Un militant de les Joventuts Socialistes d'Espanya (JSE) ha reivindicat la figura del general Baldomero Espartero, que va demanar bombardejar Barcelona "un cop cada cinquanta anys" pel "bé" d'Espanya. "Persones així a vegades em fa pensar que poc va fer Espartero", ha escrit Julio Farraces, politòleg i militant de les JSE, fent referència a la frase pronunciada pel militar i al bombardeig indiscriminat que va fer el 1842 a la capital catalana. Farraces ha respost així un mem en contra de la República Espanyola, publicat pel tuitare @DancsCatalans, que mostrava la crema de les tres banderes d'Espanya, inclosa la republicana, aquest divendres, dia que es commemora la Segona República espanyola.
La figura del general Espartero
El general Baldomero Espartero, regent d’Espanya per la minoria d’edat d’Isabel II i per la dimissió de la reina mare Maria Cristina de Borbó, va ordenar bombardejar de manera indiscriminada Barcelona el 3 de desembre de 1842. Així va decidir respondre a una protesta popular que havia esclatat vint dies abans a la capital catalana i que havia desencadenat una revolta urbana. Espartero es va desplaçar a Barcelona i va pronunciar la frase que quedaria per la història: "Pel bé d’Espanya, cal bombardejar Barcelona un cop cada cinquanta anys". El militant de les joventuts socialistes s'ha referit, precisament, a aquestes paraules d'Espartero per respondre a la sàtira contra la República Espanyola, afirmant que li semblava "poc" el que va fer.
"No dono suport a Espartero"
La piulada de Julio Farraces ha generat crítiques en contra seva i, després de veure l'enrenou, ha volgut deixar clar que es tractava de "sarcasme". "No dono suport a Espartero, no odio els catalans, no vull cremar Barcelona", ha puntualitzat el militant socialista hores més tard.
El balanç del bombardeig d'Espartero
El bombardeig d'Espartero a Barcelona va ser executat des de Montjuïc, sota la batuta del capità general Antonio Van Halen. En total, es van utilitzar 1014 projectils, que van causar entre 20 i 30 morts. A banda, van deixar destruïts o danyats més de 460 edificis, així com un hospital on van caure cinc bombes i el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, que també va quedar pràcticament enderrocat.