Els psicòlegs expliquen per què els jubilats es divorcien cada cop més: "No cal quedar-se a casa"

Hi ha un estudi que espanta, i que reflecteix que una enorme quantitat de matrimonis s'acaben quan arriba la jubilació. I, per a molts psicòlegs, això té una fàcil explicació, i és que no estan acostumats a passar tant de temps junts, i sense tenir cap pla ni obligació. Una cosa que provoca que apareguin els problemes de convivència, i que acabin optant per divorciar-se, encara que ja tinguin una edat avançada.

El problema és que costa tornar a conèixer l'amor, i en molts casos, tampoc poden trobar un nou habitatge, en no tenir nòmina, sinó una pensió. I molts dels jubilats que es divorcien a aquesta edat acaben morint sols, motiu pel qual han recomanat que mai es quedin a casa, i que tinguin sempre plans al cap, per evitar l'avorriment, que és el que provoca un declivi abrupte en la salut de molts jubilats.

Imatge d'uns jubilats en un centre de Sant Pere de Ribes (Garraf) | ACN
Imatge d'uns jubilats en un centre de Sant Pere de Ribes (Garraf) |

"Jubilar-se no implica tàcitament el fet d'haver de quedar-se a casa i assumir les tasques pròpies de la llar. Es poden continuar organitzant tots dos sense haver d'adquirir el model tradicional de dona cuidadora o dona mestressa de casa al qual estem acostumats a sentir en certs entorns. És un bon moment de reorganitzar-ho junts i fins i tot renegociar dins d'aquesta nova etapa. La base és consensuar, comunicar els nostres desitjos i gestionar de la millor manera per a tots dos fins a arribar a l'acceptació i el benestar individual i de parella. La jubilació no significa només haver de dedicar el nostre temps a la parella, sinó també a l'autocura com hem fet abans, atenent els nostres projectes i el nostre benestar personal sense desatendre l'entorn”, explica la psicòloga Mayte Vázquez.

“La jubilació no és sinònim de dol ni de ruptura amb la vida anterior, sinó una continuïtat on ens donem temps a nosaltres mateixos, eix central i imprescindible per cuidar la salut mental. Plantejar reptes individuals i en parella, que siguin negociats, realistes, assolibles i significatius. Així que no cal quedar-se a casa”, repeteix per finalitzar.