Tancs de l’exèrcit israelià han atacat aquesta nit el barri d’Al-Baraka, a la ciutat gaziana de Deir al-Balah, un dia després de demanar-ne l’evacuació, en el que marca l’inici de la primera ofensiva terrestre d’Israel contra aquesta ciutat al centre de la Franja, segons han pogut confirmar periodistes locals i testimonis a l’agència EFE. El servei d’emergències de Defensa Civil de Gaza ha rebut persones ferides a causa del foc d’artilleria dels tancs a la zona, que fins ara no haurien causat víctimes mortals. Sobre els bombardejos i la presència de tropes a la ciutat, les fonts de l’exèrcit d’Israel consultades han dit que "no fem comentaris sobre les operacions o les ubicacions de les tropes". Vídeos difosos per la Xarxa de Notícies Quds, una agència palestina, i per ciutadans de la Franja a les xarxes i gravats dins de la ciutat permeten sentir els trets dels fusells i el foc de l’artilleria en la distància. Els blindats haurien avançat cap al cor de la ciutat per la carretera de Kissufim, que connecta Gaza amb Israel a través del pas fronterer homònim.

L’atac arriba després que l’exèrcit d’Israel emetés diumenge ordres d’evacuació pels barris del sud-oest de la ciutat, un important nucli de població al centre de Gaza on, fins ara, no hi havia hagut cap operació terrestre des de l’inici de l’ofensiva, el que l’havia convertit en un refugi per a molts desplaçats i el centre d’operacions per a diverses organitzacions internacionals. Segons l’Oficina de l'ONU per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA), en el moment de l’alerta israeliana entre 50.000 i 80.000 persones es trobaven als barris evacuats, situats a la vora de la costa i que ocupen una superfície d’uns 5,6 quilòmetres quadrats. Més de 1.000 famílies haurien abandonat la ciutat des d’aleshores, segons la mateixa organització, i la majoria d’elles ho fan cap al sud, a la ciutat de Mawasi, on ja s'amunteguen unes 425.000 persones tot i patir bombardejos pràcticament cada dia. Després de les crides a evacuar, els bombardejos israelians sobre la ciutat haurien deixat dos morts.

Més de 59.000 morts després dels últims atacs

La xifra total de morts comptabilitzats a la devastada Franja de Gaza hauria superat aquest dilluns els 59.000 després dels últims atacs israelians, segons ha informat el ministeri de Salut de l’enclavament, dirigit per Hamàs. Només durant el dia d’ahir, diumenge, més d’una centena de persones haurien estat assassinades en diferents bombardejos que també haurien deixat més de 1.000 ferits. El total de persones ferides des que comencés la invasió terrestre d’Israel ja fa més de 21 mesos, arribaria fins a 141.135, molts dels quals han patit greus lesions que perduraran durant tota la vida, cosa que serà difícil d’assumir pel col·lapsat sistema sanitari gazià. Durant el dilluns, una altra trentena de persones haurien estat assassinades pels atacs israelians contra tendes de campanya, edificis residencials i grups de civils a l’espera de camions d’ajuda humanitària.

Israel rebutja la petició de 25 països per acabar amb la guerra

Posant especial atenció a la situació humanitària que viu la Franja, 25 països, entre els quals es troben Espanya, el Regne Unit, Itàlia, Japó, Austràlia o el Canadà, han signat una declaració conjunta demanant la fi de la guerra a Gaza. Aquests països consideren que el conflicte ha d’acabar davant de les greus conseqüències que està generant pels civils de Palestina, posant èmfasi al “perillós” sistema de repartiment d’ajuda establert pel govern d’Israel, que ja ha causat desenes de víctimes mortals per atacs a les cues. En aquest sentit, el govern de Benjamin Netanyahu ha rebutjat la petició, afirmant que “totes les declaracions i afirmacions s’han de dirigir a l’única part responsable de la falta d’un acord per a l’alliberament dels ostatges i d’un alto el foc: Hamàs, que va iniciar aquesta guerra i l’està allargant”.

En el text de resposta, Israel insisteix en el fet que “existeix una proposta concreta per a un alto el foc”, que no inclou el final definitiu de la guerra ni la retirada de les tropes israelianes de la Franja de Gaza, la qual ha estat “repetidament” acceptada per Israel, però no per Hamàs, afirma el comunicat. “En aquests moments de negociacions en curs, és millor evitar declaracions d’aquest tipus”, afegeix el text, ja que des de fa setmanes, la diplomàcia israeliana i Hamàs discuteixen a Qatar un acord per l’intercanvi d’una cinquantena d’ostatges, tant vius com morts, que segueixen a la Franja a canvi d’un alto el foc de 60 dies, durant els quals es continuaria negociant per poder aturar el conflicte per la via diplomàtica. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, afirmava la setmana passada que “hi haurà un acord en els pròxims dies”, tot i que aquest encara no s’ha materialitzat.

En aquest sentit, el pròxim dia 24 de juliol, el Parlament de Catalunya debatrà una resolució proposada per ERC, Comuns i la CUP, en què es demana trencar totes les relacions diplomàtiques i comercials del Govern i amb Israel, a qui acusen de cometre “atacs i actes de genocidi contra la població civil palestina”. Els col·lectius de solidaritat amb Palestina a Catalunya, que han promogut la resolució, insisteixen en el fet que es tracta d’una resolució “de mínims”, que inclou el reconeixement del sionisme com una forma de racisme i peticions a la Fira i al Port de Barcelona perquè no acullin pavellons del govern israelià, per una banda, ni vaixells relacionats amb el comerç d’armes cap a Israel, per l’altra.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!