Carregant...

Quan el maig del 2022 el govern espanyol va revelar que els telèfons del president Pedro Sánchez i de diversos ministres havien estat infectats amb Pegasus, el cas es va interpretar com un episodi excepcional en plena crisi diplomàtica entre Madrid i Rabat. Ara, una investigació periodística internacional sosté que aquell espionatge era només la punta de l'iceberg. Segons una investigació coordinada per Forbidden Stories, amb la participació d'El Confidencial, Le Monde, The Guardian, Die Zeit, Der Spiegel, Haaretz i altres mitjans europeus, els serveis secrets interiors del Marroc van intentar infiltrar-se en 250 números de telèfon espanyols entre maig del 2018 i juny del 2019, dos anys abans dels atacs confirmats contra el president espanyol. En aquell període es van registrar 768 intents d'infecció amb el programa espia Pegasus. Els investigadors adverteixen que aquestes dades documenten intents d'infecció, no pas infeccions confirmades. Per demostrar que un dispositiu va ser compromès caldria una anàlisi forense de cada telèfon.

Del president del govern a un coronel de la Guàrdia Civil

La principal novetat de la investigació és que l'objectiu dels serveis secrets marroquins no eren únicament els màxims responsables polítics espanyols. Entre els telèfons seleccionats hi havia el del coronel Alberto Aguilera, que el març del 2019 ocupava un dels càrrecs més sensibles de la Guàrdia Civil: era el cap d'Informació del cos per a Catalunya. Segons la investigació, el seu mòbil va ser objecte de cinc intents d'infecció amb Pegasus en març del 2019, quan exercia aquesta funció. Que un responsable de la intel·ligència de la Guàrdia Civil aparegui entre els objectius obre interrogants sobre fins a quin punt els serveis secrets marroquins intentaven obtenir informació relacionada amb la seguretat de l'Estat espanyol. 

Els objectius dels números de telèfon espanyols

La nova informació revela, però, que l'activitat dels serveis secrets marroquins contra interessos espanyols havia començat molt abans de l’espionatge a Sánchez i Robles, i era molt més àmplia del que fins ara es coneixia. La majoria dels números espanyols identificats per la investigació corresponen a disidents marroquins residents a Espanya,  especialment activistes del Rif, opositors al règim de Mohamed VI, periodistes crítics i membres del Front Polisario. També apareixen diplomàtics algerians destinats a Espanya, cooperants vinculats al Sàhara Occidental. La llista inclou també periodistes espanyols com Ignacio Cembrero de El Confidencial, especialitzat en la cobertura del Magreb; diplomàtics algerians acreditats a Madrid, cooperants i altres ciutadans espanyols que, aparentment, no ocupaven càrrecs polítics ni institucionals. En total, els investigadors han documentat 768 intents d'infecció sobre 250 números espanyols només entre el maig del 2018 i el juny del 2019. El dia amb més activitat va ser el 16 de març del 2019, quan es van registrar 106 intents.

Un dels aspectes que destaca la investigació és que, malgrat que els serveis secrets marroquins presenten la cooperació antiterrorista amb Espanya com una de les seves principals missions, la llista d'objectius entre el 2018 i el 2019 pràcticament no inclou persones relacionades amb el jihadisme. L'única excepció aparent és el telèfon de Yahiza, mare de Mohamed Houli Chemlal, l'únic integrant viu de la cèl·lula de Ripoll responsable dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017, que compleix condemna per aquells fets.

Qui hi ha al darrere?

La investigació apunta que els serveis secrets d’intel·ligència interior del Marroc, l’anomenada Direcció General de Vigilància del Territori (DGST), va concentrar bona part dels seus esforços en vigilar opositors al règim de Mohamed VI, especialment activistes del Rif i del Sàhara Occidental establerts a Espanya. Però també va ampliar progressivament els objectius cap a responsables polítics i institucionals espanyols. La investigació atribueix l’operació a la DGST, dirigit per Abdellatif Hammouchi. Segons antics funcionaris citats pel consorci periodístic, aquest organisme disposava de Pegasus i podia rebre indicacions sobre possibles objectius dels serveis secrets exteriors del Marroc. 

