A la plaça de S’Esplanada, un monument franquista fa ombra als jardins del quarter del ministeri de Defensa de Maó. Aquest és de grans dimensions i centenars de persones hi passen per davant cada dia, encara més a l’estiu quan els turistes inunden la ciutat menorquina. Amb tot, ja hi ha molta gent que no s’hi fixa perquè està posat a un costat de la plaça darrera un pàrquing i no al bell mig, on els infants juguen a un parc mentre els pares conversen entre ells asseguts en un banc. Però hi és. Des de l’any 1939 i, per desgràcia, no sembla que s’hagi de retirar aviat, ni tan sols amb la nova llei de memòria democràtica que ha entrat en vigor aquest mes d’octubre. Quan es va col·locar, aquesta mena d’elements no eren cap excepció, sinó una norma arreu de l’Estat que també va arribar a Menorca després de la victòria del bàndol franquista a la guerra civil. Ara, la majoria dels elements han estat esborrats del mapa amb anys de retard i després de molts tràmits burocràtics, però encara n'hi queden alguns, com el de Tortosa a Catalunya, o el de Maó a Menorca.
Tot i que encara en queden alguns més a l'illa, no hi ha dubte és que es tracta del més gran de tots, ja que la resta són elements com ara una placa del ministeri de l’habitatge de l'època franquista (molt habituals arreu de la geografia balear) o una làpida en memòria d’un batlle franquista en un cementeri municipal. La gran pregunta que es fan molts veïns de Maó i menorquins en general en veure aquesta baluerna a una de les places més emblemàtiques de la capital de l’illa és per què encara no s’ha retirat. I totes les respostes es dirigeixen cap al ministeri de Defensa, que ha impedit que aquest obelisc desaparegui de S’Esplanada.
"Monumento a los Caídos por la Revolución Española"
“A la memoria de los caídos por Dios y por la Patria durante la terrible lucha sostenida por España contra los invasores judeo-masones al servicio de Moscú”. Així s’anunciava la creació del “Monumento a los Caídos por la Revolución Española”, el seu primer nom, per part de les autoritats de l’època. Concretament, segons consta en documents, la seva creació va ser idea del governador militar de Menorca, Eduardo Recs, i les obres van començar el 16 de maig del 1939. Només 5 mesos després, ja estava construït amb les mans de republicans que estaven tancats a la presó de Sant Felip, i inaugurat. Més de 80 anys després, tot i que se li han aplicat diferents modificacions, aquest símbol del franquisme encara segueix al mateix lloc.
Els monuments privats o de Defensa, difícils d'eliminar
Preguntar per aquest cas, el secretari autonòmic de Memòria Històrica de les Illes Balears, Jesús Jurado, lamenta profundament la situació que pateix la ciutat de Maó amb l’obelisc franquista, davant la parsimònia del ministeri. Tal com ell mateix explica a ElNacional.cat, aquest monument forma part del cens de simbologia franquista de les Illes Balears que es va elaborar durant la legislatura del 2015-2019, on queden recollits tots els elements de caràcter franquista que haurien de desaparèixer de la geografia insular. D’aquests, detalla, n’hi ha tant de públics com de privats, i alguns són més fàcils de retirar que d’altres: “ Els de titularitat municipal, insular o autonòmica no generen massa problema i és àgil. Els problemes sorgeixen quan són de titularitat privada o ministerial”, resumeix el polític de Podemos a les Illes Balears, que ironitza assegurant que qualsevol cosa que tingui a veure amb un ministeri del govern espanyol “costa com si t'arrabassessin un queixal”. En aquest sentit, detalla que tot i que des de la conselleria de Memòria Democràtica s’han fet iniciatives per eliminar aquest monument del mapa, la resposta sempre és la mateixa: aquest polèmic monument entra dins la llei de memòria del 2007.
