Va fer bé Pedro Sánchez de convocar eleccions i fiar-ho tot a la indignació als carrers per la crisi de l'habitatge? El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat aquest dijous un baròmetre realitzat durant el mes de juny que, en cas que el seu resultat coincideixi amb la realitat, podria avalar la seva decisió. El tenia el president del govern espanyol ja a les seves mans quan va anunciar la dissolució de les Corts? Segons aquest estudi, el 76,3% dels ciutadans de l'Estat considera que cal intervenir el mercat tant com sigui necessari per garantir l'accés de tothom a l'habitatge, davant d'un 18,8% que creu que no ha d'interferir en la llei de l'oferta i la demanda.
Segons l'estudi, el 79% opina que la política d'habitatge ha de prioritzar el dret a l'habitatge com a dret constitucional, mentre que el 13,5% aposta per l'habitatge com a bé de mercat. A més, el 91,4% creu que les administracions públiques haurien de construir més habitatges públics que ara, i el 6,7% s'hi oposa. Pel que fa a les mesures concretes, la que rep més suport és abaixar impostos en la compra del primer habitatge (95,4% a favor). La segueixen donar més garanties als propietaris davant de possibles impagaments (85,7%), treure al mercat el sòl urbanitzable (84,3%) i recuperar habitatges públics venuts a empreses (83,2%). També obtenen suport majoritari crear una empresa pública estatal d'habitatge (76,3%), limitar els pisos turístics (75,7%), apujar els impostos als grans tenidors amb deu habitatges o més (72%) i congelar els preus del lloguer durant dos anys (70,5%).
En canvi, expropiar sòl per construir habitatges públics té un 49,9% a favor i un 43,6% en contra, i expropiar els habitatges buits és l'única mesura amb més rebuig que suport: 54,3% en contra i 40% a favor. Pel que fa a les competències, el 36,1% sap que les comunitats autònomes són l'administració que en té més en habitatge, el 26,9% assenyala l'Estat i el 15,2% els ajuntaments; un 16,3% no ho sap. Preguntats per qui hauria de tenir-ne més, el 44,5% respon l'Estat, el 23,8% els ajuntaments i el 22,7% les comunitats autònomes.
El baròmetre també retrata com viuen els enquestats (6.021 entrevistes fetes entre el 22 i el 30 de juny). El 54,9% és propietari de l'habitatge on resideix, el 24,3% és llogater i el 19,9% viu en un habitatge cedit o sense pagar-lo. Entre els propietaris, el 54,2% el té totalment pagat, el 37,6% encara té pagaments pendents i el 7,8% el va rebre per herència o donació. A banda, només el 8,7% del total ingressa diners pel lloguer d'algun habitatge diferent d'on viu: d'aquests, el 78,4% en lloga un, el 10,6% dos, el 5,3% tres i el 4,1% quatre o més. Preguntats per la seva preferència, el 93,5% diu que vol viure en un habitatge de propietat i el 5,4% de lloguer.
Pel que fa als diners, els qui paguen lloguer o hipoteca hi destinen de mitjana 627,94 euros al mes. El 13,3% de les llars ingressa menys de 1.100 euros nets mensuals, el 27,1% entre 1.100 i 1.800, el 22,4% entre 1.801 i 2.700, el 16,8% entre 2.701 i 3.900, el 10% entre 3.901 i 5.000 i el 7,1% més de 5.000. El 70,3% viu a casa pròpia, el 13,4% a casa dels pares o sogres amb algun d'ells i el 4,5% en una habitació d'un pis compartit. El 41,5% afirma que la situació de l'habitatge l'està perjudicant personalment, el 52,6% que ni el perjudica ni el beneficia i el 4,4% que el beneficia.