L’endemà que el Congrés dels Diputats donés la seva primera llum verda a una llei d’amnistia, el ministre de l’Interior, el jutge Fernando Grande-Marlaska, ha sortit en defensa dels jutges espanyols i ha negat que aquests hagin “prevaricat” mai. Durant la sessió de control al govern espanyol, ha reivindicat la “independència del poder judicial”. Ha estat la seva resposta a unes preguntes del popular Esteban González Pons, qui li ha recordat que el seu company al Consell de Ministres Óscar Puente ha reconegut ja en més d’una ocasió l’existència de lawfare contra l’independentisme.
Paral·lelament, Félix Bolaños ha assenyalat que la llei d’amnistia és el pas “definitiu” per a la “convivència a Catalunya”, una eina perquè Espanya "sigui un país millor". Ho ha dit en resposta a Cayetana Álvarez de Toledo, rescatada en les darreres setmanes per Alberto Núñez Feijóo com a portaveu al Congrés dels Diputats. La parlamentària, membre de la branca més ultra del partit, ha parlat de l’amnistia com la “fractura civil espanyola”, i ha assenyalat que el PSOE acabarà sent un “humiliant parèntesi en la història d’Espanya”. Ha criticat que ara sigui “la justícia qui rendeix comptes davant Carles Puigdemont” i no a l’inrevés i ha reprovat que els socialistes només estan preocupats per la “convivència entre xantatgista i víctima del xantatge”.
El ministre de la Presidència i de Justícia, però, li ha replicat que “ser un ultra és un mèrit per tenir llocs de responsabilitat” al PP. Ha lamentat que els populars hagin “comprat el discurs ultradretà de Vox”, cosa que ha considerat que és “el problema més gran” que té la democràcia espanyola, i ha preguntat a Álvarez de Toledo si el PP se sent més a prop dels “energúmens” que canten el “Cara al sol” a Ferraz o del PSOE i ha subratllat la gravetat de “no tenir resposta clara per una pregunta tan fàcil pels demòcrates”.
El referèndum i el “pròxim engany” del PSOE, segons el PP
Durant la sessió de control al govern espanyol d’aquest dimecres, el diputat i vicesecretari d’afers econòmics del PP, Juan Bravo, ha preguntat a la vicepresidenta quarta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, quin serà “el pròxim engany” de l’executiu de Pedro Sánchez. Ha recordat que el PSOE s’oposava frontalment a una llei d’amnistia fins fa uns mesos, i que també negava de totes-totes que mai se celebri a Catalunya un referèndum d’autodeterminació. El popular s’ha preguntat si una consulta pel futur polític dels catalans serà el següent pas que acceptin els socialistes de part de l’independentisme.
Les declaracions de Bolaños, Marlaska i Montero han arribat poques hores després que el Congrés dels Diputats donés la seva llum verda a començar a estudiar la llei d’amnistia. És a dir, el primer examen que ha de passar la norma a les Corts espanyoles perquè acabi sent, d'aquí a uns mesos, una realitat. Si no apareixen més obstacles dels previsibles, fonts properes a Francina Armengol assenyalen que els càlculs que fa la presidència del Congrés dels Diputats apunten que la llei d’amnistia no es publicaria al BOE fins a l’abril.
La cambra baixa va aprovar la tramitació de la llei d’amnistia gràcies als 178 vots afirmatius del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, Podemos i Sumar. Va ser un debat enfangat per l’agitació d’Alberto Núñez Feijóo de l’esperit del 23-F i les referències a dictadors com Benito Mussolini i imatges de guillotines que decapiten caps com el de Mariano Rajoy. En canvi, la sessió no va estar marcada pel gruix d’arguments a favor i en contra de la norma. Mentre que el líder del PP va parlar de “vergonya” i “humiliació”, Patxi López, en nom del PSOE, va assegurar que una llei d’amnistia es fa per “l’esperança” i la “il·lusió” que representa.
En aquell debat, ERC i Junts van coincidir a situar el referèndum com el pròxim pas en les negociacions de l’independentisme amb el PSOE. Gabriel Rufián va preguntar-se “què pot passar d’aquí a quatre anys” quan feia referència a una consulta sobre l’autodeterminació, mentre que Josep Maria Cervera de Junts per Catalunya va avisar els socialistes que després de reparar la persecució judicial a independentistes toca començar una negociació “de tu a tu” sobre el futur polític del país.