Menyspreu a les lleis autonòmiques
Jurado no nega que pugui encaixar dins aquesta normativa, però recorda al ministeri encapçalat per Maragarita Robles que les Illes Balears van aprovar el 2019 una llei de memòria democràtica en què aquesta baluerna no té cap mena de cabuda. “Han d’entendre que aquí tenim unes lleis que s’han de complir. El que vol la població de Maó i de Menorca en general és que aquest monument desaparegui. Així ho diu la llei i ho van confirmar les eleccions del 2019”, en referència als comicis autonòmics que van servir per revalidar el mandat de Francina Armengol amb Podemos i Més per Mallorca. “Només volem que el ministeri exerceixi la seva responsabilitat davant un monument que ofèn les víctimes i qualsevol persona que es consideri demòcrata”, sentencia el secretari general.
Al Senat han arribat preguntes sobre aquest tema que sempre han acabat amb la mateixa resposta per part del ministeri. Tant si pregunta el senador autonòmic com altres de forces polítiques com ara ERC, des de Defensa recorden que amb els canvis que s’han fet al monument, ja no es considera que faci apologia del franquisme, una visió que en cap cas comparteix amb Jurado, que posa sobre la taula la possibilitat d’haver de recórrer a la via judicial perquè Menorca es pugui treure de sobre d’una vegada i per totes aquest monument. Tot i que reconeix que aquest seria un procés molt llarg, és una de les vies que proposa la llei autonòmica, una normativa que Jurado considera que el govern espanyol està “menyspreant”, considerant-la menor. “Tal vegada així aconseguiríem que ens donin diners per desmontar-ho, però seria una llàstima haver de passar per aquest tràngol quan l’únic que ha de fer Defensa és obeir les lleis autonòmiques”, ha lamentat el secretari general.
Esmenes a la nova llei de Memòria Democràtica
Per intentar trobar-li una solució ràpida sense haver d’esperar els efectes de la nova llei de Memòria Democràtica, i accelerar el procés, Jurado explica que des del govern de les Illes Balears van presentar quatre esmenes. Aquestes consistien a poder declarar dos punts de la geografia balear espais de memòria, en referència a la casa d’Emili Darder, l’últim alcalde republicà de Palma que morí afusellat durant la guerra civil, i el fortí d’Illetes, un camp de concentració de republicans que està en runes. A més, també es va demanar crear dos articles concretes pel monument de Maó i també pel monument de Sa Feixina, a Palma, amb la intenció de poder-los enretirar d’una vegada per totes, però Jurado lamenta que aquestes esmenes no van poder tirar endavant i aquests emblemes franquistes segueixen estant protegits.
Si bé el govern balear amaga amb la possibilitat d’encetar la via judicial perquè Maó es deslliuri d’una vegada d’aquest obelisc, el també esmentat monument de Sa Feixina, a Palma, ja ha començat aquest procés. Amb tot, el secretari general reconeix que la situació d’un i altre són diferents, ja que en el cas del monument mallorquí entra en joc el fet que també ha estat declarat patrimoni artístic, quelcom que no passa amb el maonès. Segons destaquen els defensors que Sa Feixina es mantingui, el monument és una representació del moviment artístic de l'època i per això s'hauria de mantenir. Amb tot, Jurado no hi està d'acord, ja que creu que davant de casos com aquests cal "valorar si importen més els drets humans que uns possibles valors patrimonials".
Monuments impossibles de resignificar
Tot plegat es redueix a la mateixa qüestió. Des de la transició, molts monuments han estat retirats perquè enaltien el franquisme i la dictadura, però d'altres s'han quedat al mateix lloc, donant-los des de les institucions un nou significat en record de les víctimes del franquisme, per exemple. Amb tot, Jurado creu que això no és viable en el cas del monument de S'Esplanada: "A les plaques que et trobes arreu sí que pots intentar donar-li un altre sentit, però amb un monument com aquest és impossible, ja que va ser aixecat per commemorar la victòria franquista amb mà d'obra republicana. Això és un fet i és impossible de resignificar, per moltes plaques que li llevin. Defensa ha d'entendre que la placa no és el símbol, el símbol és el monument en ell mateix", explica el secretari general, que conclou que "l'única manera de resignificar l'obelisc és eliminar-lo".