Tal dia com avui de l’any 1969, fa 56 anys, a Madrid, el general Franco, cap d’estat del règim dictatorial nacionalcatòlic espanyol (1939-1975), també anomenat règim franquista, designava Joan Carles de Borbó com a successor. A partir d’aquell moment i fins a la seva coronació —tot seguit a la mort del dictador (1975)—, Joan Carles de Borbó i la seva esposa, Sofia de Grècia, ostentarien el títol de prínceps d’Espanya (1969-1975).

Joan Carles era el segon fill (i primer mascle) de Joan de Borbó, que, després de les renúncies més o menys forçades dels seus germans grans Alfons (per un matrimoni morganàtic) i Jaume (per la seva sordesa), s’havia convertit en el successor del seu pare Alfons XIII. Joan de Borbó no arribaria a regnar mai, tot i que en alguns moments (Guerra Civil/dictadura franquista) va pensar que els esdeveniments internacionals forçarien el general Franco a lliurar-li el poder i podria restaurar el règim monàrquic caigut després de les eleccions municipals del 1931. 

Joan de Borbó sempre va mantenir una tensa relació amb Franco. A l’inici de la Guerra Civil (1936), va intentar incorporar-se al bàndol rebel, però li ho van denegar. Posteriorment, des de l’exili, es postularia com l’autèntic i únic dipositari de la tradició i de la legitimitat espanyoles. Finalment, va pactar amb Franco que el seu primogènit, Joan Carles, s’educaria a Espanya. Joan posava un peu a Madrid, però Franco s’assegurava que el règim nacionalcatòlic resultant de la Guerra Civil es perpetuaria en la figura i en la tradició d’un rei Borbó. 

El nomenament de Joan Carles tancava les portes al seu pare Joan i també a Alfons de Borbó, cosí germà del successor i casat amb la neta del dictador. Es va dir que es prioritzava la figura de Joan Carles perquè era fill de Joan, el cap de la casa Borbó espanyola i el referent dels monàrquics espanyols, i no es volia fracturar l’ampli espectre de suport al règim franquista. Però també es va dir que Alfons no era ben vist pel poder econòmic espanyol ni pels analistes polítics de l’administració de Washington, que calibraven un canvi de règim a la mort del dictador.

Amb el nomenament de Joan Carles com a successor de Franco, la nissaga Borbó —que havia estat destronada i expulsada d’Espanya després de les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 i de la proclamació de la Segona República (14 d’abril)— s’assegurava el retorn al poder.