Pedro Sánchez pretén que el 29N siguin les eleccions de l'habitatge. El seu equip considera que convertir les generals en un plebiscit sobre la matèria és la millor oportunitat que té el PSOE per continuar a la Moncloa, o com a mínim obtenir el millor-pitjor resultat possible i poder plantar cara al PP i Vox des de l'oposició en la pròxima legislatura. Però podran els socialistes mantenir aquesta crisi al centre del debat durant els pròxims gairebé dos mesos? De moment ja han sorgit noves carpetes que han revolucionat l'arrencada de la campanya. L'endemà de dissoldre les Corts, el Constitucional avalava amnistiar la malversació i el Suprem aixecava l'ordre de detenció a Carles Puigdemont. I el PP, d'altra banda, no té cap inconvenient en abonar la teoria de la tupinada electoral qüestionant la fiabilitat del vot per correu.
Per parlar de l'origen de convocatòria d'aquestes eleccions cal retrocedir al mes de juny. El Centre d'Investigacions Sociològiques va publicar aquest passat dijous un baròmetre sobre l'opinió dels ciutadans respecte de l'habitatge: volen intervenir el mercat per garantir-ne a tothom l'accés, pagar menys impostos en la compra de la primera casa i donar més garanties a propietaris per impagaments. Són les línies mestres del decret llei que va rescatar el govern espanyol després de les vacances d'estiu; el que va decaure al Congrés amb els vots de Junts, PP i Vox i que va precipitar l'avançament electoral. El cas és que l'estudi es va publicar dijous, però s'havia elaborat el mes de juny.
Mentrestant, la mobilització al carrer no s'ha aturat. Les acampades de la plaça de Catalunya de Barcelona i de la Puerta del Sol de Madrid continuen vives. Aquesta setmana s'hi han sumat les manifestacions per Maricarmen Abascal, la dona de 87 anys desnonada del pis on havia viscut set dècades i convertida en símbol de la crisi de l'habitatge, que va morir dimecres sense haver pogut tornar a casa. I el calendari de protestes té ja una pròxima cita: els sindicats han acordat convocar una vaga general per a l'11 de novembre, dos dies abans de l'inici de la campanya electoral.
Amnistia
Però hi ha vida més enllà de l'habitatge. L'amnistia està cridada a ser un dels temes d'aquesta campanya. És la llei que va donar sentit a la legislatura tot just acaba; el pacte necessari perquè Junts per Catalunya i Esquerra Republicana investissin Pedro Sánchez. I ha sigut ja un cop el president espanyol ha convocat les urnes que el Tribunal Constitucional ha instat el Tribunal Suprem a amnistiar la malversació de l'1-O. Poques hores després, el jutge Pablo Llarena va aixecar les ordres de detenció de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, i es preveu que l'arxivament definitiu de la causa no es produeixi fins que l'alt tribunal no tingui a les seves mans la sentència definitiva del tribunal de garanties.
Fonts del govern espanyol asseguren que l'aval del Constitucional —i també si el Suprem acaba amnistiant el president de la Generalitat a l'exili— com un "actiu electoral" del PSOE "a Catalunya i també a Huelva" i un "triomf indiscutible" de l'executiu presidit per Sánchez. Malgrat que Alberto Núñez Feijóo reaccionés a la sentència afirmant que "vendre favors a canvi de poder s'ha de castigar a les urnes", els socialistes estan convençuts que això els sumarà punts. "La gent entendrà que el PSOE és l'únic partit capaç de solucionar problemes polítics de profunditat; és la formació que va acabar amb ETA i que ara ha resolt el conflicte polític entre Catalunya i Espanya", reitera un ministre de màxima confiança de Sánchez.
La llei de nets i el relat de la tupinada pel vot per correu
Un dels temes candents d'aquesta arrencada de campanya és el vot en ell mateix. El Tribunal Suprem va suspendre cautelarment al setembre, a petició de Vox i Iustitia Europa, el vot dels nacionalitzats per l'anomenada llei de nets inscrits al cens de residents absents, excepte els que acreditin exili familiar. L'alt tribunal hi veu un "perill fundat, real i seriós" per al procés electoral. La mesura pot afectar entre 170.000 i 330.000 persones. Vox presumeix d'haver "aturat" Sánchez de perpetrar un "cop" en les pròximes eleccions generals.
Enmig de tot això, dirigents del PP han abonat el relat de la tupinada electoral a través del vot per correu, i Feijóo s'hi ha sumat. El líder dels populars va afirmar que confia en els carters i en els treballadors de Correus, però no en els seus directius. El seu partit demana que la Junta Electoral Central prengui "algunes mesures addicionals per incrementar la garantia del vot per correu". Feijóo, que va presidir l'empresa pública, va justificar la desconfiança en el fet que hi van ocupar llocs directius Juan Manuel Serrano i Leire Díez, investigats en el cas de les clavegueres del PSOE. Abans, Isabel Díaz Ayuso havia demanat "a tothom que ni se li passi pel cap votar per correu", mentre que el portaveu del PP, Borja Sémper, va defensar dimarts a Onda Cero que "el sistema és garantista".
Les candidatures unitàries a l'esquerra del PSOE (i amb el mateix PSOE)
Paral·lelament, fonts del PSOE admetien divendres a l'agència EFE que el partit estudia concórrer al Senat amb altres forces d'esquerra per evitar que el PP torni a controlar la cambra alta amb majoria absoluta. Durant aquesta passada legislatura els populars han endarrerit l'aprovació de diverses normes aprovades al Congrés quan aquestes havien de passar pel filtre de la cambra alta. El termini per registrar coalicions acaba el 16 d'octubre.
L'endemà, l'espai de Sumar té previst presentar la seva nova marca, Frent Amplio, encara sense cap de llista. Ada Colau no només s'ha mostrat disposada a liderar-lo si s'hi suma Podemos i hi ha "una única papereta", sinó que más Madrid l'ha proposat a ella com a líder de la llista presentant-se per Barcelona. L'exalcaldessa de la capital catalana, però, ha animat Gabriel Rufián a anar plegats, mentre l'encara líder d'Esquerra Republicana a Madrid negocia amb el partit d'Oriol Junqueras unes "condicions mínimes" per repetir com a cap de cartell.
Ceuta i els casos de corrupció
Mentre les formacions d'esquerres consideren que l'habitatge és un marc que els interessa per a la campanya, la dreta veu el mateix amb la immigració. És per això que Feijóo va triar Ceuta per al seu primer desplaçament després de la convocatòria d'eleccions. A més, Felip VI viatjarà a Ceuta i Melilla el 13 i 14 d'octubre. La visita arribarà més de dos mesos després de la crisi migratòria de finals de juliol, que encara no s'ha resolt. Serà el primer viatge oficial del monarca a les dues ciutats, que el Marroc reivindica com a seves, de manera que es preveu que el viatge revifi la tensió diplomàtica. Hi ha un precedent del 2007: quan Joan Carles I les va visitar, Rabat va expressar el seu malestar i va cridar a consultes el seu ambaixador a Madrid.
A banda de la llei d'amnistia, la legislatura ha estat marcada pels casos de corrupció que afecten el PSOE i l'entorn familiar de Sánchez. Només arrencar la precampanya electoral, el PP ha sol·licitat a l'Audiència Nacional la imputació del PSOE per finançament il·legal en el cas Leire, la investigació sobre les anomenades clavegueres del partit. Després d'un mandat marcat pel cas de Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García, Begoña Gómez està a l'espera que confirmin la data del seu judici amb jurat popular. Convençuts que és innocent, els socialistes asseguren que aquest cas també els beneficia de cara a la campanya electoral.