Pedro Sánchez estudia aquest cap de setmana si anticipa o no les eleccions generals. La seva derrota al Congrés dels Diputats a mans de Junts, PP i Vox pels dos decrets d'habitatge ha obert el debat sobre si cal convocar o no les urnes. Aquest divendres, durant el Ple que debatia i votava aquests dos textos, el president del govern espanyol es va tancar als seus despatxos reservats dins la cambra per reflexionar amb ministres i membres del seu gabinet sobre aquesta possibilitat. I va marxar de cap de setmana amb la intenció de fer el mateix aquest dissabte i diumenge, a l'espera de quina seria la resposta als carrers: milers de persones han sortit a manifestar-se per la indignació que els ha provocat el fracàs dels decrets, i per reclamar una solució a la crisi de l'habitatge.
Sánchez desfulla des del palau de la Moncloa una margarida. Convoco o no convoco? Hi ha arguments de pes per defensar una cosa i l'altra. Per una banda, la legislatura s'ha demostrat en incomptables ocasions esgotada. El govern espanyol no té majoria per legislar ni per convalidar decrets, no ha presentat pressupostos en cap moment del mandat i la majoria de la investidura ja no existeix. I ara, Sánchez ha d'estudiar si l'avançament electoral li permetria portar la indignació per l'habitatge a les urnes. Si la mobilització i la tensió al carrer persisteixen, la campanya podria convertir-se en un plebiscit sobre l'habitatge i la política social. El president espanyol pot presentar-se com algú a qui l'oposició ha lligat de mans aquesta legislatura. En la passada, amb majoria d'esquerres, es va aprovar una llei d'habitatge que allà on s'ha aplicat ha aconseguit contenir els preus, i és a les autonomies del PP on no s'ha aplicat. Es tracta d'una carpeta, també, que podria aconseguir que l'espai situat a l'esquerra del PSOE faci més esforç per recompondre's i anar plegats.
En el millor dels escenaris si opta per aquesta opció, l'habitatge desplaçaria del centre del debat la crisi migratòria de Ceuta i els casos de corrupció que assetgen el PSOE. De fet, l'avançament podria suspendre causes en curs, si els jutges prenen la decisió d'evitar condicionar el procés electoral.
Aquesta finestra d'oportunitat, a més, es pot tancar. Sánchez ha d'analitzar si és un millor moment que aquell que tenia previst anteriorment: convocar eleccions si el Congrés li tombava uns pressupostos que haurien tingut l'únic objectiu de ser una excusa per avançar les urnes. Més enllà de tornar a governar, si aquest és de veritat el millor moment per a Sánchez, el socialista podria aprofitar-lo per aconseguir el millor resultat possible i deixar el PSOE mínimament enfortit a l'oposició, amb l'esperança que la governabilitat d'una coalició PP-Vox no sigui senzilla. A més, convocar ara li permetria fer les paus amb els seus barons: els líders territorials del seu partit li demanen que les generals se celebrin abans que les municipals i autonòmiques, perquè no sigui en aquestes eleccions que l'electorat opti pel vot de càstig al PSOE.
Les enquestes i el dubte sobre l'espai a l'esquerra del PSOE
En contra, i segons admeten fonts de la sala de màquines de la Moncloa, hi pesa que, quan baixi la indignació, el que quedarà és una derrota del govern espanyol, amb un executiu incapaç de tirar endavant mesures que els seus votants reclamaven, després de vuit anys sense resoldre la crisi de l'habitatge. A més, les enquestes continuen a la contra del PSOE: el lideratge incontestable del PP i l'auge de Vox no es frenen d'un dia per l'altre. En cas que efectivament baixés el soufflé, Ceuta i la immigració no desapareixeran abans del 29 de novembre i poden tornar a dominar l'agenda, i el malestar és econòmic i va més enllà de l'habitatge.
Per altra banda, malgrat que pugui ser un escenari que mobilitza aquest electorat, l'espai situat a l'esquerra del PSOE està afeblit i encara no té un candidat únic. Persisteix, per tant, el risc de fragmentació del vot que perjudicaria tota l'esquerra. De fet, aquest divendres al Congrés Gabriel Rufián reclamava tenir el cap fred perquè aquest espai encara no ha muntat una coalició sòlida.
Alhora, el vot dels manifestants d'aquests dies és incert: no és segur que els qui protesten per l'habitatge responguin a les urnes. De fet, els lemes que s'escolten aquests dies al carrer demanen solucions, no eleccions. I una campanya centrada en això també podria ser espinosa per al PSOE, perquè podria enfrontar propietaris amb llogaters, i els socialistes tenen molts votants propietaris que poden rebutjar mesures de protecció dels llogaters.
Carles Puigdemont i Begoña Gómez
Un altre argument que circulava aquest divendres pels passadissos del Congrés quan periodistes i diputats intercanviaven opinions sobre què hauria de fer Sánchez és que seria millor esperar al judici a Begoña Gómez: el relat que el president espanyol és víctima de lawfare per la persecució judicial a la seva dona podria emmudir millor els altres casos de corrupció que envolten el PSOE.
Hi ha, finalment, els terminis de l'amnistia. Si tot va com diu l'entorn del jutge Pablo Llarena que ha d'anar i el Tribunal Suprem aplica l'amnistia a Carles Puigdemont després que el Constitucional marqui doctrina, el president a l'exili podria tenir obertes les portes per a un retorn d'aquí poc. El líder de Junts per Catalunya podria aprofitar per fer-ho en plena cursa electoral i eclipsar la campanya sobre l'habitatge.