una mesura de gràcia ex ante, és a dir, que inclou qüestions o persones que no s'han arribat a jutjar i, per tant, encara no hi ha cap sentència condemnatòria. Una mesura, diu, que "està prevista en l'estat de dret, no només a Espanya, sinó a totes les democràcies del món". "Dir que una amnistia atempta contra l'estat de dret és una maldat molt deliberada", conclou. 

Carrega contra el "corporativisme" de jutges i fiscals

El substitut de Raquel Sánchez destaca també en l'entrevista que els polítics tenen “el dret a ser crítics” amb algunes decisions judicials que “clarament tenen un cert perfil polític i una certa finalitat política”. Segons Puente, el poder judicial no hauria de fer “corporativisme” per tapar qualsevol mena de guerra bruta a través de les institucions. En aquest sentit, el ministre ha criticat les imatges de jutges i fiscals amb toga protestant a les portes dels jutjats contra la llei d'amnistia encara sense materialitzar ni aprovar al Congrés i nega que aquesta mesura de gràcia sigui un atac contra la independència judicial.

"El verificador internacional no farà falta, serem lleials"

Puente també ha entrat a valorar la figura del mediador internacional de les negociacions entre l'independentisme i el govern espanyol, sobre la qual assegura que s'ha hagut d'acceptar "coses que no convencen o que en altres circumstàncies no s'acceptaria" pel "l'abisme" i el "risc" que podria suposar que l'extrema dreta de Vox entrés al govern espanyol de la mà del PP de Feijóo. "S'havia d'arribar a un acord en aquestes circumstàncies", resol el ministre. Això sí, Puente assegura estar "convençut" que "el verificador no serà necessari", perquè, diu, seran "lleials i capaços d'arribar a acords i complir-los sense necessitat de verificador". El ministre també ha admès que aquesta figura es planteja perquè "venim d'una situació de molta desconfiança, de confrontació" i, fins que aquesta "no es restitueixi, aquests instruments estaran aquí".