La consellera d'Acció Exterior del Govern, Meritxell Serret, ha alçat la veu per demanar "màxima exigència" al govern espanyol pel reconeixement del català com a llengua oficial a la Unió Europea. En roda de premsa des de la Delegació del Govern davant la UE, Serret ha expressat la seva insatisfacció per la decisió adoptada al Consell d'Afers Generals aquest dimarts, subratllant que "guanyar l'oficialitat és complir amb els compromisos; portar-la al Consell, no". D'aquesta manera, ha demanat a l'executiu de Pedro Sánchez que faci efectiva l'oficialitat de la llengua catalana a la UE i no aturi aquí el camí. La consellera ha subratllat que aquesta és una "oportunitat històrica per resoldre una anomalia democràtica", i ha lamentat la passivitat de l'executiu central en aquesta qüestió. A més, ha assenyalat que molts dels dubtes plantejats pels estats membres de la UE podrien haver estat resolts fa temps, insinuant una manca de voluntat política per part del govern espanyol.

Segons la dirigent republicana, la decisió adoptada aquest dimarts al Consell d'Afers General "no és plenament satisfactòria" i trasllada a l'executiu central que es troba davant "una oportunitat històrica per resoldre una anomalia democràtica". En aquest sentit, lamenta certa passivitat i assegura que bona part dels dubtes que han plantejat els estats "es podrien haver resolt fa molt de temps". Des de la delegació, Serret ha enumerat diverses qüestions que l'han "preocupat" en relació amb les declaracions del ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, a la sortida de la reunió. "No ens ha agradat que el govern espanyol hagi dit que ja ha complert amb el fet que es posés en marxa la reforma del reglament", ha indicat. "Complir és que s'aprovi l'oficialitat", ha reiterat.

La consellera també ha volgut deixar clar el "compromís" del Govern amb l'oficialitat del català a les institucions i ha expressat la seva confiança que Catalunya està "en condicions" d'aconseguir aquest objectiu. En aquest sentit, ha anunciat que el Govern posarà en marxa una "ofensiva institucional" a través dels diferents departaments per continuar fent campanya a favor de la llengua catalana. Pel que fa als terminis de la proposta, Serret no ha donat una data específica, però ha afirmat que el Govern té la determinació de fer avançar aquesta qüestió "com més aviat millor". Finalment, ha destacat que no demanarà "ni excepcions ni tractes de favor" i ha subratllat que el reconeixement del català, juntament amb el basc i el gallec, és una qüestió de drets fonamentals que mereix ser abordada amb seriositat i determinació.

La UE ajorna la votació sobre l'oficialitat del català davant la falta d'acord

La UE ha ajornat finalment la votació sobre l'oficialitat del català, el gallec i el basc. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha hagut de retirar la proposta perquè no ha pogut superar els recels expressats per diferents països davant una iniciativa que, per prosperar, necessita el suport dels 27 socis de la UE. Encara aquest matí, el ministre ha assegurat que defensaria la seva sol·licitud de reformar el Reglament 1, que regula les llengües oficials a la Unió, per incorporar-hi el català, l'euskera i el gallec. Això no obstant, abans de començar la reunió, els representants de diferents països, entre els quals Suècia i Finlàndia, han insistit a mostrar obertament les seves reticències. De fet, només Eslovènia s'hi ha pronunciat obertament a favor a les portes de la reunió.