Així, d'una manera sigil·losa, subtil i previsora, sap actuar l'Estat espanyol quan li interessa. I des del primer moment s'ha comportat d'aquesta manera, quan va esclatar el 18 d'abril de 2022, un Dilluns de Pasqua, el conegut com a Catalangate. Tot va ser arran de la publicació per part d'un portal d'investigació canadenc, Citizen Lab, d'una llista de 65 independentistes catalans espiats entre 2017 i 2020 amb dos programaris, Pegasus i Candiru, que només poden comprar els estats. Era relativament fàcil arribar a la conclusió que darrere de la investigació il·legal contra els independentistes catalans hi havia, en conseqüència, l'Estat espanyol en alguna de les seves branques: la justícia, el CNI o altres serveis oficials.

Han transcorregut tres anys llargs des d'aquell vergonyós descobriment, que va fer córrer rius de tinta, més en un dels bàndols, l'independentista, l'afectat, que en l'altre, el del govern socialista, el beneficiat, ja que quan això va passar el PP ja estava a l'oposició. Per entremig una qüestió gens menor: l'independentisme català ha estat en conjunt, aquests últims anys Junts i Esquerra i abans només els segons, donant suport amb més o menys intensitat a Pedro Sánchez. L'obtingut per poder estirar aquest fil, en el qual apareixien polítics infestats tan rellevants com tres presidents de la Generalitat —Artur Mas, Quim Torra i Pere Aragonès i el nucli dur del president Carles Puigdemont—, el cas més greu a Europa, es redueix a una destitució de la llavors directora del CNI i el reconeixement, en una comissió de secrets oficials del Congrés, dels serveis d'intel·ligència espanyols d'haver espiat, amb autorització judicial, 18 càrrecs i líders independentistes sense aclarir si es va utilitzar el programa Pegasus.

Molt poc, certament. Sembla com si s'hagués volgut tirar un vel i d'aquest tema es parla el mínim possible. Aquest diumenge, una molt bona informació publicada al nostre diari per Mayte Piulachs ens recorda que estem a punt que moltes de les investigacions judicials en marxa deixin d'existir com a tals, ja que a la dotzena que estan actives sobre l'espionatge a l'independentisme català amb la infecció dels seus mòbils amb el programari Pegasus se'ls acaba el temps. Perquè la majoria es van produir entre els anys 2019 i 2020, i el delicte de revelació de secrets —el principal en aquestes causes— prescriu al cap de 5 anys d'haver-se succeït els fets. En la majoria de les causes aquest termini es complirà aquest mes d'octubre.

Sembla com si s'hagués volgut tirar un vel i d'aquest tema es parla el mínim possible

Cert que cada causa té el seu propi ritme i en unes s'ha investigat alguna cosa i en d'altres s'ha mirat d'anar passant el temps. Els afectats ja van fer la seva feina i la majoria dels membres d'ERC, la CUP, Junts, Òmnium Cultural i l'ANC van presentar querelles als jutjats de Barcelona i Madrid contra directors del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), de l'empresa israeliana NSO Group, titular del programari Pegasus, i directors de la Guàrdia Civil. Què suposaria la prescripció? Doncs que no es podrà imputar cap càrrec públic ni privat més i les causes s'hauran d'arxivar o portar a judici amb els indicis assolits fins ara.

Tan poc que el Catalangate desapareixeria dels jutjats gairebé sense deixar rastre. No és que no hi hagi cas, òbviament, sinó que l'Estat espanyol ha volgut deliberadament que no n'hi hagi. Per a uns serà una llàstima, per a d'altres una vergonya i per a d'altres el final previst de la lluita contra l'Estat.