Sánchez i Espanya no denuncien

L'espionatge als centenars de mòbils espanyols antecedeix el cas més conegut: la infecció confirmada dels telèfons de Pedro Sánchez, de la ministra de Defensa, Margarita Robles, i d'altres membres del govern entre el 2021 i el 2022. En aquell cas, les anàlisis del Centre Criptològic Nacional van confirmar que Pegasus havia aconseguit accedir als dispositius i extreure'n informació. La investigació judicial de l'Audiència Nacional ha apuntat reiteradament cap al Marroc com a principal sospitós, tot i que Rabat sempre ho ha negat. Així i tot, la investigació publicada per El Confidencial destaca que el govern espanyol mai no va denunciar NSO Group, l'empresa israeliana que comercialitza Pegasus, malgrat que el Ministeri de Defensa d'Israel autoritza les exportacions d'aquest programari i que els mòbils de Pedro Sánchez i diversos ministres van ser infectats. També afirma que Sánchez no va protestar davant les autoritats marroquines pel pirateig del seu telèfon. 

Fins i tot, Fernando Grande-Marlaska va condecorar Abdellatif Hammouchi, director de la DGST (els serveis secrets interiors marroquins) i assenyalat per la investigació com el responsable de l'operació d'espionatge amb Pegasus. La condecoració, la Gran Creu de l'Orde del Mèrit de la Guàrdia Civil, es va imposar a Madrid el novembre de l'any passat, tot i que l'acord del Consell de Ministres que la feia possible datava del 2019. Dies després, un alt comandament de la Guàrdia Civil va viatjar a Rabat per imposar condecoracions a diversos col·laboradors de Hammouchi. Segons el text, el Ministeri de l'Interior i la Guàrdia Civil no van informar públicament d'aquest viatge; va ser el mateix equip de comunicació de Hammouchi qui en va difondre les fotografies.

Una campanya internacional més gran

Els 250 telèfons espanyols, però, formen part d'una operació molt més gran. Segons la investigació coordinada per Forbidden Stories, la DGST marroquina va intentar comprometre més de 12.000 dispositius en més d'una vintena de països entre el 2017 i el 2021. Entre els objectius hi havia periodistes, activistes, opositors polítics, alts càrrecs de governs estrangers i fins i tot el president francès, Emmanuel Macron. Les noves revelacions reforcen la tesi que el Marroc va desplegar una campanya de ciberespionatge molt més extensa del que s'havia conegut fins ara i que Espanya va ser un dels principals objectius molt abans que esclatés el cas del mòbil de Pedro Sánchez. El cas torna a evidenciar fins a quin punt Pegasus s'ha convertit en una de les eines més poderoses del ciberespionatge mundial i com la seva utilització ha acabat afectant governs, oposicions polítiques, periodistes i activistes, sovint sense que les víctimes arribessin mai a saber que els seus telèfons havien estat en el punt de mira.

El cas Pegasus i el procés

El nom de Pegasus també està inevitablement associat a un altre dels grans escàndols d'espionatge dels últims anys. El mateix programa espia també va ser utilitzat contra més de seixanta dirigents, advocats i activistes vinculats a l'independentisme català, segons va revelar el projecte CatalanGate el 2022, impulsat pel laboratori Citizen Lab de la Universitat de Toronto. La paradoxa és que el mateix programari desenvolupat per l'empresa israeliana NSO Group ha estat utilitzat tant contra l'Estat espanyol per part dels serveis secrets marroquins, com pel mateix Estat contra responsables del moviment independentista. Entre les persones afectades hi havia els expresidents Quim Torra i Artur Mas, el president d'ERC, Oriol Junqueras, eurodiputats, advocats, assessors i familiars de dirigents independentistes.

Posteriorment, el govern espanyol va admetre que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) havia espiat una part d'aquestes persones amb autorització judicial, mentre que altres casos continuen sense aclarir-se. Així, Pegasus va acabar convertint-se en una eina d'espionatge utilitzada tant per un servei d'intel·ligència estranger contra responsables de l'Estat espanyol com pel mateix Estat contra líders del moviment independentista.