La cadira de Fernando Grande-Marlaska quedarà buida aquest dimecres al Senat. El ministre de l’Interior no acudirà a les onze del matí a la Comissió d’Interior, on el PP l’havia citat perquè donés explicacions sobre la gestió de la crisi migratòria de Ceuta. No és només una absència. És un nou episodi de la pugna que mantenen el govern espanyol i els populars per decidir qui marca el calendari de la rendició de comptes. El PP ha convertit la seva majoria absoluta al Senat en una de les principals palanques per collar l’executiu de Pedro Sánchez. Davant la impossibilitat de controlar el Congrés, la cambra que decideix la investidura i on es construeixen les majories parlamentàries que sostenen el govern, els populars exploten la seva força a la cambra alta per multiplicar compareixences, comissions i iniciatives amb les quals obligar els ministres a donar explicacions. La crisi de Ceuta ha ofert al PP una nova oportunitat per aplicar aquesta estratègia. Marlaska havia estat convocat aquest 12 d’agost per explicar les actuacions del Ministeri de l’Interior en matèria de seguretat ciutadana, la direcció de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i les competències d’estrangeria després de la crisi migratòria. Però el ministre no hi serà.
El govern espanyol argumenta que Marlaska ja ha demanat comparèixer pel mateix assumpte al Congrés i que vol evitar "duplicitats". L’executiu ha plantejat que quatre ministres —Marlaska, Margarita Robles, José Manuel Albares i Félix Bolaños— compareguin davant les respectives comissions del Congrés a finals d’agost. En concret, Defensa ho faria el dia 25, Presidència el 27, i Interior i Exteriors el 28.
El PP vol marcar els temps al govern espanyol
La discrepància aparentment procedimental amaga una batalla política molt més profunda. Per al govern, comparèixer ara al Senat i tornar a fer-ho unes setmanes després al Congrés equivaldria a repetir el mateix debat. Però per al PP, acceptar aquest argument significaria permetre que sigui el mateix executiu qui decideixi on, quan i davant de quina cambra se sotmet al control parlamentari. I és precisament aquí on els populars intenten pressionar Sánchez. Des que disposa de majoria absoluta al Senat, el PP ha buscat convertir la cambra alta en un contrapoder polític a la Moncloa. No pot tombar el govern des d’allà, però sí dificultar-li l’agenda, obligar-lo a comparèixer, prolongar debats i projectar la imatge d’un executiu permanentment sota fiscalització.
La Constitució estableix que tant el Congrés com el Senat formen les Corts Generals i participen en el control de l’acció del govern. Per això, la Presidència del Senat rebutja la tesi de l’executiu que el Congrés sigui, a aquests efectes, una cambra que anul·li o substitueixi el control exercit pel Senat. El desacord és, per tant, també institucional: el govern defensa que donar explicacions al Congrés és suficient; el Senat reivindica el seu dret a exigir-ne de pròpies.
Ceuta dona munició a Feijóo
La crisi migratòria de Ceuta ha multiplicat la pressió sobre l’executiu i el PP no vol deixar passar l’oportunitat. Els populars van registrar peticions de compareixença tant al Congrés com al Senat i han convocat sessions extraordinàries en ple mes d’agost per portar diversos ministres davant les comissions de la cambra alta. L’objectiu polític va més enllà d’obtenir informació. Si els ministres compareixen, el PP aconsegueix situar-los durant hores davant una comissió que controla amb la seva majoria i sotmetre’ls a un interrogatori polític en el moment que considera més perjudicial per al Govern de Sánchez. Si no compareixen, els populars poden acusar l’executiu d’esquivar el control parlamentari. És una pinça especialment incòmoda per a la Moncloa: anar al Senat significa jugar en el terreny escollit pel PP; no anar-hi permet al PP denunciar una 'plantada' institucional. Marlaska ha optat per la segona via.
Aquest dimecres, el ministre sí que mantindrà una reunió amb responsables de Protecció Civil de les comunitats i ciutats autònomes i amb l’Agència Estatal de Meteorologia per coordinar el dispositiu relacionat amb l’eclipsi solar d’aquesta nit.
Robles, el precedent que pressiona Marlaska
La situació de Margarita Robles encara complica més l’estratègia del govern espanyol. La ministra de Defensa també havia comunicat que no podia assistir a la compareixença prevista inicialment al Senat. Però el PP assegura que, després dels contactes entre els equips de Defensa i de la cambra alta, es va acordar una nova cita per al 18 d’agost. L'executiu, en canvi, ha qüestionat que aquesta data quedés definitivament pactada. Aquesta diferència no és menor. Si Robles acaba compareixent al Senat, els populars podran presentar-ho com la demostració que la seva pressió funciona i augmentar encara més el focus sobre Marlaska i Albares. El relat del PP es basaria en la premissa de què si Defensa pot negociar una data amb el Senat, Interior i Exteriors també poden fer-ho.
Una batalla per decidir qui fiscalitza Sánchez
El PP sap que la seva majoria al Senat no li permet governar Espanya, però sí disposar d'una plataforma institucional des de la qual desgastar l’executiu. La Moncloa, al seu torn, intenta impedir que aquesta majoria converteixi cada crisi política en una successió de compareixences imposades des de la cambra alta. El govern central sosté que acudirà al Senat, però rebutja fer-ho segons els terminis que fixin unilateralment els populars i prioritza les compareixences al Congrés. Així, darrere la discussió sobre una compareixença de Marlaska hi ha una qüestió molt més elemental: qui té la capacitat de marcar els temps polítics al Govern de Sánchez.
El PP vol demostrar que la seva majoria absoluta al Senat serveix per a alguna cosa més que per aprovar mocions o retardar lleis. Vol convertir-la en una màquina de fiscalització de Sánchez. I el Govern espanyol intenta evitar que Alberto Núñez Feijóo transformi la cambra alta en el lloc on els ministres hagin d’anar cada vegada que Gènova decideixi posar-los contra les cordes. Aquest dimecres, per començar, el PP tindrà davant seu una cadira buida. Però probablement serà precisament aquesta absència la que permetrà als populars continuar alimentant la batalla.