Sis magistrats de primera instància de Barcelona han votat en contra de donar suport a l’adhesió de la jutgessa degana de Barcelona al comunicat de diverses associacions judicials que fa front a l’acord conjunt del PSOE i Junts, en què s'anunciava la revisió de casos de lawfare o judicialització de la política. Ho han expressat a la junta de jutges, que s’ha fet aquest dijous al matí, on han assistit 37 dels 61 jutges i jutgesses de l'àmbit civil, i 31 han votat a favor de la proposta de la degana, Cristina Ferrando. D’aquests sis magistrats, cinc s’han sumat a un escrit crític presentat pel magistrat Guillem Soler Solé i membre d’Àgora Judicial, una de les poques associacions judicials que no ha subscrit el manifest dels jutges, publicat el 9 de novembre passat.
Guillem Soler i els cinc magistrats segueixen la iniciativa de la magistrada de l’Audiència de Barcelona, Montserrat Comas, que va presentar un vot discrepant a la junta de la sala de govern del TSJC, d'on és membre, quan es va proposar adherir-se al manifest de les associacions judicials, divendres passat. S’hi va adherir el president de la sala social del TSJC, Andreu Enfedaque. Per Comas i Enfedaque, el TSJC no té competències per pronunciar-se sobre acords polítics. A més, destaquen que la proposta de llei d’amnistia, al final, no diu res de lawfare, com van criticar en els seus comunicats distintes juntes de jutges, com també del Tribunal Suprem i el mateix Consell General del Poder Judicial.
Prudència no aplicada
L’escrit del jutge Soler, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, afirma que “és molt dubtós que entre les competències o funcions d’un degà s’hi pugui incloure efectuar pronunciaments sobre mers acords polítics”.
Hi afegeix un primer raonament: “El Poder Judicial té per una de les seves funcions bàsiques aplicar les lleis aprovades pel Legislatiu. Les ha d’aplicar (obligat pel principi de legalitat) una vegada han entrat en vigor. És habitual que, fins i tot abans de l’entrada en vigor, certes instàncies judicials, per les vies previstes, emetin la seva opinió (positiva o negativa) per fer aportacions que eventualment puguin millorar el text finalment aprovat. El que no és freqüent, ni admissible, és que instàncies judicials (com el CGPJ, el TS, sales de govern de TSJ o deganats) es pronunciïn sobre una futura llei de la qual ni tan sols se’n coneix el text de la proposició o sobre una futura actuació parlamentària de la qual no es coneix el contingut concret”.
En aquest sentit, el jutge Soler comparteix que “s’associa la funció judicial amb la prudència” i que calia haver esperat a saber-se el redactat de la proposició de llei orgànica de l’amnistia i que “si s’hagués esperat, s’hauria pogut constatar, entre altres coses, que no conté cap referència al lawfare, una de les preocupacions principals del comunicat que ara es pretén ratificar”, raona Soler, en una afirmació compartida amb la magistrada Comas.
Separació de poders
A més, sosté que “l’acord de la degana fa referència a un acord estrictament polític i per tant, és insòlit”. El magistrat manifesta que “si el contingut del comunicat va en la línia de condicionar l’actuació de la instància política (en el sentit de generar pressió perquè no s'iniciï el procediment legislatiu o una determinada actuació parlamentària o perquè es desenvolupin en un determinat sentit), es constata la gravetat del precedent que s’ha generat”. I es pregunta: “A partir d’ara, qui decidirà respecte de quins mers anuncis o acords polítics, encara no plasmats en cap text jurídic articulat conegut, seran legítims, o no, que les institucions judicials s’hi pronunciïn, a favor o, com en aquest cas, en contra?”
Per tot això, el jutge Soler conclou que “l’efecte de l’actuació del deganat és doblement paradoxal: el comunicat manifesta pretendre defensar la separació de poders i la independència del poder judicial, però el que realment genera són dues coses ben diferents: primer, crea una imatge escassament compatible amb la necessària imparcialitat judicial sobre com podrà ser ’rebuda’ judicialment una llei futura; i, segon, i més greu encara, no respecta, precisament, la separació de poders i implica una flagrant ingerència de la instància judicial en les funcions del legislatiu, pretenent-lo condicionar per avançat”.
Excepcionalitats jurídiques
El magistrat Soler va participar recentment en una xerrada sobre el tractament de les minories nacionals en l'àmbit jurídic, amb l’advocat Gonzalo Boye i el magistrat del TSJ d’Andalusia, Miguel Pasquau, convidats per la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya i l’associació de jutges Àgora Judicial. També ha expressat obertament les excepcionalitats jurídiques aplicades per aturar del procés d’independència de Catalunya.
En la foto principal, el magistrat Guillem Soler, en una xerrada a l'Ateneu Barcelonès / Foto: Carlos Baglietto